L’esclerosi múltiple secundària progressiva, una evolució de l’esclerosi múltiple remitent recurrent
L’esclerosi múltiple secundària progressiva (EMSP) és considerada una evolució de l’esclerosi múltiple remitent recurrent (EMRR). Entre un 30% i un 50% dels afectats de EMRR desenvolupen la forma secundària progressiva l’cap d’uns 10 anys del primer diagnòstic de EMRR. Depenent de l’edat de diagnòstic, això sol suposar que la EMSP pot aparèixer entre els 35 i 45 anys.
La característica principal de l’esclerosi múltiple secundària progressiva és que els símptomes de la malaltia empitjoren en els períodes en què no hi ha brots. És a dir, la discapacitat avança majoritàriament en els brots, però també en els períodes d’estabilitat.
És complicat conèixer amb precisió quan es produeix la transició de l’esclerosi múltiple remitent recurrent a la secundària progressiva. Fins a un 90% de les persones diagnosticades amb EMRR avancen fins a la forma secundària progressiva al cap de 25 anys de la diagnosi, de manera que aquesta forma d’esclerosi múltiple és més freqüent en afectats de més edat. En aquesta etapa avançada els brots són menys freqüents, però la neurodegeneració persisteix i augmenta sense ells.
En l’actualitat, no hi ha cap mecanisme per pronosticar com avançarà la forma secundària progressiva de l’esclerosi múltiple. Resulta especialment difícil de predir a quina velocitat avançarà la malaltia, ja que les remissions són mínimes; i els símptomes poden empitjorar fins i tot en períodes sense brots. Pel que fa a el tractament, es comencen a llançar fàrmacs específicament dirigits a la EMSP, amb l’objectiu de reduir els efectes de la malaltia. També hi ha medicaments que retarden l’evolució de EMRR a la seva forma secundària progressiva.
L’esclerosi múltiple secundària progressiva avança durant els brots, però també en els períodes d’estabilitat.
Fonts: Esclerosis Múltiple España, Observatorio Esclerosis Múltiple, Federación Gallega de Esclerosis Múltiple, Sociedad Española de Neurología y Con la EM.
