La calor extrema posa de manifest la importància de les platges accessibles per a les persones amb esclerosi múltiple

Les altes temperatures d’aquest estiu fan que moltes persones busquin espais on refugiar-se de la calor. Per a les persones amb esclerosi múltiple (EM), però, la calor no és només una molèstia: pot provocar un empitjorament temporal de símptomes com la fatiga, la debilitat muscular o les alteracions visuals. Aquest fenomen es coneix com a fenomen d’Uhthoff.
En aquests casos, un bany al mar pot ajudar a reduir la temperatura corporal i alleujar temporalment aquests símptomes. Ara bé, no totes les persones poden accedir a l’aigua en igualtat de condicions. Disposar de platges adaptades, amb passeres, cadires amfíbies, vestidors accessibles i servei de suport al bany, és fonamental per garantir el dret al lleure i afavorir el benestar de les persones amb mobilitat reduïda.
Segons el portal oficial de Turisme d’Espanya, prop de 600 platges del litoral espanyol disposen d’algun tipus d’adaptació per a persones amb mobilitat reduïda. Tanmateix, el nivell d’accessibilitat varia considerablement: mentre que algunes només compten amb passeres d’accés, d’altres ofereixen serveis complets de bany assistit, cadires amfíbies, dutxes adaptades i personal especialitzat.

A Catalunya hi ha 82 platges que disposen d’algun tipus de servei adaptat. Entre aquestes hi ha la Nova Icària, a Barcelona; la Platja dels Pescadors, a Badalona; Torre Valentina, a Calonge; diverses platges de Roses; la Platja de la Paella, a Torredembarra, així com altres municipis del litoral català. Els serveis poden incloure passeres fins a la vora del mar, zones d’ombra, cadires amfíbies i personal de suport, tot i que la disponibilitat i els horaris depenen de cada ajuntament.

L’accessibilitat també és present en altres punts del litoral espanyol. A Andalusia hi ha platges adaptades com La Misericòrdia (Màlaga), La Barrosa (Cadis) o La Antillq (Huelva). Al País Valencià s’ofereixen serveis de bany assistit en platges com la Malva-rosa (València), el Postiguet (Alacant) o Marineta Cassiana (Dénia). A les Illes Balears destaquen Alcúdia, Palmanova i Cala Galdana, mentre que a la Regió de Múrcia moltes de les principals platges, com Playa Honda, Los Narejos o Villananitos, disposen d’equipaments específics per a persones amb mobilitat reduïda.

A les Illes Canàries, platges com Las Vistas (Tenerife) i Las Canteras (Gran Canària) compten amb cadires amfíbies, grues de transferència i personal especialitzat. Al nord de l’Estat també hi ha nombrosos exemples de bones pràctiques, com La Concha (Sant Sebastià), Samil (Vigo), Poniente (Gijón) o Los Peligros (Santander).

Tot i els avenços, la realitat continua sent desigual. Encara que hi ha centenars de platges adaptades arreu de l’Estat, els serveis disponibles varien molt d’un municipi a un altre. Per aquest motiu, abans de desplaçar-s’hi és recomanable consultar la informació del municipi corresponent, ja que els serveis de bany assistit acostumen a variar segons la temporada i l’estat de la mar.
En un context d’estius cada vegada més calorosos, garantir l’accés al mar per a tothom no és només una qüestió d’accessibilitat. També és una manera de protegir la salut i contribuir a millorar la qualitat de vida de les persones que conviuen amb malalties com l’esclerosi múltiple.

On es poden consultar les platges accessibles?

El portal oficial de Turisme d’Espanya recull informació sobre les platges accessibles de les diferents comunitats autònomes.

La Guia de platges accessibles de Discapnet també ofereix informació actualitzada sobre els serveis disponibles.

A Catalunya, la Generalitat de Catalunya posa a disposició un visor amb l’estat de les platges, i molts ajuntaments publiquen als seus webs els horaris i les condicions del servei de bany assistit.

Tot i que Catalunya no disposa d’un cens oficial de platges accessibles, l’empresa especialitzada Farré Accessibilitat ha elaborat un inventari del litoral català que identifica 82 platges amb algun tipus de servei adaptat per a persones amb discapacitat o mobilitat reduïda.