La Federació Internacional d’Esclerosi Múltiple (MSIF) ha publicat l’informe de l’Atles d’Esclerosi Múltiple 2026, que conclou que la seva incidència segueix creixent a nivell mundial. Actualment s’estima que 3,1 milions de persones conviuen amb l’esclerosi múltiple a tot el món —la xifra més alta fins a la data—, després d’un treball de camp que ha reunit informació de 133 països que representen el 93% de la població mundial, en la fotografia més completa disponible sobre prevalença i incidència. Això equival a 1 de cada 2.600 persones, o 38 de cada 100.000.
La xifra ha anat augmentant amb els anys: eren 1,8 milions el 2013 i 2,8 milions el 2020. Això vol dir que cada vegada hi ha més risc de desenvolupar la malaltia? No necessàriament. El mateix informe explica que aquest augment es deu, sobretot, al fet que avui es diagnostica abans i millor, que les persones amb EM viuen més anys gràcies als tractaments actuals, que els sistemes de recollida de dades han millorat i al simple creixement de la població mundial. Amb les dades disponibles, no es pot afirmar amb certesa si el risc real de desenvolupar EM està augmentant.
Les dades clau
– Al voltant de 3,1 milions de persones conviuen amb esclerosi múltiple a tot el món, la qual cosa equival a 38 casos per cada 100.000 habitants.
– Més de 120.000 persones són diagnosticades cada any, la qual cosa suposa 330 nous casos diaris i un diagnòstic cada 4,4 minuts.
– 7 de cada 10 persones amb EM són dones, que tenen entre 2 i 3 vegades més probabilitats de ser diagnosticades que els homes.
– Almenys 40.000 menors de 18 anys conviuen amb l’EM, davant dels 30.000 registrats el 2020.
La prevalença no és igual a tot arreu: és més alta a Europa i Amèrica, i més baixa a l’Àfrica, el sud-est asiàtic i el Pacífic occidental. Part d’aquesta diferència podria estar relacionada amb l’exposició solar i els nivells de vitamina D (com menys llum solar, més prevalença observada), però també hi influeix molt la capacitat de cada país per diagnosticar i registrar els casos. De fet, l’estudi assenyala que els països amb més inversió sanitària detecten més casos, fet que suggereix que en moltes regions l’EM continua estant infradiagnosticada. A més, el 83% dels països reporten obstacles per al diagnòstic precoç, entre els quals destaquen l’escassetat de neuròlegs, la baixa conscienciació sobre els símptomes i el cost i la manca d’accés a ressonàncies magnètiques i altres proves diagnòstiques.
L’informe també assenyala com a principals recomanacions el diagnòstic precoç, la millora dels sistemes de dades, l’aplicació de polítiques basades en evidència i una atenció adaptada a les necessitats de cada pacient.
Dades com les de l’Atles d’Esclerosi Múltiple 2026 són clau per a la nostra tasca com a Fundació, ja que ens permeten dimensionar la magnitud real de la malaltia, visibilitzar la necessitat de continuar invertint en recerca, i reivindicar l’accés equitatiu al diagnòstic i al tractament, visqui on visqui cada persona.
Més informació, aquí.
