L’exposició a certs bacteris intestinals a una edat primerenca pot causar esclerosi múltiple (EM) i promoure la seva progressió, segons un nou estudi amb ratolins, “La disbacteriosi (o desequilibri de la micriobiota) intestinal altera la tolerància immunològica cap al sistema nerviós central durant l’adolescència”, dut a terme a la Facultat de Medicina de la Universitat Rutgers Robert Wood i publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences.
En els darrers anys, la recerca sobre aquesta malaltia autoimmune s’ha centrat en els bacteris intestinals (el que coneixem com microbiota intestinal), amb estudis que suggereixen que poden funcionar com a elements de protecció contra l’EM. Però altres han demostrat que en realitat contribueixen a la progressió de la malaltia. Tot i així, totes aquestes descobertes donen suport a la hipòtesi que la regulació dels bacteris intestinals podria representar una nova teràpia potencial per a l’EM.
Amb aquesta idea en ment, investigadors de la Universitat Rutgers de Nova Jersey van realitzar un estudi amb models animals per a l’EM, és a dir, ratolins modificats genèticament per aquells gens prèviament associats a la malaltia i identificats en pacients d’EM.
L’equip investigador va descobrir que, sempre que els ratolins es mantinguessin en un ambient estèril i lliure de bacteris, no mostraven signes d’esclerosi múltiple. No obstant això, quan van ser traslladats a un entorn normal i exposats a bacteris, van desenvolupar espontàniament encefalomielitis autoimmune experimental (EAE), una malaltia similar a l’EM.
A més, els ratolins adolescents o adults joves eren més susceptibles a l’EM que els animals més vells. Això, segons els investigadors, pot ser degut a una major tolerància immunològica que els ratolins adquireixen a mesura que envelleixen.
L’anàlisi de les poblacions bacterianes intestinals va mostrar que els ratolins que van desenvolupar EAE tenien quantitats més altes de Bacteroides vulgatus però menors quantitats de Akkermansia muciniphila en comparació amb el grup control (ratolins sans).
En general, aquest desequilibri bacterià intestinal va desencadenar senyals proinflamatoris i cèl·lules T immunes activades durant l’edat primerenca adulta dels ratolins, potenciant encara més el paper dels bacteris intestinals en l’inici i la progressió de l’EM.
“Aquests descobriments podrien tenir implicacions terapèutiques per frenar l’avanç de l’EM mitjançant la manipulació dels bacteris intestinals”, va declarar el coautor de l’estudi, Suhayl Dhib-Jalbut, en un comunicat de premsa. Dhib-Jalbut, professor de neurologia, també és director del Centre Rutgers-Robert Wood Johnson per l’esclerosi múltiple.
Llegir la notícia completa: “Gut Bacteria Contribute to MS Onset and Development, Rutgers Mouse Study Shows”, a Multiple Sclerosis News Today
Notícia relacionada: “El microbioma intestinal podria originar l’esclerosi múltiple”
