Afecta l’hivern les persones que tenen esclerosi múltiple?
Els canvis de temperatura poden afectar alguns símptomes que experimenten les persones amb esclerosi múltiple (EM.) Les temperatures més fredes poden tenir un efecte sobre els nervis i l’activitat muscular, provocant dolor i problemes de mobilitat que inclouen rampes, rigidesa i espasticitat. En determinats casos, el canvi de temperatura pot provocar dificultats per caminar o utilitzar les mans.
El refredat també pot empitjorar l’anomenada abraçada d’esclerosi múltiple. Aquesta és una sensació de subjecció al voltant del tors causada per l’espasticitat dels músculs petits situats entre les costelles. S’aconsella als pacients amb EM és vestir-se en capes i mantenir-se abrigat bevent begudes calentes, però és essencial no pujar gaire la temperatura interior, ja que la calor excessiva pot exacerbar l’EM.
Fundació GAEM impulsa l’innovació biomèdica per trobar una cura per a l’esclerosi múltiple i millorar la vida de més de 55.000 persones a Espanya. Dona suport a la seva tasca de recerca i sensibilització sobre aquesta malaltia que no té cura.
La calor també pot tenir un impacte en les persones amb EM, ja que sovint poden experimentar un empitjorament temporal dels símptomes en climes càlids. Els símptomes comuns provocats per la calor inclouen fatiga, visió borrosa, tremolors, debilitat i problemes cognitius. Per tant, és important mantenir-se abrigat durant l’hivern, però tractant de trobar un punt mitjà adequat.
L’activitat de la malaltia també es pot veure afectada per les estacions. Un nombre creixent d’estudis ha abordat la importància dels factors ambientals a l’EM per a l’activitat en curs de la malaltia establerta, i en alguns estudis s’ha demostrat la influència de la variació estacional a les recaigudes. En general, s’han observat taxes més altes d’activitat de recaiguda entre les persones amb EM durant els mesos de primavera i estiu, independentment del lloc de residència (latitud).
A més, en un gran estudi basat en la població del nord d’Europa que va abastar una dècada, es va observar un patró estacional als esdeveniments d’EM, amb un pic a finals de la primavera i principis de l’estiu, i una disminució a finals de l’estiu. Aquest patró va ser més evident en pacients més joves amb esclerosi múltiple remitent recurrent (EMRR), i es va associar amb hores de sol al mes.
Els patrons estacionals dels brots i els símptomes d’EM son molt complexos i multifactorials. Un estudi recent en més de 13.000 pacients danesos amb EMRR tractats amb DMT (tractament modificador de la malaltia) va observar un nombre significativament menor de recaigudes al juliol. Aquestes diferències estacionals en les taxes de recaiguda ressalten els efectes crítics dels factors ambientals en el desenvolupament i l’expressió de la malaltia.
