Segons un estudi publicat a la revista Neurology, la incidència de l’esclerosi múltiple als Estats Units ha augmentat un 6.3% La investigació s’ha realitzat analitzant les dades mèdiques d’un total de 125 milions de pacients nord-americans dels anys 2008, 2009 i 2010, i s’ha vist com els afectats per esclerosi múltiple han arribat al voltant…
S’han donat a conèixer els resultats d’un estudi clínic i observacional dut a terme durant 30 anys, que ajuda a predir els resultats clínics a llarg termini en la EM i a identificar les característiques pronòstiques primerenques a l’inici de la malaltia.
L’estudi ha confirmat que hi ha 233 variacions en el genoma humà que contribueixen al risc de desenvolupar l’esclerosi múltiple. Es va descobrir que les variacions influeixen en molts tipus i teixits de cèl·lules immunes diferents, el que indica que la disfunció general del sistema immunitari subjau en l’aparició de l’EM.
La OMS ha decidido no incluir en la lista de fármacos esenciales para el tratamiento de la esclerosis múltiple Acetato de glatirámero, Fingolimod, Ocrelizumab, Natalizumab, Rituximab y otros fármacos de reciente aprobación por su riesgo/beneficio limitado
L’àcid lipoic (LA), un antioxidant natural, ha mostrat en un assaig pilot resultats prometedors per a ajudar les persones amb esclerosi múltiple a caminar més ràpid i prevenir l’atròfia cerebral.
Investigadors francesos han preparat un prototip d’exoesquelet que, connectat al cervell mitjançant impulsos, ha permès caminar i moure les extremitats superiors a un pacient amb tetraplegia.
Un estudi preclínic suggereix que la proteïna NFIA és essencial per als astròcits, les cèl·lules cerebrals actives en la reparació i remielinització de la medul·la espinal
Una nova recerca demostra que les proves de ressonància magnètica inicials poden ser utilitzades per a predir la progressió a llarg termini per a persones amb EM recidivant
Segons dades demostrades en un estudi preclínic, la inflamació cerebral en l’esclerosi múltiple (EM) segresta les cèl·lules immadures de reparació de mielina, inhibint la restauració de la mielina, i promovent la inflamació sostinguda i, per tant, els atacs immunes contra la mielina.
Les troballes presentades per les diferents companyies i investigadors, donen esperances a futurs tractaments basats en biomarcadors, remielinització i cèl·lules mare.
