L’eficàcia dels tractaments per a l’esclerosi múltiple disminueix amb l’edat
Un nou metaanàlisi d’assaigs de medicaments per a l’esclerosi múltiple (EM), publicat a la revista científica Frontiers in Neurology, ha revelat que l’eficàcia dels tractaments modificadors de la malaltia (DMT, per les sigles en anglès) immunomoduladors varia segons l’edat (Figura 1).
Donada l’àmplia gamma de DMT per l’EM disponibles avui en dia, cal que els professionals de la salut i les persones amb EM estiguin ben informats sobre l’eficàcia relativa de diversos tractaments en diferents etapes del curs de la malaltia. Aquest estudi va analitzar si l’eficàcia dels DMT disponibles difereix segons l’edat de la persona tractada.
Els investigadors van descobrir que l’eficàcia dels DMT disminuïa considerablement segons avançava l’edat, independentment del nivell de discapacitat a l’inici de la prova (veure figura). Específicament, el model va predir que, de mitjana, els DMT deixen de ser efectius més enllà dels 53 anys d’edat, aproximadament.
El Dr. Weideman i el seu equip investigador van extreure les dades promig de 38 assaigs clínics publicats i després van aplicar un model estadístic anomenat ‘regressió linial’, per investigar la relació entre l’eficàcia dels medicaments i l’edat. L’eficàcia es va mesurar per la forma en què cada fàrmac prevenia la progressió de la discapacitat en comparació (directament o indirectament) amb el placebo. En conjunt, aquests assajos van incloure més de 28.000 persones amb EM i 13 tipus de medicaments per a l’EM (preparats d’interferón beta i 12 fàrmacs immunomoduladors).
Quan els DMT de baixa i alta eficàcia es van avaluar per separat, els fàrmacs d’alta eficàcia van resultar més efectius que els de baixa eficàcia tansols quan es van administrar a persones de 40.5 anys o més joves; després d’aquesta edat, els medicaments d’alta eficàcia no aportaven cap benefici al perfil “mitjà” de pacient amb EM. Els autors van destacar que la pèrdua contínua d’eficàcia amb l’edat mostrada en aquest estudi recolza la noció que “l’EM progressiva és simplement una etapa posterior del procés de la malaltia”.
Figura 1. La relació entre l'eficàcia dels medicaments contra l'EM i l'edat. Weideman et al. Front Neurol.2017; 8:577.1
Què mostra aqueça gràfic? Cada cercle de color representa un assaig clínic; la seva posició mostra l'eficàcia mitjana del medicament en comparació amb el placebo i l'edat mitjana dels participants en aquest assaig. Mentre que la mida del cercle indica la importància d'aquest assaig en el model estadístic (els assajos amb més participants i una durada més perllongada eren de més pes que els assajos més reduïts). Les línies discontínues mostren el model estadístic de regressió linial aplicat a les dades; això indica l'eficàcia mitjana esperada a diferents edats.
Hi ha limitacions per a aquest enfocament de model; per exemple, l’anàlisi va incloure només un assaig amb una edat mitjana major de 50 anys, i el benefici que els DMT poguessin aportar al pacient podia diferir en funció dels factors genètics i ambientals. No obstant això, aquests descobriments podrien ajudar els metges i afectats d’EM a l’hora de decidir-se per un tractament.
Els autors van concloure que “endarrerir qualsevol DMT, fins i tot durant alguns anys, comporta una disminució de l’eficàcia acumulada que no podrà ser recuperada fàcilment si s’opta per tractaments més agressius a una edat posterior”.
Font original:
- Efficacy of MS drugs is linked to age, MS Brain Health
Informació relacionada:
