Tal com assenyala el Dr. Miguel Ángel Llaneza, Coordinador del Grup d’Estudi de Malalties Desmielinitzants de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), “l’Esclerosi Múltiple és una malaltia neurodegenerativa que afecta tots els aspectes de la vida dels pacients, amb especial transcendència en les funcions cognitives i la discapacitat física, tot això motivat per tractar-se d’una malaltia que cursa amb múltiples símptomes entre els quals destaquen la fatiga, les alteracions visuals, els trastorns de la marxa, de la coordinació i l’equilibri així com les alteracions de la memòria i la capacitat de concentració“.
“Encara que es tracta d’una malaltia per a la qual encara no hi ha cap tractament curatiu i de la qual no es coneix la causa que la produeix, el diagnòstic primerenc i l’accés a tractaments modificadors de l’evolució natural de la malaltia són vitals per millorar la qualitat de vida del pacient i aturar-ne significativament la progressió“, assenyala l’expert.
Tot i això, en més de tres quartes parts dels països hi ha problemes que impedeixen el diagnòstic primerenc de l’esclerosi múltiple; a 7 de cada 10 països, els pacients amb esclerosi múltiple tenen problemes per accedir a teràpies que modifiquen la malaltia; i a 4 de cada 10 països, no estan disponibles teràpies per a símptomes tan discapacitants com la fatiga i el deteriorament cognitiu que genera aquesta malaltia.
En aquest enllaç es poden consultar la tercera edició de l’Atles de l’Esclerosi Múltiple publicat amb motiu del Dia Mundial del Cervell, en què es destaca les àmplies disparitats i barreres que existeixen al món per accedir al diagnòstic, a les teràpies que modifiquen la malaltia i, en general, a l’atenció sanitària.
Tal y como señala el Dr. Miguel Ángel Llaneza, Coordinador del Grupo de Estudio de Enfermedades Desmielinizantes de la Sociedad Española de Neurología (SEN), “la Esclerosis Múltiple es una enfermedad neurodegenerativaque afecta a todos los aspectos de la vida de los pacientes, con especial transcendencia en las funciones cognitivas y la discapacidad física, todo ello motivado por tratarse de una enfermedad que cursa con múltiples síntomas entre los que destacan la fatiga, las alteraciones visuales, los trastornos de la marcha, de la coordinación y el equilibrio así como las alteraciones de la memoria y la capacidad de concentración”.
“Aunque se trata de una enfermedad para la que aún no hay ningún tratamiento curativo y de la que no se conoce la causa que la produce, el diagnóstico temprano y el acceso a tratamientos modificadores de la evolución natural de la enfermedad son vitales para mejorar la calidad de vida del paciente y detener significativamente su progresión”, señala el experto.
A pesar de ello, en más de tres cuartas partes de los países existen problemas que impiden el diagnóstico temprano de la esclerosis múltiple; en 7 de cada 10 países, los pacientes con esclerosis múltiple tienen problemas para acceder a terapias que modifican la enfermedad; y en 4 de cada 10 países, no están disponibles terapias para síntomas tan discapacitantes como la fatiga y el deterioro cognitivo que genera esta enfermedad.
En este enlace se pueden consultar la tercera edición delAtlas de la Esclerosis Múltiple publicado con motivo del Día Mundial del Cerebro, en el que se destaca las amplias disparidades y barreras que existen en el mundo para acceder al diagnóstico, a las terapias que modifican la enfermedad y, en general, a la atención sanitaria.
Fundació GAEM impulsa la innovació biomèdica per trobar una cura per a l’esclerosi múltiple i millorar la vida de més de 55.000 persones a Espanya. Recolza la seva tasca de recerca i sensibilització sobre aquesta malaltia que no té cura.
L’anterior edició d’aquest Atles de l’Esclerosi Múltiple, que es realitza a escala mundial, es va publicar el 2013 i des de llavors s’evidencia com el nombre de persones que pateixen esclerosi múltiple ha augmentat en més de mig milió, fet que suposa un increment del 22%. Això implica que, actualment, al món, 1 de cada 3.000 persones pateixen esclerosi múltiple, encara que als països amb la prevalença més alta, aquesta xifra s’eleva fins a 1 de cada 300 persones. A més, també ha augmentat considerablement el nombre de pacients menors de 18 anys i ja hi ha almenys 30.000 nens diagnosticats d’esclerosi múltiple a tot el món.
“Hi ha diversos factors que poden influir en aquest augment de la població mundial afectada per aquesta malaltia com, per exemple, la simple millora de la qualitat dels estudis epidemiològics, l’accés a les tècniques que ens permeten confirmar els diagnòstics de manera cada vegada més precoç o l’efectivitat dels tractaments, cosa que ha permès millorar substancialment l’esperança de vida dels pacients. En tot cas, tampoc no es pot descartar que també estigui augmentant el risc, i amb això no només la prevalença, sinó també la incidència d’aquesta malaltia“, comenta el Dr. Miguel Ángel Llaneza.
Tot i això, encara que el nombre de persones amb esclerosi múltiple ha augmentat, el sexe i l’edat en el moment del diagnòstic segueixen sent similars als observats el 2013 i es constata que hi ha almenys el doble de dones (69%) amb esclerosi múltiple que dels homes (31%). D’altra banda, encara que la malaltia pot debutar a qualsevol edat, l’edat mitjana del diagnòstic a tot el món és de 32 anys, fet que la converteix en la causa neurològica no traumàtica més comuna de discapacitat en els adults joves. Al nostre país, el 70% d’aquests nous casos es diagnostiquen en persones d’entre 20 i 40 anys.
Llegir l’article complet a Geriatricarea.com
