TRACTAMENTS DE L’ESCLEROSI MÚLTIPLE

Revisió dels principals tractaments de l’esclerosi múltiple En l’Esclerosi Múltiple es produeix una alteració en la regulació de la resposta del Sistema Immunitari del pacient, en la qual cèl·lules immunitàries hiperactivades arriben al sistema nerviós central. Aquí, desencadenen una reacció inflamatòria, ataquen i destrueixen la mielina, i danyen les cèl·lules que la produeixen, els oligodendròcits. En conseqüència, el bon funcionament del sistema nerviós central es veu alterat, generant-se disfuncions motores i cognitives que poden traduir-se en un ampli ventall de símptomes, segons la persona i tipus d’esclerosi múltiple. Ara per ara no existeix cap tractament curatiu per a l’esclerosi múltiple. Les teràpies disponibles estan dirigides a modificar l’evolució de la malaltia i a pal·liar els seus símptomes, controlant els episodis de neuroinflamació, però no la neurodegeneració. Aquesta és una de les raons fonamentals per la qual tot just hi ha opcions terapèutiques per a persones amb formes progressives d’EM. El tractament dels símptomes associats a l’Esclerosi Múltiple s’ha abordat des de dos prismes diferents, necessaris i complementaris: el farmacològic, per intentar modificar el curs de la malaltia, i el rehabilitador, dirigit a preservar i conservar la funcionalitat en la vida diària. En aquest document resumim l’abordatge farmacològic, concretament les teràpies actualment disponibles, i les noves estratègies terapèutiques en curs d’investigació.   TERÀPIES FARMACOLÒGIQUES ACTUALS Els tractaments comercialitzats estan enfocats a dos estats de l’esclerosi múltiple: a) El tractament dels brots Els brots o recaigudes són tractats amb corticoides o corticosteroides, que per les seves propietats antiinflamatòries poden reduir la seva durada i gravetat. Els corticoides són una varietat d’hormones del grup dels esteroides (produïda per l’escorça de les glàndules suprarenals) i els seus derivats. Els corticoides tenen efectes en un gran nombre de mecanismes fisiològics de l’organisme, incloent aquells que regulen el sistema immunitari. Especialment, tenen una acció antiinflamatòria i antial·lèrgica. A més, mantenen la concentració de sucre en la sang, la pressió arterial i la força muscular, i col·laboren en l’equilibri electrolític entre sals i aigua. Una de les seves propietats principals és aturar el desenvolupament de determinades reaccions immunitàries de lluita contra una infecció. Tenen efectes secundaris, alguns menys que altres, i poden provocar problemes intestinals, estomacals i digestius. Els seus efectes terapèutics són transitoris, i un cop suspesa la medicació, el procés patològic pot reaparèixer, de manera que sempre es disminueix gradualment la seva administració, perquè no apareguin novament els símptomes.     b) Els tractaments modificadors de la malaltia La Immunoteràpia ha estat fins ara la principal estratègia terapèutica per lluitar contra l’esclerosi múltiple. Els fàrmacs immunomoduladors o immunosupressors permeten controlar la resposta autoimmunitària i la inflamació mitjançant l’actuació sobre les cèl·lules responsables del sistema immunitari i del sistema nerviós central. D’aquesta manera ajuden a disminuir la neurodegeneració associada a l’EM. Objectius de la Immunoteràpia: A curt termini, controlar la inflamació i evitar nous brots A llarg termini, alentir la progressió de la discapacitat Taula de medicaments aprovats per l’European Medicines Agency (EMA) entre 2011 i gener de 2018   En la pràctica clínica habitual, s’inicia el tractament amb fàrmacs de primera línia, que redueixen la taxa de brots i de noves lesions, així com la progressió de la malaltia a curt termini. En aquells pacients que no responen favorablement a aquests medicaments, es prossegueix el tractament amb fàrmacs de segona línia, que són més eficaços, però que tenen un major risc de produir efectes secundaris. Els tractaments de primera línia (com l’interferó beta i Copaxone) actuen sobre diferents aspectes del sistema immunitari sense provocar immunodepressió, pel que en general són bastant segurs. Els efectes secundaris més comuns poden incloure símptomes pseudogripals, canvis d’humor i reaccions en el lloc de la injecció. Els tractaments de segona línia (com natalizumab i fingolimod) són més eficaços clínicament, però poden presentar certs efectes adversos, com ara l’increment d’infeccions, disminució de la freqüència cardíaca, augment de la tensió arterial o l’edema macular. Els immunosupressors segueixen sent teràpies de gran interès, pel que existeixen nombrosos projectes d’investigació, més de 500, en fase clínica actualment.   Taula de principis actius que s’estan investigant actualment   Segueix llegint … Noves estratègies terapèutiques en Esclerosi Múltiple   Notícies relacionades: En l’EM, les fàrmacs modificadors de la malaltia de primera generació no augmenten el risc d’infeccions, TiTiMayores

El temps en l’Esclerosi Múltiple, una carrera a contrarellotge

Guanyar temps a l’Esclerosi Múltiple és clau per prevenir la discapacitat i el risc de recaiguda, tenir cura de la salut del cervell i ajudar al pacient a ser més independent. Així ho posa de manifest l’informe europeu “Brain Health. Time matters in Multiple Sclerosis”, que destaca que la malaltia pot danyar el sistema nerviós central fins i tot quan no hi ha símptomes.   L’Esclerosi Múltiple és una malaltia neurodegenerativa i crònica del sistema nerviós central en la qual el sistema immunitari destrueix els teixits del cervell i la medul·la espinal. Encara que actualment no té cura, hi ha fàrmacs que poden retardar el seu curs i reduir el nombre i la freqüència dels brots. En absència de símptomes, la malaltia pot estar activa, pel que és fonamental iniciar un tractament el més aviat possible per preservar el teixit del sistema nerviós central a mitjà i llarg termini. Aquesta és una de les conclusions recollides a l’informe “Brain Health. Time matters in multiple sclerosis” (“La salut del cervell. El temps importa en l’esclerosi múltiple”), que ha estat elaborat per diferents organitzacions europees per conseguir una millor qualitat de vida per a les persones amb aquesta malaltia i llurs famílies i que compta amb l’aval d’Esclerosis Múltiple España (EME) i la col·laboració de Roche.   Infografia Esclerosi Múltiple_Roche     Llegir la notícia online completa_EFE:Salud Informació addicional_Esclerosis Múltiple España    

Un nou fàrmac contra l’esclerosi múltiple es demostra eficaç en ratolins

11L’empresa Oryzon Genomics va presentar ahir, 27 de febrer, els resultats preclínics d’eficàcia terapèutica del fàrmac per a malalties neurodegeneratives, ORY-2001, en el tractament de l’Esclerosi Múltiple (EM) en ratolins. Oryzon és una companyia biofarmacèutica -branca de la farmacologia que estudia la influència d’un medicament després de la seva administració- de fase clínica fundada el 2000 a Barcelona i que destaca per ser líder a Europa en desenvolupar teràpies centrades en l’epigenètica. L’epigenètica analitza reaccions químiques i altres processos que modifiquen l’activitat de l’ADN, però sense alterar la seva seqüència i que tenen un paper important en algunes malalties. Per tant, és una ciència centrada en l’estudi de la forma en què certs factors ambientals i estils de vida -alimentació o exercici- heretats poden determinar l’expressió de determinats gens. Aquesta ciència es basa en estudiar els canvis reversibles de l’ADN, que fan que uns gens s’expressin o no en funció de les condicions ambientals. Oryzon Genomics ha fet públics els resultats preclínics -estudis realitzats en ratolins- d’una investigació que mostra l’eficàcia del ORY-2001 a la teràpia en EM en ratolins i que obren una finestra al tractament en pacients humans. “ORY-2001 redueix la sortida limfocitària i la desmielinització en un model d’Encefalomielitis Autoimmune Experimental (EAE) -patró establert d’esclerosi múltiple animal- i posa de manifest el component epigenètic de l’Esclerosi Múltiple”, ha afirmat la vicepresidenta i directora científica d’Oryzon, la doctora Tamara Maes. És a dir, els resultats del projecte demostren que el nou fàrmac administrat -fins i tot en dosis baixes- a partir del moment en què els ratolins presenten els primers símptomes en un model EAE proporciona una protecció eficaç en termes de supervivència i mobilitat d’aquests animals. A més, des d’Oryzon destaquen en un comunicat que “el tractament amb ORY-2001 també provoca una reducció dels nivells d’aquells processos negatius que destrueixen les neurones motores”. Les dades obtingudes de l’ORY-2001 revelen l’existència d’un element epigenètic -desconegut fins ara- en l’Esclerosi Múltiple que podria servir per “controlar la malaltia o que podria ser emprat per actuar sobre la malaltia”. EFE Font original: LA VANGUARDIA Notícia relacionada: valenciaplaza

