Més de la meitat de les persones amb esclerosi múltiple tractades amb Aubagio (teriflunomida) no van mostrar evidència d’activitat de la malaltia després de dos anys de tractament
Són els resultats de l’estudi, “Evolució de l’ús de teriflunomida en l’esclerosi múltiple: una experiència del món real“, realitzat a Itàlia i publicat en el Journal of the Neurological Sciences.
Aubagio és una teràpia oral modificadora de la malaltia que ha estat aprovada des de 2013 a la Unió Europea per a tractar a adults amb EM remitent-recurrent (EMRR). Ho comercialitza Sanofi, que no va participar en el present estudi.
Els científics de la Universitat de Càller van analitzar als pacients que van començar el tractament amb Aubagio en la seva clínica entre 2016 i 2020. L’anàlisi va incloure dades de 319 pacients: al voltant de dos terços eren dones i l’edat mitjana rondava els 40 anys.
La majoria dels pacients (79%) havien canviat a Aubagio des d’un tractament diferent per a l’EM, mentre que el 21% restant no havien rebut tractament previ, cosa que significa que Aubagio va ser la primera teràpia per a la EM que van provar.
A fins de 2020, 240 (75,2%) dels pacients encara rebien tractament amb Aubagio després d’una mitjana de seguiment de gairebé quatre anys (45,7 mesos). Entre els quals van deixar de prendre Aubagio, la mitjana de la durada del tractament va ser de poc menys de dos anys, i poc més d’un terç (35,4%) va citar la falta d’eficàcia com a motiu per a deixar-ho.
Fundació GAEM impulsa la innovació biomèdica per a trobar una cura per a l’esclerosi múltiple i millorar la vida de més de 55.000 persones a Espanya. Dona suport a la seva labor de recerca i sensibilització sobre aquesta malaltia que no té cura.
Les dades d’eficàcia estaven disponibles per a 204 pacients que havien pres Aubagio durant almenys dos anys. D’aquests, més de la meitat (58,8%) no va mostrar evidència d’activitat de la malaltia (NEDA) durant dos anys, cosa que significa que no van tenir recaigudes, ni empitjorament de la discapacitat, ni signes de nou mal inflamatori en les ressonàncies magnètiques. NEDA també va ser aconseguit per més de la meitat dels pacients (56,8%) que van romandre en tractament durant tres anys.
La probabilitat de NEDA al cap de dos anys va ser més alta per als quals eren més joves i els que tenien puntuacions de discapacitat més lleus i menys recaigudes abans de començar amb Aubagio, segons van mostrar les anàlisis estadístiques.
“El nostre estudi va trobar que l’edat i el nivell de discapacitat es van confirmar com a factors que influeixen en la resposta al tractament, d’acord amb les dades de la literatura actual que indiquen que ‘el tractament primerenc és millor que el tardà, però tardar és millor que mai’“, van escriure els investigadors.
Les anàlisis també van mostrar que la demografia dels pacients que van començar amb Aubagio va canviar alguna cosa durant els cinc anys de l’estudi. Específicament, els investigadors van notar que la proporció de pacients sense tractament previ va augmentar d’aproximadament un 10% en 2016 a aproximadament un 30% en 2020.
La proporció de pacients que eren dones menors de 45 anys, la qual cosa es coneix com a “edat fèrtil”, també va augmentar, al voltant del 20% en 2016 a al voltant del 30% en 2020. No es recomana l’ús d’Aubagio durant l’embaràs, i es recomana que qualsevol persona que podria quedar embarassada utilitzi mètodes anticonceptius efectius mentre estigui en tractament. Els investigadors van notar que el 82,3% de les dones menors de 45 anys en aquest estudi ja tenien fills abans de començar amb Aubagio.
“L’ús de Aubagio s’ha incrementat progressivament en la pràctica clínica, particularment per a pacients recents i dones joves, després d’un adequat procés de presa de decisions compartida amb el neuròleg tractant i amb anticoncepció correcta”, van concloure els investigadors.
