23.12.2016
Científics espanyols han dissenyat un fàrmac capaç de frenar gran varietat de malalties autoimmunes com l’asma, la psoriasi, la malaltia de Crohn o l’esclerosi múltiple, però sense bloquejar la resposta natural de l’organisme contra les infeccions causades per patògens.
El compost, un inhibidor de l’activació dels limfòcits T, és resultat de la feina de 32 investigadors espanyols del CSIC, l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), el Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC), i de l’Hospital de la Princesa de Madrid, principalment.
L’estudi, dirigit per Balbino Alarcón del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, ha estat publicat a Science Translational Medicine.
Les avantatges
El nou fàrmac, que s’ha provat en voluntaris sans i ha superat les proves de toxicitat, al contrari que molts dels tractaments actuals de malalties autoimmunes que estan basats en l’ús d’anticossos i s’administren via intravenosa, s’ingereix via oral i té , a més, un efecte de llarga durada, ha explicat Alarcón en declaracions a Efe.
El fàrmac s’ha provat amb èxit en ratolins i ja s’han dut a terme assaigs clínics de la Fase I amb voluntaris sans en el Regne Unit. EFE/Jorge Zapata
En models de ratolí “hem vist que té efectes fins i tot quan el compost deixa d’administrar-se, el que significa que un tractament per un temps curt podria ser suficient per fer que els símptomes de la malaltia remetin sense haver de medicar al pacient de per vida “, assenyala Alarcón.
El compost no és immunosupressor sinó que permet, almenys en ratolins, que el cos activi la resposta natural contra els patògens (virus, bacteris, paràsits o fongs) a la vegada que és efectiu en malalties autoimmunes.
D’aquesta manera, acaba amb el problema habitual dels fàrmacs actuals que, per tractar les malalties autoimmunes, anul·len la capacitat natural de l’organisme per combatre infeccions, “el que fa que aquests pacients siguin molt sensibles a les infeccions”.
¿Com funciona el fàrmac?
El compost, detalla Alarcón, inhibeix l’activació dels limfòcits T, els encarregats de detectar els antígens de l’organisme, que poden ser propis (en teixits i òrgans) o estranys (els que suposen una amenaça i una infecció potencial).
Per a la seva feina, els limfòcits T compten amb un receptor essencial: el receptor per antígens TCR.
El TCR transmet informació a l’interior de la cèl·lula del limfòcit per indicar-li que ha detectat o reconegut a un antigen (extern o no), una informació que es transmet a través de diferents proteïnes que estan dins de la cèl·lula. Una d’elles és la NCK.
“Quan TCR recluta NCK o s’uneix a ella dins de la cèl·lula li transmet informació indicant que ha reconegut a un antigen”.
El fàrmac inhibeix o bloqueja la interacció entre TCR i NCK i, amb això, “aconsegueix que els limfòcits T deixin de respondre a antígens propis en una malaltia autoimmune i que combatin als antígens externs d’un procés infecciós. És el seu efecte diferencial “, afegeix.
L’empresa Ártax Biopharma (EUA, Regne Unit, Espanya) ha dut a terme els assaigs de la Fase I del fàrmac amb voluntaris sans, i estudia ara la possibilitat de portar-lo a fase clínica en diferents malalties.
Fuente original: Agencia EFE:Salud