La Estrategia Nacional de Enfermedades Neurodegenerativas, lista

El Ministerio de Sanidad remitió a las autonomías, entre otros documentos, la Estrategia Nacional de Enfermedades Neurodegenerativas, que llega tras tres años de elaboración. El Ministerio de Sanidad remitió a las autonomías parte de la documentación del orden del día de la Comisión Delegada del Consejo Interterritorial de Salud. Entre los documentos remitidos a las autonomías figuró el borrador de la Estrategia Nacional de Enfermedades Neurodegenerativas, un plan de atención a este colectivo de pacientes que llega tras tres años desde que se decidiera su puesta en marcha. El borrador de la estrategia establece ocho líneas estratégicas de trabajo en enfermedades neurodegenerativas y once objetivos. Concretamente fija como líneas estratégicas la prevención y detección precoz, la atención sanitaria y social, la atención a los cuidadores, la coordinación sociosanitaria, la autonomía del paciente, la participación ciudadana, la formación continuada y el fomento de la investigación. Se trata, con todo, de la primera parte de esta estrategia ya que, en su momento, se acordó elaborar un documento de carácter general sobre las enfermedades neurodegenerativas para profundizar posteriormente en un documento con líneas de actuación concretas para las principales patologías seleccionadas: Alzheimer y otras demencias, Parkinson, esclerosis lateral amiotrófica, Huntington y esclerosis múltiple. Entre los objetivos y recomendaciones que recoge ya la estrategia figura impulsar estilos de vida saludable para prevenir la aparición de estas patologías e impulsar programas e intervenciones de salud laboral para controlar factores de riesgo. También se propone desarrollar programas de consejo genético para personas con predisposición hereditaria a estas enfermedades y crear planes integrales de atención sanitaria y social por parte de las autonomías para este colectivo. Entre las recomendaciones se insta también a las autonomías a potenciar la telemedicina y otras tecnologías que faciliten la atención e indicadores de seguimiento farmacoterapéutico con participación de AP y hospitales que ayuden a mejorar las prescripciones. Otro de los grandes puntos es la colaboración entre profesionales de salud y servicios sociales y la simplificación de cuestiones como el visado de fármacos y el uso de fármacos en indicaciones fuera de ficha técnica. Entre las recomendaciones figura también el diseño de un mapa de recursos de unidades de referencia por autonomías, el impulso de unidades específicas interdisciplinares y rehabilitación domiciliaria y grupal , así como la mejora de los cuidados paliativos. Fuente original: DiarioMedico.com The Ministry of Health refers to the autonomies, among other documents, the National Strategy for Neurodegenerative Diseases, which comes after three years of development.. The Ministry of Health refers to the autonomous part of the documentation on the agenda of the Executive Committee of the Inter-Territorial Council of Health. Among the documents submitted to the autonomies figured the draft National Strategy for Neurodegenerative Diseases, a plan of care for this group of patients comes after three years since its launch was decided. The draft strategy outlines eight strategic lines of work and eleven goals in neurodegenerative diseases. Specifically strategic lines set as prevention and early detection, health and social care, care for caregivers, care coordination, patient autonomy, citizen participation, continued training and the promotion of research. It is, however, of the first part of this strategy because, at the time, it was agreed to prepare a comprehensive paper on neurodegenerative diseases to deepen later in a document specific lines of action for the main selected pathologies: Alzheimer and other dementias, Parkinson’s, amyotrophic lateral sclerosis, Huntington’s and multiple sclerosis. Among the objectives and recommendations contained collects and strategy promoting healthy lifestyles to prevent the onset of these diseases and promote programs and interventions to control occupational health risk factors. It also intends to develop genetic counseling programs for people with hereditary predisposition to these diseases and create comprehensive plans for health and social care by the autonomies for this group. Among the recommendations to the autonomies it is also installed to promote telemedicine and other technologies that facilitate care and pharmaceutical care indicators involving AP and hospitals to help improve the requirements. Another major point is the collaboration between health professionals and social services and simplifying visa issues such as drugs and drug use in off-label indications. The recommendations also included the design of a map of resources autonomies reference units, boosting specific interdisciplinary units and home and group rehabilitation and improvement of palliative care. Original source: DiarioMedico.com El Ministeri de Sanitat remet a les autonomies, entre altres documents, l’Estratègia Nacional de Malalties Neurodegeneratives, que arriba després de tres anys d’elaboració. El Ministeri de Sanitat remet a les autonomies part de la documentació de l’ordre del dia de la Comissió Delegada del Consell Interterritorial de Salut. Entre els documents remesos a les autonomies va figurar l’esborrany de l’Estratègia Nacional de Malalties Neurodegeneratives, un pla d’atenció a aquest col·lectiu de pacients que arriba després de tres anys des que es decidís la seva posada en marxa. L’esborrany de l’estratègia estableix vuit línies estratègiques de treball en malalties neurodegeneratives i onze objectius. Concretament fixa com a línies estratègiques la prevenció i detecció precoç, l’atenció sanitària i social, l’atenció als cuidadors, la coordinació sociosanitària, l’autonomia del pacient, la participació ciutadana, la formació continuada i el foment de la investigació. Es tracta, amb tot, de la primera part d’aquesta estratègia ja que, al seu moment, es va acordar elaborar un document de caràcter general sobre les malalties neurodegeneratives per aprofundir posteriorment en un document línies d’actuació concretes per a les principals patologies seleccionades: Alzheimer i altres demències, Parkinson, esclerosi lateral amiotròfica, Huntington i esclerosi múltiple. Entre els objectius i recomanacions que recull ja l’estratègia figura impulsar estils de vida saludable per prevenir l’aparició d’aquestes patologies i impulsar programes i intervencions de salut laboral per controlar factors de risc. També es proposa desenvolupar programes de consell genètic per a persones amb predisposició hereditària a aquestes malalties i crear plans integrals d’atenció sanitària i social per part de les autonomies per a aquest col·lectiu. Entre les recomanacions s’instal·la també a les autonomies a potenciar la telemedicina i altres tecnologies que facilitin l’atenció i indicadors de seguiment farmacoterapèutic amb participació d’AP i hospitals que…

