Corro l’Orbea Monegros per promoure la recerca en Esclerosi Múltiple

· L’EMtrevista ·

Miguel López Abenoza

 

 

En Miguel López va ser diagnosticat d’Esclerosi Múltiple fa 5 anys, quan tenia 35 anys, parella i dos fills. Esportista des de sempre, ha mantingut malgrat diversos brots severs la seva activitat física, professional, familiar i solidària.

En Miguel és la meitat de l’equip que correrà el proper 28 d’abril l’Orbea Monegros, una de les proves ciclistes de mountain bike més veteranes i de més reputació a Espanya. El Miquel i l’Agna, l’altra meitat de l’equip, tots dos afectats d’EM, s’han plantejat aquest repte per promoure i recollir fons per a la recerca de tractaments curatius per a aquesta malaltia, ara per ara incurable. 

 

Miquel, conèixer el diagnòstic d’Esclerosi Múltiple, viure els primers símptomes,…, què va representar per a tu?
El diagnòstic va ser com una galleda d’aigua freda, un mai pensa que li pugui tocar a si mateix. No estava acostumat a trepitjar hospitals, a sotmetre’m a proves mèdiques, era un món nou i desconegut per a mi. A més, en el teu cap es planteja un futur incert, en què un pensa en el pitjor.

 

Va canviar la teva forma de veure la vida, el teu dia a dia?
Per descomptat, et fa replantejar la vida, veure les coses des d’un altre punt de vista. Personalment intento pendre’m les coses d’una altra manera, més positiva, però sense perdre de vista la realitat.

 

Quan i per què vas començar a fer esport?
Durant tota la meva vida he practicat esport, especialment proves d’atletisme, i mai havia tingut cap lesió important ni problema mèdic; fins que l’EM es va creuar en la meva vida. El primer any vaig tenir dos brots severs que van deixar en mi diferents seqüeles. Després de molt treball de rehabilitació vaig poder tornar a reprendre l’activitat física de forma adaptada, combinant l’esport amb els efectes de la malaltia.

 

Ha canviat la teva forma de practicar exercici al llarg dels últims anys?
Sí, és clar. Els brots m’han deixat una sèrie de seqüeles, produint-me problemes de coordinació, alteració de la sensibilitat, cansament crònic, manca de visió, etc. Tot això m’exigeix ​​una adaptació constant, però no ha estat impediment perquè segueixi fent el que més m’agrada.

 

Ens pots oferir un consell per a la persona afectada d’Esclerosi Múltiple que vulgui endinsar-se en l’univers de l’esport?
La clau està en anar-se coneixent a poc a poc. Com qualsevol altra persona que practica esport, és important observar quines són les nostres limitacions i els nostres punts forts. Així com tenir en compte el factor descans, un dels més essencials i alhora més oblidats. És important escoltar el nostre cos, interpretar els senyals que ens envia i, al mateix temps, gaudir amb el que fem.
D’altra banda, les proves esportives cal preparar-les amb un seguiment mèdic constant, per evitar futurs problemes de salut. La millor opció és posar-se en mans de professionals que controlin la nostra evolució: la supervisió d’un preparador físic, un fisioterapeuta i un nutricionista, és garantia d’èxit.

 

La Orbea Monegros no és el teu primer repte esportiu solidari. Com vas començar amb el primer, quina va ser la teva motivació?
El meu primer repte va ser participar en la Ultra trail Serra del Monsant 2015, corrent 101km amb 4.000 metres de desnivell acumulat. Un projecte solidari que va ajudar a recaptar fons per a l’obertura d’un nou centre de la FEMM i que em va permetre iniciar també el moviment Remy+ (RunningEMyMás), que anima i impulsa les persones amb Esclerosi Múltiple, o altres malalties, a realitzar activitat física.

 

Ets pare, treballes, col·labores en iniciatives de pacients com #FFpaciente, vas a entrevistes,… No et deu sobrar massa temps ni energia al final del dia! Com t’organitzes?
La veritat és que necessitaria dies de 36 hores! És bastant difícil compaginar totes aquestes facetes de la meva vida; cadascuna d’elles mereix una gran dedicació. Gràcies a l’esforç i sacrifici de la meva família, avui puc disposar de temps per participar en diferents projectes, donar difusió a la figura del pacient actiu, participar en esdeveniments i campanyes de difusió i, per descomptat, treure temps per fer esport.

 

Per què l’Orbea Monegros, l’Agna i GAEM?
L’Agna i jo tenim una cosa en comú, i és que els dos compartim la mateixa forma de conviure amb la malaltia. La vida saludable i l’esport són les nostres armes per seguir endavant.
Des de fa ja temps, ens plantejàvem fer un projecte conjunt esportiu i solidari. La Orbea Monegros és una de les proves ciclistes de muntanya amb mes reputació i nivell d’exigència, així que ens va semblar una bona manera de mostrar a la societat la importància que té la recerca en esclerosi múltiple.
Ens vam decidir a destinar els fons del projecte solidari a Fundació GAEM per la seva gran tasca en l’impuls de la recerca en el camp de l’esclerosi múltiple.

 

Per finalitzar, comparteix amb nosaltres alguna cosa que t’hagi aportat l’EM …
L’EM m’ha aportat molta paciència, m’ha ensenyat a ser més positiu i a veure la vida des d’una altra perspectiva. El meu consell als afectats: conscienciar que l’esclerosi múltiple és la nostra companya i no la nostra enemiga, per tant no dirigeix ​​les nostres vides. Una actitud física i mental saludable afavorirà que ens sentim millor tant per dins com per fora.

 


 

Notícies relacionades: