Investigacions recents mostren que més de dos terços dels pacients amb COVID-19 van tenir complicacions neurològiques. Molts d’ells van desenvolupar un problema de salut mental a partir dels 90 dies de contraure el virus
Aquestes dades han portat a l’European Brain Council a considerar la COVID-19 com una malaltia cerebral.
Poc després del reconeixement de la síndrome respiratòria aguda severa (SARS), es va descobrir que el coronavirus SARS-CoV-2 era responsable d’una pandèmia amb molts signes d’afectació del cervell (Mao L et al.2020). A més dels signes clàssics de malaltia respiratòria, la COVID-19 també pot afectar el sistema nerviós de diverses formes (veure Figura 1):
a) sistema nerviós central; marejos, mal de cap, alteració de la consciència, malaltia cerebrovascular aguda, atàxia i convulsions
b) sistema nerviós perifèric; deteriorament del gust, deteriorament de l’olfacte, deteriorament de la visió i dolor dels nervis
c) interacció del múscul esquelètic amb el sistema nerviós; paralització, debilitat
Figura 1. Símptomes o enfermetats en el sistema nerviós central de pacients amb COVID-19 (amb permís de Baptista AF et al. 2020)
Hi ha dades convincents que mostren que el sistema nerviós central es veu afectat de manera forta i notable durant les infeccions per COVID-19. Per exemple, diversos informes suggereixen que la fatiga i altres condicions psiquiàtriques generals com la depressió i l’ansietat són bastant comuns; aproximadament de l’20 a l’70% dels pacients infectats tenen símptomes / signes que el cervell es veu afectat durant les infeccions per COVID-19 (The European Brain Council 2021). Les conseqüències per a la salut a llarg termini més comunament reportades inclouen fatiga, mals de cap, dificultat per respirar, ansietat i depressió, dolors al pit, dolors en les articulacions i marejos (Institut Noruec de Salut Pública 2020).
A més, hi ha indicis que les infeccions virals en general, i la COVID-19 en particular, poden ser importants per al desenvolupament de malalties neurodegeneratives com la demència, la malaltia de Parkinson, l’esclerosi lateral amiotròfica i l‘esclerosi múltiple (Karim S et al. 2014).
Fundació GAEM impulsa la innovació biomèdica per trobar una cura per l’esclerosi múltiple i millorar la vida de més de 55.000 persones a Espanya. Dóna suport la seva tasca d’investigació i sensibilització sobre aquesta malaltia que no té cura.
Quin és el vincle entre la infecció per COVID-19 i el cervell?
Sabem que el virus SARS-CoV-2 infecta les cèl·lules hoste mitjançant l’ús d’un tipus específic de receptor anomenat receptor de l’enzim convertidor d’angiotensina (ACE2), que s’observa en diversos òrgans, inclosos els pulmons, el cor, els ronyons i l’intestí. Un receptor és una proteïna que pot unir-se a una altra proteïna amb una especificitat molt alta. Per tant, un receptor permet que es produeixin senyals o transport molt específics.
Els receptors ACE2 es troben en les cèl·lules endotelials (que cobreixen l’interior dels vasos petits que irriguen el cervell) i en les cèl·lules dels músculs vasculars (que regulen la tensió en els vasos petits) en el cervell (Ferrario CM et al. 2005; Hamming I et al. 2004). Els receptors ACE2 també són presents a la superfície d’alguns tipus de cèl·lules, com l’epiteli olfactiu (cèl·lules que cobreixen el nervi “olfactiu”) al nas. El camí des del nervi olfactori fins a l’interior de el cervell és molt curt, i aquesta és una via probable per infectar el cervell amb el virus SARS-CoV-2 (Jakhmola S et al. 2020).
S’ha demostrat que els pacients que moren a causa d’infeccions per COVID-19 tenen danyats petits vasos en diverses parts de cervell, probablement a causa de infeccions a través de cèl·lules que cobreixen l’interior de petites vesícules en el cervell (Lee MH et al. 2021).
Les troballes anteriors poden explicar per què molts pacients tenen tants símptomes d’infeccions per COVID-19 que afecten el sistema nerviós central. Lifebrain també creu correcte classificar la pandèmia com una malaltia cerebral.
La Fundació GAEM participa com a organització de pacients en el projecte Lifebrain, una iniciativa de 5 anys finançada pel programa de la Unió Europea H2020. Lifebrain té com a objectius entendre com aquests factors afecten el desenvolupament de el cervell, la funció cognitiva i la salut mental durant les diferents etapes de la vida. Lifebrain integra dades de 6.000 participants realitzats en 11 estudis de neuroimatge europeus en 7 països. Més informació.
