S’han donat a conèixer els resultats d’un estudi clínic i observacional dut a terme durant 30 anys, que ajuda a predir els resultats clínics a llarg termini en la EM i a identificar les característiques pronòstiques primerenques a l’inici de la malaltia.
L’Esclerosi múltiple (EM) és una afecció molt variable, algunes persones amb aquesta malaltia mostren poca o cap discapacitat, mentre que altres persones presenten símptomes que els porten a desenvolupar una discapacitat més primerenca. Aproximadament el 85% de les persones que desenvolupen esclerosi múltiple ho fan inicialment amb una síndrome clínicament aïllada (SCA)
Per a dur a terme aquest estudi, finançat per la MS Society de Gran Bretanya, Irlanda del Nord i altres organismes, es van reclutar 132 persones entre els anys 1984 i 1987, totes elles havien presentat amb anterioritat un SCA. Durant els anys posteriors se’ls va fer un seguiment clínic i radiològic que ha finalitzat 30 anys més tard. Per a poder dur a terme l’estudi de manera correcta i seguint el mateix patró, es van revisar tots els documents i imatges per ressonància magnètica (IRM) disponibles. També es va definir l’esclerosi múltiple segons els criteris del Dr. McDonald.
L’objectiu principal de l’estudi ha estat determinar els resultats clínics a llarg termini en EM i identificar les característiques pronòstiques primerenques d’aquests resultats.
Transcorreguts els 30 anys, dels 132 participants reclutats entre 1984 i 1987 es van obtenir dades de resultats clínics de 120 participants i es va poder saber que 80 (61 vius i 19 morts) d’aquestes persones havien desenvolupat esclerosi múltiple. D’altra banda, les puntuacions en l’escala EDSS es van obtenir de 77 afectats, dels quals 35 tenien esclerosi múltiple remitent recurrent (EMRR) amb una puntuació en l’escala EDSS de ≤3.5 i >; 3.5, i 26 persones tenien esclerosi múltiple secundària progressiva (EMSP) amb una puntuació de 3.5 >; en la EDDSS.
S’ha pogut saber també que l’edat mitjana de les 91 persones que han viscut els 30 anys que ha durat l’estudi és de 61,6 anys, i que d’aquests, 30 han romàs diagnosticats com a posseïdors d’un SCA i 61 com a afectats d’esclerosi múltiple.
Trenta anys després s’han identificat divergències en els resultats de la EM; algunes persones van acumular una discapacitat substancial des del principi, mentre que unes altres van seguir un curs més favorable a llarg termini. Aquests resultats podrien predir-se, en part, mitjançant troballes radiològiques en el termini d’un any a partir del primer símptoma.
Les decisions de tractament sovint es prenen de manera prospectiva, i cada vegada més primerenc en el curs de la malaltia. Considerant l’aplicació potencial d’aquests resultats, els factors pronòstics identificats dins d’un any de l’aparició dels símptomes poden resultar més útils que aquells identificats dins dels 5 anys. No obstant això, les característiques pronòstiques favorables a 1 any poden no tenir un impacte significatiu en les opcions; en canvi, l’aparició de marcadors que suggereixen resultats més incapacitants pot tenir més pes.
