Alrededor de los años cincuenta, se creía que con el embarazo empeoraba la enfermedad, por eso se recomendaba evitarlo. Después de muchos estudios a mujeres con esclerosis múltiple, en los noventa, se demostró que esta afirmación era incorrecta, (como muchas otras). No solo no modifica el curso de la enfermedad a largo plazo, sino que además, durante el segundo y especialmente el tercer trimestre el riesgo de padecer un brote, se reduce considerablemente. Todo este bienestar es gracias a una hormona llamada estriol que producimos cuando estamos embarazadas y con la que hay un par de estudios en marcha.
Esta semana entro de lleno en la recta final, en el ansiado tercer trimestre. Es maravilloso tener a la esclerosis múltiple en modo pausa, aunque indirectamente me esté provocando otros malestares. Pero me quedaría embarazada para siempre, simplemente por el hecho de darle una patada en el enorme trasero de esta enfermedad. Sería un “te he ganado” en todo regla.
El problema de este último periodo es el cansancio y el peso que he ido cogiendo a lo largo de estos meses. Ahora es cuando estoy sintiendo que tengo una enfermedad crónica, que mi cuerpo es más débil de lo que me creía y que tengo músculos en algunas zonas que están menos fortalecidos que en otras que tengo menos afectadas.
Obviamente era algo que ya sabía de antes del embarazo, que intenté tonificar y que muchas veces, para continuar, suples de manera inconsciente con la fortaleza de otros músculos. Pero ahora, son demasiados cambios en poco tiempo, y aunque lo intento, voy a andar, hago mis ejercicios, mis estiramientos, especialmente la pelvis y las piernas se resienten.
Fuente original: Blogs 20 minutos
Around the fifties, it was believed that pregnancy sickness worse, so it is recommended to avoid it. After many studies of women with multiple sclerosis, in the nineties, it was shown that this statement was incorrect, (like many others). Not only does not alter the course of the disease in the long term but also in the second and especially the third quarter the risk of an outbreak is greatly reduced. All this being is through a hormone called estriol we produce when we’re pregnant and you are a couple of studies underway.
This week I enter fully into the stretch, in the coveted third quarter. It is wonderful to have multiple sclerosis in pause mode, but is indirectly causing me other complaints. But I would be pregnant forever, simply because to kick him in the huge back of this disease. It would be an “I’ve won” throughout rule.
The problem with this last period is fatigue and weight have been taking over these months. Now is when I’m feeling that I have a chronic illness, my body is weaker than I thought me and I have muscles in some areas that are less empowered than others that I have less affected.
Obviously it was something I already knew before pregnancy, I tried to tone and often, to continue, you replace the strength of unconscious way other muscles. But now, too many changes in a short time, and though I try, I’ll walk, do my exercises, my stretches, especially the pelvis and legs suffer.
Original source: Blogs 20 minutos
Al voltant dels anys cinquanta, es creia que amb l’embaràs empitjorava la malaltia, per això es recomanava evitar-ho. Després de molts estudis a dones amb esclerosi múltiple, als noranta, es va demostrar que aquesta afirmació era incorrecta, (com moltes altres). No només no modifica el curs de la malaltia a llarg termini, sinó que a més, durant el segon i especialment el tercer trimestre el risc de patir un brot, es redueix considerablement. Tot aquest benestar és gràcies a una hormona anomenada estriol que produïm quan estem embarassades i amb la qual hi ha un parell d’estudis en marxa.
Aquesta setmana entro de ple en la recta final, en l’anhelat tercer trimestre. És meravellós tenir a l’esclerosi múltiple en mode pausa, encara que indirectament em estigui provocant altres malestars. Però em quedaria embarassada per sempre, simplement pel fet de donar-li un cop de peu en l’enorme darrere d’aquesta malaltia. Seria un “t’he guanyat” en tot regla.
El problema d’aquest últim període és el cansament i el pes que he anat agafant al llarg d’aquests mesos. Ara és quan estic sentint que tinc una malaltia crònica, que el meu cos és més feble del que em creia i que tinc músculs en algunes zones que estan menys enfortits que en altres que tinc menys afectades.
Òbviament era una cosa que ja sabia d’abans de l’embaràs, que vaig intentar tonificar i que moltes vegades, per continuar, supleixes de manera inconscient amb la fortalesa d’altres músculs. Però ara, són massa canvis en poc temps, i encara que ho intento, vaig a caminar, faig els meus exercicis, els meus estiraments, especialment la pelvis i les cames es ressenten.
Font original: Blogs 20 minutos