Nous biomarcadors, remielinització i cèl·lules mare, eixos de les novetats presentades en ECTRIMS 2019

La setmana passada va tenir lloc el congrés ECTRIMS 2019 a Estocolm i en ell s’han presentat diverses troballes que podrien ser claus per al futur dels tractaments contra la EM.

Les troballes presentades per les diferents companyies i investigadors, donen esperances a futurs tractaments basats en biomarcadors, remielinització i cèl·lules mare.

La farmacèutica Roche ha estat una de les empreses que ha presentat un significatiu avanç. El fàrmac Ocrevus, que conté el principi actiu ocrelizumab ha estat capaç de demostrar la seva efectivitat en assajos de recaiguda i també en l’esclerosi múltiple primària progressiva.

 

Un nou biomarcador, la proteïna lleugera de neurofilaments (NFL) aporta nova informació que permet comprendre millor la malaltia, ajudant frenar la seva progressió en etapes primerenques.

La recerca de la farmacèutica Biogen se centra en part en la remielinització, la qual cosa permetria als axons recuperar la capacitat de transmetre senyals nerviosos. Si s’aconseguís dur a terme a la pràctica clínica aquest avanç, es podrien aconseguir millores en la discapacitat i recuperar determinades funcionalitats.

Una altra recerca, basada en l’ús de les cèl·lules mare, ha demostrat que un trasplantament de cèl·lules mare hematopoètiques podria ser més efectiu que les teràpies modificadores de la malaltia a l’hora de frenar la progressió de la malaltia. És un estudi molt incipient però els investigadors es mostren bastant optimistes.

També s’ha presentat en la capital sueca un estudi anomenat “ Perceptions” liderat pel neuròleg Dr. Javier Sotoca, de l’Hospital Mútua de Terrassa. Han estat partícips en aquest estudi més de 200 pacients d’una vintena d’hospitals diferents, amb l’objectiu de conèixer la visió que té el propi pacient sobre el seu tractament.

Els resultats han demostrat el 30% dels pacients trien mantenir el seu tractament malgrat no tenir ben controlada la malaltia.

Aquest 30% no respon a un perfil determinat, però sí que té com a denominador comú que eren majoritàriament aquells que percebien un major grau de discapacitat. Així, quanta més afectació té el pacient, sobretot a nivell motor, més tendència hi ha a mantenir el tractament vigent, la qual cosa demostra un temor al fet que una altra teràpia pugui generar-los nous problemes.

Per contra, els pacients més joves i amb menor afectació són més propensos a canviar de medicació. Un 50% dels participants preferien canviar el seu tractament per un altre d’alta eficàcia assumint els riscos implícits d’aquest enfront del de menor eficàcia quant a efectes secundaris i complicacions.

Més informació en El Global

Més informació en La Vanguardia 

 

Altres articles relacionats

https://fundaciongaem.org/ca/ue-aprova-ocrevus-esclerosi-multiple/

https://fundaciongaem.org/ca/biomarcadors-diagnostic-gaem/