La relación entre la discapacidad y la materia gris

Estudios recientes apuntan a que existe una correlación entre la discapacidad de las personas con EM y el tejido dañado en la materia gris de la médula espinal, y no solo en la sustancia blanca, como se pensaba hasta el momento La Esclerosis Múltiple se ha considerado una enfermedad de la sustancia blanca del cerebro, que está compuesta en su mayoría por axones neuronales cubiertos de mielina. Recibientemente, los estudios de tejidos postmortem y nuevas técnicas de imagen sugieren que la EM también ataca a la materia gris (que contiene menos mielina), primero en el cerebro y ahora en la médula espinal. En un hallazgo inesperado utilizando una nueva técnica de imagen en un estudio trasversal de 113 personas con EM progresiva y recurrente-remitente, la pérdida de tejido en la materia gris presente en la médula espinal cervical mostró la más fuerte correlación de discapacidad (Schlaeger et al., 2014). “Antes, hubiéramos asumido que la atrofia de la sustancia blanca era más importante”, dijo el Dr. Roland Henry, de la Universidad de California, y autor principal del estudio. También sorprendió el relativamente menor impacto en el daño de la materia blanca en la discapacidad, incluyendo las lesiones. En la línea de este descubrimiento, otro estudio publicado en 2014 también informó de que las alteraciones en la sustancia gris de la médula espinal explicaban en un 70% las diferencias en discapacidad entre las personas con síndrome clínicamente aislado, EMRR y EM progresiva (Malkki, 2014; Kearney et al., 2014). Fuente original:Esclerosis Múltiple España Recent studies suggest that there is a correlation between disability of people with MS and damaged in the gray matter of the spinal cord tissue, and not only in the white matter, as was thought until now Multiple sclerosis has been considered a disease of the white matter of the brain, which is composed mainly of neuronal axons covered with myelin. Recibientemente, studies of postmortem tissue and new imaging techniques also suggest that MS attacks the gray matter (containing less myelin), first in the brain and spinal cord now. In an unexpected finding using a new imaging technique into a cross-sectional study of 113 people with progressive and relapsing-remitting, tissue loss in this gray matter in the cervical spinal cord showed the strongest correlation of disability (Schlaeger et al ., 2014). “Before, we had assumed that atrophy of the white matter was more important,” said Dr. Roland Henry, University of California, and lead author of the study. Also surprised the relatively minor impact damage to the white matter on disability, including injuries. In line with this finding, another study published in 2014 also reported that alterations in the gray matter of the spinal cord by 70% explained the differences in disability among people with clinically isolated syndrome, RRMS and progressive MS (Malkki, 2014; Kearney et al, 2014). Original source:Esclerosis Múltiple EspañaEstudis recents apunten a que hi ha una correlació entre la discapacitat de les persones amb EM i el teixit danyat en la matèria grisa de la medul·la espinal, i no només a la substància blanca, com es pensava fins al moment L’Esclerosi Múltiple s’ha considerat una malaltia de la substància blanca del cervell, que està composta majoritàriament per axons neuronals coberts de mielina. Recibientemente, els estudis de teixits postmortem i noves tècniques d’imatge suggereixen que l’EM també ataca la matèria grisa (que conté menys mielina), primer en el cervell i ara a la medul·la espinal. En una troballa inesperada utilitzant una nova tècnica d’imatge en un estudi transversal de 113 persones amb EM progressiva i recurrent-remitent, la pèrdua de teixit en la matèria grisa present en la medul·la espinal cervical mostrar la més forta correlació de discapacitat (Schlaeger et al ., 2014). “Abans, haguéssim assumit que l’atròfia de la substància blanca era més important”, va dir el Dr Roland Henry, de la Universitat de Califòrnia, i autor principal de l’estudi. També va sorprendre el relativament menor impacte en el dany de la matèria blanca a la discapacitat, incloent les lesions. En la línia d’aquest descobriment, un altre estudi publicat el 2014 també va informar que les alteracions en la substància grisa de la medul·la espinal explicaven en un 70% les diferències en discapacitat entre les persones amb síndrome clínicament aïllat, EMRR i EM progressiva (Mälkki, 2014; Kearney et al., 2014). Font original:Esclerosis Múltiple España

