Embaràs en dones amb esclerosi múltiple amb recaigudes l’any anterior a la concepció

Un estudi dut a terme a Itàlia conclou que l’embaràs en dones amb esclerosi múltiple, amb recaigudes l’any anterior a la concepció, augmenta el risc d’empitjorament de la discapacitat a llarg termini.

La influència de l’embaràs a la discapacitat a llarg termini a l’esclerosi múltiple (EM) continua sent controvertida, per això l’objectiu d’aquest estudi ha estat avaluar el risc d’empitjorament de la discapacitat a llarg termini després de l’embaràs en dones amb EM, a comparació amb un grup aparellat de dones amb EM sense embaràs amb puntuació de propensió (PS).

Es van reclutar pacients amb EM amb (grup d’embaràs (PG) i sense embaràs (grup de control (GC).) El temps transcorregut fins a l’empitjorament de la discapacitat a l’Escala ampliada de l’estat de discapacitat (EDSS) es va avaluar a través d’un model de regressió de Cox multivariable.

 

Resultats

L’aparellament de PS va retenir 230 pacients de PG i 102 de GC. Després d’un seguiment de 6,5 +/- 3,1 anys, es va produir un empitjorament de la discapacitat en 87 (26,2%) dones. A l’anàlisi multivariable, l’empitjorament de la discapacitat es va associar amb l’embaràs en dones amb recaigudes l’any anterior a la concepció.

 

Conclusions

L’embaràs en dones amb EM amb recaigudes a l’any anterior a la concepció augmenta el risc d’empitjorament de la discapacitat a llarg termini. Les nostres troballes subratllen la importància de l’assessorament en dones amb EM que enfronten un embaràs que cal planificar després d’un període d’estabilitat clínica, afavorint l’optimització del tractament en pacients amb activitat recent de la malaltia.

 

Llegir l’article original en Sage Journals