S’han identificat dos biomarcadors que es poden fer servir per predir el desenvolupament d’esclerosi múltiple en persones amb neuritis òptica
L’estudi, “Identificació de dos marcadors epítops altament antigènics que prediuen l’esclerosi múltiple en pacients amb neuritis òptica“, publicat a la revista EBioMedicine, ha permès identificar dos biomarcadors que podrien predir el desenvolupament de l’esclerosi múltiple, però els científics creuen que cal més investigació per validar aquestes troballes i avaluar el valor d’aquests biomarcadors.
La neuritis òptica es caracteritza per dany inflamatori al nervi òptic que envia senyals visuals al cervell. Aproximadament el 20% de les persones amb esclerosi múltiple experimenten neuritis òptica com a primer símptoma, però no totes les persones amb neuritis òptica desenvolupen EM.
Per tant, els biomarcadors són importants per ajudar a identificar quines persones amb neuritis òptica poden desenvolupar esclerosi múltiple.
Com a l’EM, el sistema immunitari a la neuritis òptica ataca la capa de greix, anomenada beina de mielina, a les fibres nervioses. Tot i això, els objectius moleculars específics (epítops) dels anticossos alliberats per les cèl·lules immunitàries que condueixen al dany de la mielina continuen sent en gran part desconeguts.
Per trobar aquests objectius moleculars, una empresa anomenada Protobis, a Estònia, ha desenvolupat una tecnologia coneguda com a anàlisi de variació de mimotop (MVA).
Aquí, un gen que porta instruccions per a la producció d’una proteïna d’interès s’insereix al gen que codifica una proteïna que es mostra a la superfície d’un fag (un virus que ataca selectivament els bacteris). En lloc de mostrar proteïnes completes, la tecnologia MVA utilitza petits fragments de proteïnes, anomenats pèptids, de 12 aminoàcids de longitud (els aminoàcids són els components bàsics de les proteïnes).
A l’estudi, els investigadors de Protobis, en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Hèlsinki a Finlàndia, van aplicar la tecnologia MVA a mostres aïllades de persones amb neuritis òptica i EM per trobar dianes moleculars que es poden fer servir com a biomarcadors per predir la progressió de la neuritis òptica a EM.
La primera fase de l’estudi va incloure una cohort de descobriment de 24 pacients finlandesos que van ser diagnosticats amb neuritis òptica i mai no havien estat tractats (sense tractament previ). D’aquests, 15 van ser posteriorment diagnosticats amb EM remitent-recidivant (EMRR) – el grup de neuritis òptica-EM (ON-EM) – mentre que nou no van desenvolupar EM (grup ON). També s’hi van incloure 38 participants de control sans.
Es va identificar una biblioteca de 20 milions de pèptids únics, que tenia conjunts definits de pèptids comuns a mostres de sang i líquid cefalorraquidi del mateix individu i pèptids compartits entre individus.
L’anàlisi va revelar dos grups principals de pèptids epítops estretament relacionats amb seqüències d’aminoàcids similars definides com a agrupacions A i B.
A les mostres de sang, els epítops del grup A van ser més abundants en els pacients amb neuritis òptica (grup ON) i els controls, en comparació dels pacients amb ON-MS, mentre que es va trobar una tendència d’epítops del grup B més abundants en els pacients amb ON-MS i ON que els controls. Al líquid cefalorraquidi, els grups A i B es van detectar de manera similar en ambdós grups de pacients en comparació dels controls.
L’anàlisi va identificar correctament aquells que van desenvolupar EM amb inici d’ON amb una precisió de 74,61 amb una sensibilitat del 75% (la probabilitat que la prova trobi pacients que progressen a EM) i una especificitat del 74,22% (la probabilitat que la prova identifiqui pacients que no progressaran) ).
Finalment, quan es va comparar amb una cohort externa independent de 192 persones amb una malaltia no desmielinitzant, els valors de predicció per als epítops A i B de l’EM amb inici d’ON van ser encara més alts, amb una precisió de 76,62 al 60% de sensibilitat i 93,23% d’especificitat.
“Hi ha biomarcadors d’epítop d’anticossos específics de l’EM a la sang de pacients en diferents etapes de la malaltia”, van escriure els investigadors. “Es justifica una validació més gran de l’anàlisi de biomarcadors de dos epítops seleccionats d’aquest estudi inicial per avaluar-ne el valor exacte en el desenvolupament de l’EM“.
