EMtrevista a Carmen Bastida, coautora del llibre ¡Levántate y Vive!

· L’EMtrevista ·

Carmen Bastida

“De les dificultats pot sorgir alguna cosa bona. ¡Levántate y Vive!”

 

Carmen Bastida, de 38 anys, és coautora juntament amb el seu pare Jorge Bastida del llibre “¡Levántate y Vive!“. Carme, advocada en actiu i mare de dues filles, té esclerosi múltiple diagnosticada des de fa 6 anys, i és un exemple de les moltes dones afectades d’EM que segueixen -amb un esforç extra, això sí- formant les seves famílies i avançant en les seves professions.

Carmen, què vas sentir quan et van confirmar el diagnòstic d’esclerosi múltiple fa més de 6 anys? Tenint a més el pare afectat per la mateixa malaltia…

Ufff … moltes coses. Primer incredulitat; no em podia estar passant això i menys a mi, perquè precisament el meu pare ja tenia la malaltia i tots els metges havien parlat de les baixes probabilitats estadístiques de dos casos en generacions seguides … En fi, un cop vist que era cert, vaig passar a la fase de la ràbia: ràbia contra el món, contra aquesta injustícia i més ràbia … fins que em vaig adonar que o ho acceptava o no podria tornar a ser jo mateixa: positiva i optimista. Així que vaig asumir que tenia una nova companya vital i em vaig adonar que tenia més ganes de VIURE que mai.

 

Com has conviscut amb la malaltia aquests anys?

Ho porto amb l’optimisme i amb la determinació de seguir gaudint de la vida. Segueixo el consell del meu pare “que la malaltia no sigui la protagonista de la meva vida”. Em cuido més, m’escolto més, però també VISC més, sóc més conscient de cada petit moment, dels detalls, aprofito més i agraeixo els bons instants. Indispensable a més, el suport dels meus, que estan sempre, sobretot quan més els necessito. Que important és envoltar-se de “persones-vitamina”! I sobretot des que van néixer les meves filles (Roma i Alma), em sento més forta; m’omplen de llum, energia i il·lusió.

 

Com t’organitzes per tirar endavant una família amb dues nenes petites i a més seguir amb la teva professió?

Doncs com tantíssimes persones … com puc, demano ajuda, per sort compto amb un entorn familiar que em comprèn i em dóna suport. I intento mantenir sempre un somriure.

 

Ets de les que parla obertament de la malaltia, o prefereixes que no se sàpiga?

A hores d’ara i després d’escriure un llibre, crec que està clar que no tinc cap problema a parlar obertament sobre el tema.

Sóc una persona oberta i extravertida, però confesso que no és fàcil reconèixer segons què en públic, sobretot perquè hi ha persones que et miren diferent. Sé que moltes vegades no saben si preguntar-me com estic, o veig que moltes persones no saben com gestionar aquestes realitats. Jo intento fer-ho tot amb la màxima naturalitat, forma part de mi, així que saber que existeix aquesta realitat en la meva vida, també és conèixer-me més.

 

Pots explicar-nos com et cuides?

Faig exercici regularment, menjo sa (pràcticament no menjo carn, em trobo pitjor quan ho faig), tinc un fisioterapeuta de capçalera que em “salva” en moments de dificultat i m’envolto de persones que em transmeten bona energia.

Intento dormir sempre 8 hores com a mínim, però amb dues nenes petites (de 2 i 4 anys) és impossible :) . He après a escoltar-me, així que quan em noto molt preocupada, m’aturo i reinicio com puc. Em relaxa molt el mar, i tinc la sort de viure a 3 minuts, així que m’escapo a passejar i respirar per carregar-me de l’energia de la naturalesa.

 

Què t’ha inspirat a escriure aquest llibre al costat del teu pare, Jorge Bastida?

Pensar també que de les dificultats pot sorgir alguna cosa bona. En aquest cas compartir les nostres experiències, sentiments, sensacions, pors … i així ajudar a altres persones que, no només per una malaltia, sinó també per diferents adversitats de la vida, necessiten trobar un motiu per aixecar-se i viure cada dia. Viure amb total intensitat i com realment es vol. El quid està en pensar que si aquest fos l’últim dia de la teva vida, estaries fent exactament el mateix que has fet.

 

A qui va dirigit aquest llibre?

A qui ha decidit que rendir-se no és una opció … i a tots i totes els altres. No és un llibre sobre una malaltia, sinó que és un llibre sobre la VIDA, sobre una actitud de vida.

 

Quina acollida està tenint, pots compartir algun comentari que t’hagin fet?

Molt bona acollida, hem rebut comentaris molt bonics que han compensat amb escreix l’esforç d’escriure’l i ens han commogut molt profundament. Veiem que expressar amb sinceritat i positivisme la nostra experiència és una cosa que arriba a molta gent, amb la qual compartim pors semblants, anhels i ganes de gaudir de la vida malgrat la malaltia.

 

Per què doneu suport la investigació que impulsa GAEM?

Perquè creiem en la feina i en l’entrega de Vicens Oliver, en “L’Acceleradora de Projectes”, que ha fet créixer la Fundació i ha donat veu als afectats en una matèria tan important i sensible com és la investigació i la innovació per trobar nous tractaments.