El trasplantament de progenitors hematopoiètics frena l’avanç de l’Esclerosi Múltiple
Un estudi pioner exhibeix dades positives del trasplantament de cèl·lules mare en pacients amb esclerosi múltiple (EM) remitent-recurrent.
El trasplantament de cèl·lules mare hematopoètiques frena l’avanç de l’esclerosi múltiple (EM) i millora la discapacitat en la fase primerenca, segons es desprèn d’un estudi realitzat per l’Institut d’Investigació Sanitària de l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe (IIS-La Fe), que ha dirigit Bonaventura Casanova, metge adjunt de Neurologia i responsable del CSUR-Esclerosi Múltiple. Aquesta conclusió és el resultat del seguiment de vuit anys a 31 pacients amb Esclerosi Múltiple que van rebre el trasplantament.
En concret, cap dels 22 pacients diagnosticats d’Esclerosi Múltiple remitent-recurrent va empitjorar i el 60 per cent va millorar en un punt el seu nivell de discapacitat. I en el cas dels nou pacients amb EM secundària progressiva, la progressió de la malaltia es va aturar durant dos anys, tot i que passat aquest temps els pacients van tornar a empitjorar.
Segons ha explicat a DM Casanova, “amb el trasplantament de medul·la es pretén, a través d’un procediment d’immunodepressió molt fort, eliminar la resposta inflamatòria i resetejar el sistema immunològic”.
Els criteris de selecció dels pacients van ser que presentessin brots i progressió de la discapacitat durant l’any previ, estant en tractament amb fàrmacs de segona línia (fingolimod, natalizumab o ciclofosfamida).
Casanova ha assenyalat que “a la unitat es realitzen visites trimestrals i, quan es detecta el fracàs terapèutic, es valoren les diferents opcions terapèutiques amb els pacients”.
En el cas del trasplantament autòleg de progenitors hematopoètics, el procediment es realitza al Servei d’Hematologia, i el seguiment durant els tres primers mesos es fa de forma conjunta per aquest servei i la Unitat d’Esclerosi Múltiple. A partir d’aquest moment, el pacient segueix controls trimestrals amb analítiques i visites mèdiques i amb la realització d’una ressonància magnètica anual.
Segons l’especialista, els resultats en els pacients amb formes remitent-recurrent són molt bons, i el perfil benefici-risc és molt clar a favor del benefici, “com s’ha publicat recentment en un metanàlisi de 764 pacients a la revista Neurology“, en al·lusió al treball del grup de Maria Pia Sormani, de la Universitat de Gènova, a Itàlia.
Crec que la teràpia descrita amb aquest procediment implica unes dosis altes de quimioteràpia per resetejar el sistema inmunitari, encara que es descrigui com que els beneficis superen els riscos, està expossat a aquestes dosis perquè en una fase progressiva nomès duri l’efecte dos anys ho trobo desproporcionat.
Hi han teràpies amb cel.lules mesenquimals amb 0 riscos i sense utilitzar quimioteràpies. Molt més efectives i amb resultats esperançadors… El centre Tisch de Nova York “http://tischms.org/repair-strategies-ms” començarà la fase 2 aquesta tardor i a Israel a l’hospital Haddassah amb col.laboració amb la Clinica Cleveland i Mayo d’ EEUU on tambè s’utilitza per l’ELA acabarà la fase 2 al 2018 (https://clinicaltrials.gov/ct2/show/NCT02166021) Segons el dr. Karoussis impulsor d’aquesta tècnica es optimista i creu que en un espai entre 5 o 10 anys podria ser aplicable. Aquí us deixo un article de la CBS que parla de l’avenç de l’hospital israelià de la mà d’un pacient que ha participat a l’assaig… “http://dfw.cbslocal.com/2017/04/05/experimental-ms-treatment-offers-hope-to-patients/.”
Queda poc, fem-ho possible vosaltres teniu força, coneixement i esperit per poder portar això aquí amb una fase 3, no creieu?
Hola Chrisitian,
Gràcies pels teus comentaris i per la informació enviada, els quals farem arribar al nostre Comitè Científic, que és qui avalua els projectes d’innovació i recerca en EM/NMO abans que aquests siguin incorporats o no al programa ‘Acceleradora de projectes’ de la Fundació GAEM (per a més informació al respecte, pots consultar el següent enllaç: https://fundaciongaem.org/innovacio/). No dubtis en contactar-nos de nou per a qualsevol altra qüestió que pugui sorgir (si ho prefereixes pots fer-ho per email a info@fundaciongaem.org). Salutacions cordials, Dpt.Comunicació Fundació GAEM