L’Esclerosi Múltiple és una malaltia degenerativa i crònica del sistema nerviós, d’origen autoimmune, que afecta el cervell i la medula espinal
El sistema immune ataca a la mielina, que és la substància que envolta les fibres nervioses o neurones. La mielina es deteriora i presenta cicatrius, conegudes com esclerosi, llavors apareix la inflamació. Els impulsos nerviosos que circulen per les neurones es veuen llavors entorpits o directament interromputs, amb els conseqüents efectes a l’organisme.
Els símptomes de l’esclerosi múltiple són variables segons la localització, l’extensió, la gravetat i el nombre de lesions. Són diferents per a cada persona, per això se la coneix com “la malaltia de les mil cares”.
Els símptomes més habituals són de tipus motor, sensorial i fatiga.
Algunes manifestacions de l’Esclerosi Múltiple, com el deteriorament cognitiu, els trastorns psiquiàtrics, el dolor i la fatiga, són freqüentment subestimades, però, són sovint els principals factors de la discapacitat.
Es desconeix la causa de l’esclerosi Múltiple, però els estudis actuals indiquen que pot tenir un doble origen, una component genètica associada a factors ambientals.
És una malaltia que apareix entre els 20 i els 40 anys i és més freqüent en dones que en homes, habitualment hi ha tres dones per cada home afectat. A Catalunya hi ha al voltant de 8.000 persones afectades, 55.000 a Espanya, 700.000 a Europa i més de 2,5 milions a tot el món.
L’Esclerosi Múltiple és la segona causa de discapacitat entre els joves, després dels accidents de trànsit, i no té cura.
Els tractaments actuals milloren el curs clínic, però no són efectius en totes les persones, i en alguns casos tenen importants efectes secundaris que cal valorar conjuntament amb el metge.
La malaltia sol començar a manifestar-se en adults joves, que després es veuen obligats a reenfocar els seus projectes vitals i expectatives laborals.
Els aspectes socials i laborals, les repercussions personals i familiars, poden produir un descens notable en la qualitat de vida dels pacients, pel que és important abordar la malaltia no només des del punt de vista mèdic, també s’han de tractar l’afectació social, familiar i psicològica.
Darrera actualització: 4 de maig de 2021
