L’EMtrevista: El desenvolupament de la ciència ha de ser viscut com una cosa de tots

Montserrat Capdevila Freixas, responsable de recerca de l’Àrea de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària “la Caixa”, ens parla sobre el compromís i les accions d’aquesta entitat en l’àmbit de la ciència i la recerca.

 

Montserrat, per què aquesta Àrea de Recerca i Estratègia al si de la Fundació Bancària “la Caixa”, que és una entitat bancària?

Dins del seu compromís social, la Fundació “la Caixa” ja va iniciar a principis del segle XX una acció directa a l’àrea d’hospitals i d’infermeria, amb l’atenció a pacients i malalts. Més endavant es va crear IrsiCaixa, un institut de renom internacional per a la investigació de la SIDA. Actualment el suport a la recerca d’excel·lència és un dels pilars del Pla Estratègic de la Fundació Bancària “la Caixa”.

En quines àrees treballeu?

Pel que fa al suport a entitats i projectes de recerca, tots elles relacionades amb les patologies que són principals causes de malaltia y mortalitat tot el món. Són oncologia, cardiovascular, neurociències i malalties infeccioses.

 

Per què les malalties neurològiques?

Malaties neurodegeneratives com el Parkinson, l’Alzheimer, l’Esclerosi Múltiple o l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) són, en països que han aconseguit una alta esperança de vida, les que causen més incapacitació, i tenen alhora un elevat cost sanitari.  En el món hi ha uns 47 milions de persones que sofreixen demència, amb 10 milions de casos nous cada any, el que suposa la sèptima causa de mort al món.

Vosaltres que esteu en relació amb entitats científiques de tot el món, com veieu la ciència a Espanya?

Mira, fa vint anys, Espanya estava a la cua d’Europa en temes científics, avui dia estem entre els primers països del món en quant a producció científica. El salt que s’ha fet és important.

Segons l’informe European Innovation Scoreboard 2016 (EIS), Espanya compta amb infraestructures pioneres, centres d’investigació i professionals de primer ordre, la qual cosa suposa una valuosíssima font de coneixement per generar riquesa. Però té una assignatura pendent: la seva valoració i comercialització. Es genera així la paradoxa que el país, malgrat aquestes infraestructures de primer nivell, encara està situat en el lloc 21 de la Unió Europea en innovació.

A Catalunya, sota la inspiració de l’Andreu Mas Colell, es va decidir impulsar fa uns anys una economia basada en el coneixement, això ha fet que Barcelona tingui avui moltes seus de recerca i sigui considerada internacionalment com un pol científic important.

Què es fa des de l’Obra Social “la Caixa” per impulsar concretament la recerca i la innovació?

Per una banda tenim programes de beques, com ara Inphinit o Leader, dirigits a incorporar en els millors centres de recerca espanyols a joves investigadors internacionals; i donem suport a centres de recerca i investigacions que considerem que són importants per fer avançar la recerca per trobar curació de malalties, com ara la que està impulsant Fundació GAEM a l’IDIBAPS/Hospital Clínic, entre d’altres.

En l’àmbit d’innovació i transferència tenim també diversos programes. CaixaImpulse, per exemple, dona suport al desenvolupament de llicències, patents, spin-offs i a la formació en innovació d’equips científics. I des de Caixa Capital Risc s’inverteix en estadis més avançats i projectes més madurs.

Montserrat, com a doctora en biofísica, està clar que tens una vocació per la ciència. Què és el que més t’agrada de la teva feina com a responsable de l’Àrea de Recerca i Estratègia de l’Obra Social “la Caixa”?

Jo m’ocupo de coordinar l’equip de recerca i d’anar seguint el desenvolupament dels projectes i verificar que s’assoleixen els objectius.

I el que més m’agrada… és el contacte amb el món científic!

Per finalitzar, quina creus que hauria de ser la participació ciutadana en la recerca i la innovació?

Molt més gran que ara. El desenvolupament de la ciència ha de ser viscut com una cosa de tots.

A Estats Units, al Regne Unit, que és el primer país europeu en investigació i innovació, la participació de l’estat és més petita que a Espanya i tanmateix tenen pressupostos molt més elevats per a la ciència i la investigació gràcies a la conscienciació ì les aportacions de la ciutadania. Els grans centres de recerca, les universitats, reben nombroses donacions privades, grans i petites. La gent té clar que la seva aportació compta en aquests projectes i hi participa. Aquesta és la mentalitat que també hem d’impulsar a casa nostra.