La recerca bàsica ha descobert connexions sorprenents entre la microbiota intestinal i les funcions essencials del cos, que ofereixen fascinants perspectives per al tractament de malalties humanes.
Laura Calvo-Barreiro i els seus col·legues argumenten que la modulació terapèutica de la microbiota no sols pot regular les respostes immunitàries perifèriques sinó també induir remielinització i neuroprotecció. Aquesta visió optimista està recolzada pels estudis en models animals. Per contra, Christopher McMurran assenyala que s’ha descobert que remeiar la disbiosis pot millorar la inflamació però no la desmielinització en models animals. La seva visió més escèptica es basa en la seva observació que la modulació de la microbiota va tenir només un impacte mínim en la remielinització en models de ratolins induïts per tòxics (lisolecitina o cuprizona).
En conjunt, existeix evidència convincent que la modulació de la microbiota pot millorar les respostes autoimmunes (experimentals). També hi ha proves sòlides que la microbiota regula les funcions neurobiològiques i microglials a través de “l’eix intestí-cervell”. No obstant això, no és tan clar si la microbiota té una influència directa en la mielinització.
Quins són els desafiaments més urgents per a la recerca de la microbiota humana per impulsar el camp cap a l’aplicació clínica?
En primer lloc, és necessari augmentar dràsticament el nombre de subjectes estudiats. Molts estudis publicats indiquen que en l’esclerosi múltiple (EM) existeix efectivament una “disbiosis” de la microbiota comensal. No obstant això, la majoria d’aquests estudis es van basar en cohorts relativament petites que manquen de controls rigorosos. En aquest sentit, l’Estudio internacional del microbioma de la EM (iMSMS) fa un gran pas endavant amb l’objectiu de recopilar una gran quantitat de mostres de persones amb EM. Els membres de la llar serveixen com a controls. Aquest gran estudi hauria d’ajudar a caracteritzar l’estat de “disbiosis” que es descriu de manera una mica vaga en l’actualitat. En segon lloc, per a identificar microbis rellevants per a la malaltia, és essencial que els bacteris candidats es provin per a determinar la seva capacitat funcional de promoció de malalties. Això es pot aconseguir, per exemple, amb models de ratolí gnotobiótico: la colonització de ratolins lliures de gèrmens propensos a autoimmunitat modificats genèticament amb microbiota d’origen humà ajuda a distingir entre bacteris promotors de malalties i protectores. La signatura microbiana hauria d’obrir noves portes a la teràpia racional.
