L’Esclerosi Múltiple (EM) és una malaltia autoimmune crònica que fa malbé, per inflamació, la coberta protectora al voltant dels nervis en el cervell i en la medul·la espinal.
En les àrees del cervell i de la medul·la espinal afectades per l’EM, els senyals transmesos a través dels nervis s’alenteixen o es bloquegen, causant símptomes neurològics que poden resultar en una discapacitat o en una disminució de la qualitat de vida.
Qui es veu afectat per l’EM i qui corre el risc de patir-la?
- Són al voltant de 900 000 les persones que als EUA tenen EM. A Europa són al voltant d’1 milió.
- Els símptomes solen aparèixer entre els 20 i els 30 anys.
- Les dones són gairebé 3 vegades més propenses a desenvolupar EM que els homes.
- Altres factors de risc per a l’EM:
- uns certs factors genètics
- baixos nivells de vitamina D
- baixos nivells d’exposició a la llum solar
- infecció pel virus d’Epstein-Barr
Tipus i símptomes comuns de l’EM
Les persones amb EM remitent-recurrent (el tipus més comú) tenen símptomes neurològics que apareixen sobtadament (brot), seguits d’un període de recuperació completa o gairebé completa (remissió).
Amb el temps, els episodis de recaigudes i remissions poden ocórrer amb menys freqüència i les persones poden desenvolupar un empitjorament gradual de la seva discapacitat (EM secundària progressiva). Les persones amb EM primària progressiva tenen símptomes que empitjoren amb el temps sense recaigudes i remissions.
Entre els símptomes de l’EM, podem esmentar:
- fatiga
- visió borrosa i dolor ocular (neuritis òptica)
- feblesa o canvis de sensibilitat en parts del cos com la cara, braços o cames
- marejos
- dificultat d’equilibri
- deteriorament en la memòria o el pensament
- problemes amb el control de la bufeta
- Els pacients amb EM també tenen un major risc de depressió i ansietat
Diagnòstic i tractament de l’EM
El diagnòstic d’EM generalment el realitza un neuròleg i es basa en la història dels símptomes, l’examen físic i les anomalies característiques trobades en una ressonància magnètica cerebral.
En alguns casos, per confirmar el diagnòstic d’EM, es realitza una punció lumbar.
Els pacients amb EM han de rebre atenció integral i coordinada per part d’un neuròleg i d’un equip amb altres professionals mèdics. Per a tractar el dolor nerviós, els espasmes, la fatiga, la depressió, l’ansietat i la incontinència urinària s’utilitzen medicaments i altres intervencions mèdiques (com a teràpia per a la salut física, ocupacional i per a la parla, i assessorament).
Dispositius d’assistència, com a aparells ortopèdics o un bastó, poden ser útils per als pacients amb EM que tenen dificultat per mantenir l’equilibri i caminar.
Existeixen diversos tipus de teràpies capaces de modificar la malaltia en el cas d’EM remitent-recurrent o d’EM progressiva que s’hagi desenvolupat després de l’aparició. d’EM remitent-recurrent. Aquests tractaments inclouen interferons, glatirámero, teriflunomida, moduladors del receptor S1P, fumaratos, cladribina i diversos tipus d’anticossos monoclonals. Un fàrmac (ocrelizumab) està aprovat per a pacients amb EM primària progressiva.
Segons el tractament que s’utilitzi, aquestes teràpies poden disminuir les recaigudes o brots de l’EM aproximadament del 30% a 70%. Possibles efectes secundaris d’alguns d’aquests tractaments inclouen infecció, reaccions en el lloc de la injecció, freqüència cardíaca baixa i malalties autoimmunes de les tiroides.
Modificacions d’estil de vida recomanades per a pacients amb EM
Les persones amb EM han d’evitar fumar cigarrets. També haurien d’animar-se a realitzar activitat física, que s’associa amb menys símptomes d’EM i disminució de la depressió i de la fatiga.
La cerca d’activitats intel·lectualment desafiadores pot estar associada amb una millora de la funció cognitiva en persones amb EM.
TRADUCCIÓ DE LA IMATGE
L’esclerosi múltiple (EM) és una malaltia autoimmune crònica que danya la coberta protectora al voltant dels nervis (coneguda com a mielina) en el cervell i en la medul·la espinal.
Els senyals nerviosos s’interrompen quan la mielina es degrada, provocant els símptomes i discapacitat potencial.
Els símptomes més comuns són:
Dolor en els ulls i pèrdua de la visió (neuritis òptica)
Feblesa o canvis en la sensibilitat en el cos (cara, braç, cama)
Marejos, dificultat d’equilibri
Deterioració de la memòria o del pensament
Problemes de control de la bufeta
Depressió i ansietat
Els símptomes poden ocórrer abruptament, seguits de períodes de millora (EM recurrent-remitent), o poden anar empitjorant gradualment amb el temps (EM progressiva).
Traducció de l’article publicat per la revista científica JAMA sobre l’Esclerosi Múltiple, traduït i adaptat per Fundació GAEM.
Llegir aquí l’article original.