Los cambios en el tálamo como medida de la progresión de la EM

Este estudio respalda la conexión entre el desarrollo de trastornos de la sustancia gris y un fenotipo de EM progresivo La desmielinización y la neurodegeneración de la sustancia gris del cerebro constituyen aspectos críticos de la patología de la EM. Se han encontrado cambios en la sustancia gris tanto en las etapas tempranas como tardías de la enfermedad, siendo aún mayores en personas con EM progresiva. La patología de la sustancia gris es claramente relevante desde un punto de vista clínico, ya que está asociada con la discapacidad cognitiva y física. En los últimos años, se ha logrado medir los cambios en la sustancia gris gracias a los avances en las técnicas de imagen por resonancia magnética (IRM). Parece que una región muy profunda dentro del cerebro, el tálamo, está relacionada con la discapacidad en la EM. El tálamo forma parte de la sustancia gris profunda, que no se estudia fácilmente mediante la IRM convencional. Lesiones Un equipo de EE. UU. publicó recientemente los resultados de un estudio cuyo objetivo fue el de identificar y describir las atrofias talámicas en la EM mediante la utilización de un escáner de IRM de campo alto. El estudio incluyó a 34 personas con EM y a 15 controles sanos. Los investigadores descubrieron lesiones talámicas en más del 70 por ciento de las personas estudiadas, y estas eran mayores en personas con EM progresiva y en aquellas con más discapacidad física. Este estudio respalda la conexión entre el desarrollo de trastornos de la sustancia gris y un fenotipo de EM progresivo. De acuerdo con estos resultados, el hecho de tener una medida rápida de los cambios en la sustancia gris (tal como el grado de lesiones talámicas) podría resultar útil en cuanto a los cuidados clínicos y a futuros estudios de la EM progresiva. Los trabajos futuros deberán confirmar estos hallazgos en una muestra mayor de pacientes. Fuente original:MS International Federation This study supports the connection between the development of disorders of the gray matter and progressive EM phenotype The demyelination and neurodegeneration in the gray matter of the brain are critical aspects of the pathology of MS . We have found changes in the gray matter in both early and late stages of the disease, being even higher in people with progressive MS . The pathology of the gray matter is clearly relevant from a clinical point of view, since it is associated with cognitive and physical disabilities . In recent years, it has been possible to measure changes in the gray matter through advances in techniques of magnetic resonance imaging (MRI) . It seems that a region deep within the brain, the thalamus is related to disability in MS. Thalamus part of the deep gray matter, which is not easily studied using conventional MRI. Injury A team of EE. UU. recently published the results of a study whose objective was to identify and describe the thalamic atrophy in MS using a scanner high field MRI. The study involved 34 people with MS and 15 healthy controls. The researchers found thalamic lesions by more than 70 percent of people studied, and these were higher in people with progressive MS and those with more physical disabilities . This study supports the connection between the development of disorders of the gray matter and a phenotype of progressive MS . According to these results, having a quick measure of changes in the gray matter (such as the degree of thalamic lesions) may be useful for clinical care and future studies of progressive MS. Future work should confirm these findings in a larger sample of patients . Original source:MS International Federation Aquest estudi dóna suport a la connexió entre el desenvolupament de trastorns de la substància grisa i un fenotip d’EM progressiu La desmielinització i la neurodegeneració de la substància grisa del cervell constitueixen aspectes crítics de la patologia de l’EM. S’han trobat canvis en la substància grisa tant en les etapes primerenques com tardanes de la malaltia, sent encara majors en persones amb EM progressiva. La patologia de la substància gris és clarament rellevant des d’un punt de vista clínic, ja que està associada amb la discapacitat cognitiva i física. En els darrers anys, s’ha aconseguit mesurar els canvis en la substància grisa gràcies als avenços en les tècniques d’imatge per ressonància magnètica (IRM). Sembla que una regió molt profunda dins del cervell, el tàlem, està relacionada amb la discapacitat en l’EM. El tàlem forma part de la substància grisa profunda, que no s’estudia fàcilment mitjançant la IRM convencional. Lesions Un equip d’EE. UU. va publicar recentment els resultats d’un estudi l’objectiu va ser el d’identificar i descriure les atròfies talàmiques en l’EM mitjançant la utilització d’un escàner de IRM de camp alt. L’estudi va incloure a 34 persones amb EM ia 15 controls sans. Els investigadors van descobrir lesions talàmiques en més del 70 per cent de les persones estudiades, i aquestes eren majors en persones amb EM progressiva i en aquelles amb més discapacitat física. Aquest estudi dóna suport a la connexió entre el desenvolupament de trastorns de la substància grisa i un fenotip d’EM progressiu. D’acord amb aquests resultats, el fet de tenir una mesura ràpida dels canvis en la substància grisa (tal com el grau de lesions talàmiques) podria ser útil pel que fa a les cures clíniques i a futurs estudis de l’EM progressiva. Els treballs futurs hauran de confirmar aquestes troballes en una mostra major de pacients. Font original:MS International Federation