“Una quantitat de somni insuficient i de baixa qualitat durant l’adolescència sembla augmentar el risc de desenvolupar esclerosi múltiple en l’edat adulta”. Amb aquestes paraules contundents, un grup de científics del Departament de neurociència clínica de l’Institut Karolinska d’Estocolm, Suècia, resumeix les conclusions als quals han arribat estudiant uns 2000 pacients afectats per esclerosi múltiple en aquest país.
L’article científic, publicat en el Journal of Neurology, Neurosurgery and Psychiatry fa unes setmanes, ha generat molt de debat. Com subratllen els mateixos investigadors autors de l’anàlisi (Torbjörn Åkerstedt, Tomas Olsson, Lars Alfredsson, Anna Karin Hedström), fins ara ja se sabia que el treball per torns estava associat amb un major risc de patir esclerosi múltiple. No obstant això, no s’havia avaluat l’impacte dels hàbits de somni en el risc de patir aquesta malaltia degenerativa.
El que sí que se sabia era que amb l’adolescència hi ha canvis en el patró del somni. L’estudi recentment publicat, en canvi, conclou que un somni de menys de set hores i de mala qualitat durant l’adolescència (entre els 15 i els 19 anys) augmenta el risc d’insurrecció d’esclerosi múltiple en l’edat adulta. Els investigadors també subratllen que un canvi en les hores de somni entre els dies laborables i el cap de setmana no influeix en la malaltia.
Per a arribar a aquestes conclusions, els investigadors suecs han estudiat una població de 2075 pacients de fins a 70 anys, el començament dels quals de la malaltia havia estat després dels 20 anys, reclutats en unitats de neurologia hospitalàries i privades. A més, els han comparat amb 3164 persones que no pateixen la malaltia. Per a valorar els factors de risc i l’estil de vida totes aquestes persones van respondre un qüestionari estandarditzat recopilat al llarg de diversos anys.
Segons Pablo Villoslada, neuròleg líder del grup de Neuroimmunologia del IDIBAPS – Hospital Clínic i professor adjunt en la Universitat de Stanford, i també membre del comitè científic de GAEM, en declaracions a Science Mitjana Centri Espanya, “el grup de l’Institut Karolinska porta anys treballant en l’epidemiologia de l’esclerosi múltiple i fan estudis molt rigorosos, com és aquest cas. En el seu estudi demostren que dormir menys de set hores augmenta lleugerament aquest risc. Com ells diuen, no vol dir que això sigui la causa, podria ser la conseqüència d’estar ja incubant la malaltia”. I observa que l’estrès crònic a causa de la falta de somni podria regular de manera pitjor la resposta immunitària, un factor estretament lligat al desenvolupament de la malaltia.
Com recorda sempre en declaracions a SMC España la cap de Secció de Neurologia i coordinadora de la Unitat d’Esclerosi Múltiple a l’Hospital Clínic Sant Carles de Madrid, Celia Oreja Guevara, en estudis precedents sobre malalties neurològiques ja s’havia observat “una relació entre l’escassetat d’hores de somni i la seva mala qualitat i el risc de patir malalties neurodegeneratives”. I aquest estudi va en línia amb aquestes conclusions. No obstant això, “com comenten els mateixos investigadors, no han pogut descartar al cent per cent altres factors com a estrès o hàbits dietètics”.
La coordinadora del Grup d’Estudi de Malalties Desmielinitzants de la Societat Espanyola de Neurologia i cap de Secció de Neurologia en el Complex Assistencial d’Àvila, Ana Belén Caminer, creu que “hi ha plausibilitat biològica per a pensar que un somni insuficient i de mala qualitat pot augmentar el risc de patir esclerosi múltiple i contribuir juntament amb altres factors coneguts ambientals (hàbit tabàquic, haver patit mononucleosi infecciosa, exposició al sol, nivells sèrics de vitamina D, índex de massa corporal en l’adolescència) al seu desenvolupament”. De fet, afegeix, ja existeixen evidències científiques “que el somni insuficient i de mala qualitat produeix una sèrie de canvis cel·lulars i moleculars que alteren l’homeòstasi immune i la secreció de melatonina, i tot això incideix en el desenvolupament de malalties inflamatòries cròniques”.
Luis Querol, neuròleg especialista en malalties neurològiques autoimmunes i neuromusculars a l’Hospital Sant Pau de Barcelona creu que, si bé l’estudi “està metodològicament ben plantejat, implica un disseny vulnerable a diferents biaixos, com el de selecció. No es recull quin és el percentatge de pacients amb esclerosi múltiple de tot el país que van decidir participar i respondre als qüestionaris. D’altra banda, el fet que la informació respecte a la qualitat del somni de fa anys fos recollida retrospectivament està subjecta a biaix per diferents motius: el primer i més clar és que els pacients poden aportar resposta influïdes per la seva qualitat de somni o pel seu estat anímic actual i, a més, perquè encara que el diagnòstic de l’esclerosi múltiple es fes anys més tard, alguns dels símptomes de la malaltia, entre els quals podria estar la fatiga o la qualitat del somni, poden ser considerats fins i tot prodròmics”.
En qualsevol cas, hi ha altres factors de risc amb pes major, com la infecció pel virus de Epstein-Barr (que pot causar la mononucleosi). D’altra banda, valora Querol, les implicacions concretes d’aquest estudi, “inclourien la necessitat de garantir una bona qualitat de somni als nens i adolescents, alguna cosa que, d’altra banda, és una recomanació de salut general que, de qualsevol manera, hauria de seguir-se independentment de la seva influència en l’esclerosi múltiple”.
Luca Tancredi Barone
L’article científic publicat al Journal of Neurology, Neurosurgery and Psychiatry.
La recopilació de veus expertes de SMC Espanya.
