· L’EMtrevista ·
Agna Egea i Felip Báez
Esclerosi Múltiple i Esport: Agna Egea, integradora social a Girona i diagnosticada d’Esclerosi Múltiple des dels 16 anys, ha fet de l’exercici físic i la participació en curses esportives la seva gran afició, i alhora la seva forma d’intentar mantenir a ratlla la progressió de la malaltia.
Parlem d‘esclerosi múltiple i esport amb ella i amb el seu entrenador, Felip Báez, també afectat d’esclerosi múltiple.
Agna, com t’entrenes per la teva propera cursa?
AE. M’estic preparant per disputar i estrenar-me en la categoria de BTT en la cursa “La Gallina” de Sant Feliu de Guíxols al mes d’agost. Ara entreno 4 dies amb bicicleta de muntanya uns 20-25km, faig un dia 1200m de piscina i el dimecres descanso. El descans és primordial i molt important, a vegades ens oblidem d’ell.
Felip, des de la teva experiència d’entrenador professional i ara afectat d’EM, què tens en compte a l’hora d’aconsellar l’Agna?
FB. Una de les qüestions bàsiques, com a entrenador i afectat, és conèixer-se bé a un mateix. Sobretot saber en què pots fallar, possibles afectacions derivades de tenir EM i reconèixer les teves mancances.
El descans i el repòs correctes són principis bàsics del seu entrenament. Això ens marcarà una progressió més llarga però també més encertada d’entrenaments.
Els signes de cansament, les necessitats de recuperació, com sabeu si són deguts a la pròpia activitat física o si poden ser un símptoma de la malaltia?
FB. Ens hem d’oblidar momentàniament de la malaltia, tot i que sempre estarà present, recuperar correctament abans de nous entrenaments i competicions és primordial. I això comporta individualitzar i saltar-se algun dels manuals d’entrenament.
El control de la malaltia ha de ser una valoració personal, ella és la que millor es coneix, juntament amb un seguiment mèdic correcte i estricte.
AE. Crec que s’ha de seguir clarament els consells dels professionals i no estar mai sol als entrenaments. Jo per sort encara no he tingut cap brot mentre practico esport. Tinc seqüeles d’altres brots que augmenten amb la pràctica de l’esport, per exemple la pèrdua de visió de l’ull dret. Amb els anys i observant bé el meu cos, he aprés com entrenar bé per tal de no perdre la visió. Per exemple, ara sé que perdo més la visió si vull córrer més ràpid que si intento fer una distància més llarga amb un ritme més constant. Es tracta d’anar escoltant el cos i aprendre d’ell, que és molt savi.
Què t’aporta fer esport en tant que afectada d’EM?
AE. Practicar esport m’ajuda a evadir-me dels problemes personals, a sentir-me millor amb mi mateixa i a autoexigir-me aconseguir grans reptes. Fent esport em sento més viva i veig que tinc una millor qualitat de vida tan física com mental.
Felip, què creus que pot aportar fer esport a un afectat d’EM?
FB. Fer esport sempre ha tingut un efecte positiu en la persona que ho realitza. En el nostre cas, com a afectats d’EM, el component de la superació i el de l’orgull personal d’assolir reptes comporta sempre una millora.
Des del punt de vista de l’afectat/da d’EM que vol practicar un esport o de l’entrenador que l’ha de guiar i supervisar, quines necessitats trobeu a faltar?
FB. La col·laboració mèdica esportiva i la falta d’informació específica són aspectes que treballaria des de molts àmbits per a millorar en un futur.
Quins consells donaríeu a un/a afectat/da que vol començar a fer esport?
AE. La malaltia és la teva millor-pitjor amiga! La trobaràs sempre per a fer-te la vida més difícil, s’ha d’aprendre a conviure amb ella. Jo la he acceptat i ara sento que qualsevol repte és possible.
FB. L’esport és un repte més. Gaudeix d’ell i pensa en els beneficis que t’aporta, que de dificultats tothom hi troba. Un afectat potser hi trobarà més, però un cop superades, el benestar serà major.
Notícies relacionades:
