Ensenyant tolerància al sistema immunitari

Els investigadors estan tractant de domesticar el sistema immunitari amb l’objectiu d’alleujar, o fins i tot prevenir, les malalties autoimmunes.

 

En les malalties autoimmunes, el sistema immunitari reconeix com a antígens (o estranyes) certes proteïnes dels teixits propis de l’organisme. Com a resultat d’aquest reconeixement erroni, el sistema immunitari respon de forma exagerada, podent atacar qualsevol part de l’organisme.

Avui dia, la majoria de teràpies convencionals per a les malalties autoimmunes solen limitar-se a tractar els símptomes o a actuar de forma agressiva sobre el sistema immunitari, el que pot donar lloc a diversos efectes secundaris, així com fer el pacient més vulnerable a infeccions.

No obstant això, hi ha una tercera opció, l’anomenada teràpia tolerogénica. En aquest tipus de teràpia es pretén ensenyar al sistema immunitari a tolerar a aquells teixits que reconeix com estranys mitjançant l’ús d’antígens (molècules amb la capacitat d’induir una resposta immune), bacteris o cèl·lules immunitàries modificades genèticament.

 

Teràpia basada en antígens:

L’homeòstasi (capacitat de l’organisme de mantenir l’estabilitat interna) del sistema immunitari es manté gràcies a la presència d’uns limfòcits especialitzats anomenats limfòcits T reguladors (Treg) que presenten una funció immunoreguladora. Aquestes cèl·lules també s’activen davant la presència d’antígens, però en comptes de donar lloc a una resposta d’atac, les cèl·lules Treg s’encarreguen de regular les cèl·lules immunitàries “atacants” o causants el dany, frenant la seva activitat.

Molts immunòlegs pensen que el potencial immunosupressor d’aquestes cèl·lules podria aprofitar-se per al tractament contra les malalties autoimmunes. La teràpia basada en antígens, per tant, consisteix a tractar el pacient amb el mateix antigen que el sistema immunitari interpreta erròniament com a estrany, però formulat de manera que només indueixi l’activitat de les cèl·lules Treg. Una vegada activades, les cèl·lules Treg disminuiran la resposta autoimmune errònia mitjançant la seva funció immunoreguladora.

 

L’any 2016, el grup de recerca del Prof. David Wraith (Universitat de Birmingham, Regne Unit) va finalitzar la fase II de l’estudi clínic d’un tractament d’antígens per a pacients amb esclerosi múltiple remitent.

Aquest tractament experimental està format per un còctel d’antígens obtinguts de la proteïna bàsica de la mielina, proteïna diana del sistema immunitari en pacients amb esclerosi múltiple. El Prof. Wraith comenta que, mitjançant imatge per ressonància magnètica, van observar com les persones que van ser tractades presentaven menys inflamació cerebral.

La teràpia basada en antígens també s’està usant per tractar altres malalties autoimmunes com la diabetis de tipus 1.

 

Teràpia basada en cèl·lules

Bacteris modificats genèticament: En el nostre organisme coexisteixen molts bacteris gràcies al fet que el nostre sistema immunitari els tolera. Alguns investigadors opinen que aquesta tolerància immunitària podria utilitzar-se per desenvolupar tractaments per a les malalties autoimmunes.

Al febrer de 2017, el grup de la Prof. Chantal Mathieu (Universitat Catòlica de Lovaina, Bèlgica) va comunicar que els bacteris Lactococcus lactis, modificats genèticament, són capaços de revertir la malaltia en un model de ratolí de diabetis tipus 1 (dos terços dels casos), mitjançant la inducció de les cèl·lules Treg. Aquests bacteris van ser modificats per expressar proinsulina (antigen que ataca el sistema immune dels pacients amb diabetis tipus 1) i una molècula antiinflamatòria anomenada Interleuquina 10.

 

Cèl·lules inmunitàries modificades genèticament: Una altra forma d’abordar la malaltia és mitjançant la manipulació directa de les cèl·lules Treg. Aquestes cèl·lules es poden extreure del pacient per modificar-les genèticament i posteriorment inocular-les de nou. La Dra. Megan Levings (Universitat de British Columbia, Canadà) està intentant modificar genèticament grans quantitats de cèl·lules Treg, per fer que aquestes responguin als antígens que el sistema immunitari del pacient reconeix com estranys. De moment, el seu grup de recerca es centra en la diabetis tipus 1, però aquesta tècnica s’ha utilitzat per tractar el càncer i pensen que també podria utilitzar-se per induir tolerància després dels trasplantaments d’òrgans i medul·la espinal.

 


 

Fuente original: Teaching Tolerance_NATURE / The Future of Medicine

Noticias relacionadas: