La inflamació en esclerosi múltiple pot canviar la destinació de les cèl·lules reparadores de la mielina i promoure atacs immunes

Segons dades demostrades en un estudi preclínic, la inflamació cerebral en l’esclerosi múltiple (EM) segresta les cèl·lules immadures de reparació de mielina, inhibint la restauració de la mielina, i promovent la inflamació sostinguda i, per tant, els atacs immunes contra la mielina.

L’estudi, denominat “Les cèl·lules precursores de oligodendrocits presenten antigen i són dianes citotòxiques en la desmielinización inflamatòria”, finançat en part per la National MS Society, destaca les cèl·lules reparadores de la mielina immadures i els seus processos inflamatoris/ immunes com a noves potencials dianes terapèutiques per a l’Esclerosi múltiple.

Les fibres nervioses estan envoltades per una beina protectora de mielina que permet que els senyals elèctrics es transmetin ràpidament per tot el cos. Després del mal a la mielina en el cervell, les cèl·lules mare immadures anomenades cèl·lules precursores de oligodendrocits viatgen al lloc de la lesió, on maduren i es convertiran en oligodendrocits que produiran cèl·lules capaces de restaurar la beina de mielina.

En les persones amb esclerosi múltiple, el propi sistema immune del cos reconeix erròniament la mielina com una molècula estranya i l’ataca, causant inflamació i mal a les cèl·lules nervioses del cervell. A més, el procés de reparació de la mielina es veu afectat en persones amb Esclerosi múltiple.

S’està investigant cada vegada més el desenvolupament d’enfocaments terapèutics per a reclutar oligodendrocits per als llocs on la mielina ha sofert el mal i poder fer-los arribar a la connexió danyada. Això promouria la reparació de la beina de mielina i detindria o retardaria el dany cerebral associat amb l’Esclerosi múltiple.

No obstant això, investigadors de la Facultat de Medicina de Johns Hopkins i col·laboradors han descobert que els senyals pro inflamatòries en els llocs on es produeixen les lesions, estan impedint la maduració de oligodendrocits en cèl·lules productores de mielina i en el seu lloc les estan convertint en cèl·lules immunes i per tant, propagant els atacs contra la mielina.

En assajos clínics amb ratolins afectats d’esclerosi múltiple, els investigadors van trobar que, amb la introducció de cèl·lules T (un tipus de cèl·lula immune implicada en el reconeixement i la lluita contra les molècules estranyes), es va reduir el número de oligodendrocits en el cervell.

Aquests efectes depenien de la producció de cèl·lules T de IFN-gamma, una molècula pro inflamatòria associada al desenvolupament de l’Esclerosi múltiple.

 

Existeixen altres estudis que donen explicació a la relació existent entre les cèl·lules T de IFN-gamma, la mort dels oligodendrocits i la reparació de la mielina associada a l’esclerosi múltiple. Els investigadors van trobar que el IFN-gamma promovia un augment en l’activitat de diversos gens associats amb funcions immunes específiques en els oligodendrocits. Aquest augment d’activitat impedeix a les cèl·lules la seva conversió en oligodendrocits.

És important destacar que les cèl·lules IFN-gamma també estimulen als oligodendrocits a actuar com a cèl·lules immunes que ingereixen altres cèl·lules o molècules i les presenten a les cèl·lules T per a induir reaccions immunes contra elles en un procés anomenat presentació d’antígens. En aquestes condicions, els oligodendrocits activen un tipus específic de cèl·lula T coneguda com a cèl·lules CD8+, presentant molècules de mielina o antígens. Aquesta activació de les cèl·lules T provoca noves respostes inflamatòries i immunitàries contra la mielina, però també provoca la mort d’aquests oligodendrocits.

En comparar el teixit cerebral de persones amb i sense esclerosi múltiple després de la seva mort, l’equip va trobar que els oligodendrocits oposats en les lesions de la mielina dels pacients amb EM mostraven nivells elevats de PSMB8 (complex proteic associat amb les funcions immunes) i la presència d’antígens, en comparació amb àrees sense lesions o amb el teixit cerebral de persones no afectades.

Aquesta observació suggereix que els oligodendrocits, en les lesions de mielina en pacients amb EM, poden modificar la seva destinació, passant de oligodendrocits a cèl·lules que presenten antígens. Això promou una major inflamació, pèrdua de mielina i mal cel·lular.

“Suggerim que els oligodendrocits en un sistema nerviós central inflamat poden no només no facilitar la remielinización, sinó que en realitat podrien propagar la inflamació crònica”, han conclòs els investigadors.

L’equip investigador va plantejar la hipòtesi que, en un entorn normal, els oligodendrocits podrien tenir la possibilitat d’actuar com a cèl·lules presentadores d’antígens per a ajudar a promoure respostes immunes contra infeccions en el cervell.

S’ha observat que les molècules de focalització implicades en el canvi de destinació dels oligodendrocits, com el complex proteic PSMB8, poden promoure la seva maduració en oligodendrocits productors de mielina. Això podria suprimir la inflamació mediada per oligodendrocits i la mort de oligodendrocits per cèl·lules CD8+, restaurant així els processos de reparació de la mielina.

Com a conclusió, aquest estudi ofereix noves perspectives sobre els mecanismes que poden subjeure a la inadequada reparació de la mielina que ocorre en l’esclerosi múltiple i obre noves possibilitats per a trobar maneres de reduir la inflamació en curs i restaurar la mielina.

 

Font : Multiple Sclerosis News Today. Inflammation Hijacks Myelin Repair Cells to Promote Immune Attacks, Study Shows

 

Articles relacionats

https://fundaciongaem.org/ca/remielinitzacio-esclerosi-multiple/

 

El colesterol de la mielina impedeix la reparació de les neurones en l’esclerosi múltiple