Correm la Transvulcania per l’esclerosi múltiple

· L’EMtrevista ·

Borja García

 “Pensa, creu, somia i atreveix-te, amb l’esclerosi múltiple es pot.”

 

“Hola, em dic Borja i tinc 37 anys. La meva història comença fa tres anys, quan em van diagnosticar esclerosi múltiple, crec que el moment més difícil que he pogut viure.”

Així comença el vídeo que en Borja i l’equip conEMsepuede van gravar per explicar per què un dia van decidir fer un pas més enllà i córrer la ultramarató Transvulcania, la qual probablement sigui la cursa més important de la seva vida.

 

Borja, vas ser diagnosticat d’esclerosi múltiple fa tres anys. Com et va afectar saber que tenies esclerosi múltiple? Quin impacte ha tingut la malaltia en el teu dia a dia?

La veritat és que des del principi vaig intentar estar animat, van ser uns mesos durs i a més va coincidir que vaig tenir un accident en bicicleta i em vaig trencar el fèmur. Em vaig adaptar a la nova situació el millor que vaig poder gràcies a l’ajuda del meu entorn.

Pel que fa a com ha afectat a la meva vida diària, afortunadament, no he hagut de modificar res a dia d’avui, segueixo fent una vida igual que abans del diagnòstic. Crec que el pitjor d’aquesta malaltia és la incertesa, el no saber què et passarà demà.

 

El David i tu sou amics des de fa temps, com us vau convertir a més en “parella esportiva”? Què us aporteu mútuament?

Hem passat moltes hores d’entrenament corrent junts i al final, quan li vaig proposar que m’acompanyés com a parella en el repte de córrer la Transvulcania, no va poder dir que no.

No és que ens aportem una única cosa, és un tot. Ell sap en tot moment quan estic bé, i viceversa. Ens compenetrem molt bé i el suport en moments durs és molt important.

 

 

El vostre lema és conEMsepuede, què signifiquen per a vosaltres aquestes paraules?

Va sorgir durant un sopar entre amics, i volíem demostrar que amb l’esclerosi múltiple es poden fer moltes coses.

 

El proper 11 de maig us enfrontareu junts per segona vegada a la Transvulcania, una ultramarató de recorregut dur com alhora espectacular a l’illa de la Palma. Què us va empènyer a dur a terme aquest repte esportiu i solidari?

Al 2013 la vam córrer i sempre ens van quedar les ganes de repetir. I quin millor motiu per tornar-hi després de 7 anys que una causa solidària com lluitar contra l’esclerosi múliple?

A més, és un recorregut preciós i tenim un bon record. I també és molt mediàtica, la qual cosa vam pensar que podria ser beneficiosa perquè el projecte fos més visible.

Volem gravar un curtmetratge durant la Transvulcania per tenir un major impacte. I després de la carrera, organitzarem algunes activitats solidàries més en suport a la causa, com les que hem anat fent al llarg de l’any.

 

Com us heu preparat per afrontar aquesta exigent prova esportiva? Com ho viu la vostra família?

Hem realitzat abans diverses carreres, mitges maratons i maratons. Des de gener, portarem uns 600km corrent i uns altres 600km més amb bicicleta.

La nostra família, pobres, tenen molta paciència amb nosaltres. En definitiva és un sacrifici de tots, són moltes hores d’entrenament i sacrifiques temps amb la família. És molt difícil compaginar-ho tot, treball, entrenaments, família, … De totes maneres, ens ho posen fàcil.

 

A més del repte i la visibilitat que proporciona participar a la Transvulcania, què més voleu aconseguir participant-hi?

Volem aconseguir fons per a la recerca de l’esclerosi múltiple, per a mi és primordial que se segueixi investigant, la recerca biomèdica és la clau per aconseguir una curació, per millorar el benestar de totes les persones afectades. Per això convidem a tots els nostres seguidors i a totes aquelles persones que creguin que amb EM es pot a que entrin a Mi Grano de Arena i ens donin suport efectivament amb un petit donatiu. Entre tots podem!