Què suposa participar en un assaig clínic?

La recerca biomèdica consta de diverses fases, tipus i una metodologia que és millor conèixer abans de formar part d’un assaig

Participar en un assaig clínic pot ser una oportunitat per a les persones afectades d’esclerosi múltiple; però també comporta una sèrie de riscos que és recomanable conèixer. Primerament, existeixen diferents tipus d’assajos clínics, que poden anar enfocats a investigar diversos elements de la malaltia.

Hi ha assajos dedicats a la detecció de la malaltia, a millorar el diagnòstic, descobrir i provar nous tractaments, aprofundir en el coneixement de les diferents tipologies d’EM,  millorar la qualitat de vida,  prevenir la malaltia o descobrir els vincles genètics. Cadascun d’aquests tipus d’assaig requereix una metodologia diferent, així com pacients adequats a cadascun d’ells.

Desenvolupar tractaments que siguin efectius resulta llarg i costós; el procés de recerca, avaluació i aprovació pot trigar més de 10 anys. Per això la recerca en esclerosi múltiple és fonamental. Fundació GAEM impulsa la innovació biomèdica per a trobar una cura per a l’esclerosi múltiple i millorar la vida de més de 55.000 persones a Espanya. Dóna suport a la seva labor de recerca i sensibilització sobre aquesta malaltia que no té cura.

A més, existeixen dos grans tipus d’assajos; aquells en els quals els participants han de passar un període de temps a l’hospital o al centre clínic, i aquells als quals no és necessària una estada continuada a un centre de salut.

En participar en un estudi, els investigadors poden precisar que se segueixin una sèrie de normes, com una dieta específica, una sèrie d’exercicis o unes certes limitacions en el dia a dia. És important recordar que no tots els participants en els assajos clínics reben el medicament que s’està investigant, ja que normalment una part dels participants prenen un placebo – un substitut amb la mateixa aparença però sense principis actius.

Cal recordar que participar en un assaig clínic no és sinònim de provar nous medicaments. Algunes recerques tan sols requereixen d’anàlisis de sang, escàners o dispositius electrònics. Fins i tot es pot participar com a control, és a dir, com la part de l’assaig que no rep cap tractament i serveix per a fer una comparació.

 

Fases de la recerca biomèdica

La recerca biomèdica està dividida en quatre grans fases, que es poden subdividir internament depenent de l’estudi. Les quatre fases principals són:

Fase I: es prova el nou tractament en un grup molt reduït de persones, per a avaluar la seva seguretat i els possibles efectes secundaris.

Fase II: es prova en un grup major, també amb l’objectiu de descartar problemes de seguretat.

Fase III: amb la seguretat del medicament comprovada, es testa en un grup major de persones per a comprovar els efectes positius del tractament.

Fase IV: S’expandeix el grup de participants, per a determinar les dosis més adequades i els criteris de dispensació.

Participar en un assaig clínic no és un procés fàcil, i pot requerir anys de sacrifici, proves i dubtes. No obstant això, la participació dels pacients en la recerca és fonamental per al desenvolupament de nous fàrmacs i tractaments efectius per a l’esclerosi múltiple. Qualsevol medicament disponible en el mercat ha hagut de passar les diferents fases de prova, i ha estat testat en centenars de pacients. A més, els investigadors mantenen un control constant de la salut dels participants, per a evitar eventuals problemes durant l’assaig.

 

Font: Muliple Sclerosis News Today. Imatge: NCI