Una sola sessió d’estimulació cerebral no invasiva pot reduir la fatiga cognitiva en pacients amb esclerosi múltiple (EM), segons l’estudi “Efectes electrofisiològics i en el comportament de l’estimulació per corrent directe transcranial frontal sobre la fatiga cognitiva en l’esclerosi múltiple”, dut a terme per investigadors de la Universitat Otto-von-Guericke de Magdeburg, a Alemanya, i publicat a la revista Journal of Neurology.
Al voltant del 75% de las persones amb EM pateixen fatiga, un dels símptomes més debilitants de la malaltia, perquè redueix la capacitat dels pacients per realitzar activitats diàries i perjudica la funció cognitiva.
“Malgrat la seva importància clínica, la fatiga segueix sent un símptoma poc conegut i comprès, i és definida de formes diverses, el que dificulta el desenvolupament d’estratègies eficaces per tractar-la”, segons han manifestat els investigadors.
Estudis previs han demostrat que l’ús d’una tècnica d’estimulació cerebral no invasiva anomenada estimulació de corrent directe transcranial (tDCS), per les seves sigles en anglès, pot reduir la fatiga i al mateix temps millorar els símptomes cognitius en pacients amb EM. No obstant això, molts d’aquests estudis són subjectius i es basen en informes dels propis pacients, mancats d’una avaluació objectiva de l’impacte de tDCS en la funció cerebral en l’EM.
Per abordar aquest problema, els investigadors van provar l’impacte de tDCS en el potencial P300, el qual és una resposta elèctrica del cervell que pot avaluar objectivament la funció cognitiva en les àrees de l’atenció i la memòria.
L’estudi va incloure 15 pacients diagnosticats amb EM d’acord amb els Criteris de McDonald, dels quals un tenia EM Progressiva Secundària (EMPS) i els 14 restants tenien EM Remitent Recurrent (EMRR).
Per administrar la tDCS, els investigadors van col·locar elèctrodes al cuir cabellut dels pacients per aplicar un estímul elèctric de baixa amplitud en la regió del cervell del córtex prefrontal dorsolateral esquerra (DLPFC), que es creu que té un paper en la fatiga i els símptomes cognitius.
Els pacients van ser sotmesos a dues sessions de 70 minuts, amb una setmana de diferència. Se’ls va demanar que realitzessin abans una activitat de “temps mínim de reacció a un estímul”, durant i després de rebre l’estímul elèctric o simulat. Durant aquestes sessions, els investigadors van registrar el potencial de P300 i els van demanar als pacients que reportessin la fatiga percebuda d’acord a una escala de l’1 al 10.
L’equip va descobrir que una única dosi de neuromodulació del córtex frontal induïda per tDCS, de menys de 30 minuts, augmentava el potencial de P300 en comparació amb el control simulat. Aquest efecte positiu persistia fins i tot després de l’estimulació, contrarestant així els efectes relacionats amb la fatiga en la funció cognitiva.
Malgrat aquests resultats positius, la valoració de la fatiga percebuda pels pacients no va millorar després de la tDCS. Aquest fet contradiu els estudis previs que mostren que la tDCS ofereix una percepció beneficiosa de la fatiga.
Tot i que el potencial de P300 pot canviar amb un sol tractament amb TDCs, és possible que es necessitin més sessions per acumular efectes d’estimulació que els pacients puguin detectar de forma subjectiva mitjançant la introspecció, van apuntar els investigadors.
“Els nostres descobriments demostren que la tDCS sobre la DLPFC esquerra [córtex prefrontal dorsolateral] pot contrarestar la disminució en el rendiment associat amb la fatiga, la qual cosa comporta una millora en la capacitat del pacient per fer front a les demandes cognitives sostingudes“, van escriure , afegint que l’estimulació tDCS “pot ser una opció efectiva per al tractament de la disminució del rendiment cognitiu, relacionada amb la fatiga, en pacients amb EM”.
Font original: Non-invasive Brain Stimulation Reduces MS-associated Cognitive Fatigue, MS News Today
Notícia relacionada: The treatment of fatigue by non-invasive brain stimulation, Clinical Neurophysiology/ELSEVIER
