Realitat virtual en la rehabilitació de l’Esclerosi Múltiple

La realitat virtual (RV), sovint coneguda com gamificació, és la simulació d’un entorn real a través de l’ordinador, de manera que hi ha una interacció activa de l’usuari amb un entorn fictici. Les activitats de RV estan dirigides tant a la rehabilitació física com cognitiva, depenent de la tipologia de programa emprat i dels exercicis realitzats.

 

Podem classificar la realitat virtual en relació a diferents elements, però diferenciarem dos grans groups en funció de la interacció de la persona amb l’entorn:

 

1. RV immersiva

És aquella on els sistemes lligats a l’entorn virtual generats per ordinador permeten a l’usuari interaccionar mitjançant la utilització d’algun dispositiu. Dins d’aquesta podem distingir dos tipus de sistemes:

  • Oclusius: no permeten la interacció amb el món real, de manera que es redueix la comunicació entre el subjecte i el seu entorn extern, permetent una major interacció amb l’entorn virtual.
    Els Head Mounted Displays (ulleres de realitat virtual) són un exemple de dispositius oclusius, ja que en privar-nos dels estímuls visuals i auditius externs, permeten una major immersió en l’entorn de realitat virtual.
  • No oclusius: permeten a l’usuari que els utilitza la interacció amb l’entorn extern, per tant, aconsegueixen una menor immersió en l’entorn virtual.

 

2. RV no immersiva
La realitat virtual no immersiva és aquella on la persona no s’integra plenament en l’entorn virtual. Suposa un sistema de RV de menor qualitat, ja que la interacció es realitza mitjançant un teclat, un comandament o un ratolí, sense necessitat d’un altre dispositiu.
Així mateix, s’ha de tenir en consideració la modalitat d’entrada en l’entorn virtual, la qual pot ser passiva (quan es realitza mitjançant un sistema de monitorització de la posició dels segments corporals, normalment per mitjà de sensors de posició) o activa (quan es produeix l’entrada gràcies a una acció desencadenada per l’usuari).

  • Armeo Spring: dispositiu dissenyat per a la rehabilitació del membre superior després d’una lesió neurològica. Consta d’un sistema de suspensió (exosquelet) integrat en entorns virtuals de diferent complexitat que magnifica qualsevol moviment actiu residual del membre afectat en un espai tridimensional.
  • Biotrak: programa que permet entrenar de forma segura l’equilibri estàtic i dinàmic dels pacients amb dany cerebral, a través de tasques senzilles, pràctiques i altament motivadores.
  • Smartlamp: eina terapèutica especialment dissenyada per a la rehabilitació de les funcions cognitives després d’una lesió neurològica. Es tracta d’un sistema grupal, lúdic, competitiu i interactiu per millorar els processos d’atenció bàsics.
  • Escalada de la Consciència: a través d’un programa de realitat virtual permet millorar la consciència de la patologia i les habilitats socials en un entorn lúdic i motivador. És essencial per al procés rehabilitador que el pacient tingui una adequada consciència dels seus dèficits (cognitius, físics i conductuals), de les limitacions funcionals derivades dels mateixos i que sigui capaç de realitzar una planificació de futur realista i ajustada als mateixos.

 


 

Fonts d’informació:
Realidad virtual, una alternativa terapéutica en fisioterapia

Realidad Virtual ¿Una Alternativa en el Tratamiento del Dolor?

 

Notícies relacionades:

Teràpies de rehabilitació en Esclerosi Múltiple

Realidad Virtual: el siguiente paso de la evolución, Diari ABC