Esclerosis múltiple, más cerca de un tratamiento efectivo contra la enfermedad

A pesar de los constantes avances médicos lo cierto es que la evolución en el tratamiento de las enfermedades neurodegenerativas parecía estancada. La única solución que se presentaba a los pacientes era paliar los síntomas, ya no la enfermedad, resultando incluso inocuo en aquellas personas en fase progresiva. Es más “Los fármacos que se usan actualmente no son efectivos al cien por cien; como mucho al 50% y, además, tienen efectos secundarios muy graves” apunta Albert Zamora , quien no solo alentado por su formación sino también con una historia personal a sus espaldas decidió emprender la aventura de cambiar este panorama. Corría el año 2009 cuando entonces Zamora ejercía de director en el área de creación de empresas del Hospital Clínic de Barcelona. Un día recibió la visita del investigador Pablo Villoslada con la sola compañía de una serie de moléculas con actividad de neuroprotección, en particular la BN101, que de acuerdo a su experiencia podían abrir una puerta de esperanza en la lucha contra la esclerosis múltiple. Zamora, encargado de lanzar proyectos interesantes en el campo de la investigación no solo vislumbró las nuevas oportunidades de un campo desierto, y sin embargo tan necesitado, sino que de forma irremediable lo vinculó con el caso de su hermana Mónica, afectada por dicha dolencia. “Este fue el principal motivo por el que me embarqué en el proyecto. En lugar de crear la empresa y decir cómo tienen que hacerlo, decidí unirme”, explica Zamora. A partir de este fructífero encuentro decidieron fundar la compañía Bionure con la cual trabajan en el desarrollo de fármacos contra la esclerosis múltiple. Sin embargo debido a la falta de financiación en España no fue hasta su traslado de una parte del proyecto a Silicon Valley que éste pudo prosperar. Gracias a la colaboración de diversos inversores, la mayoría de EE.UU, Bionure ha ganado reconocimiento internacional y se encuentra actualmente en negociaciones con las mayores multinacionales farmacéuticas. De momento han conseguido la etiqueta de medicamento huérfano, lo que se traduce mayores ayudas económicas y regulatorias por parte de las autoridades, así como la patente en EE.UU. No obstante aún requieren 16 millones de euros para dar el espaldarazo definitivo a la investigación. Para el 2016 tienen previsto comenzar las pruebas en humanos, que en caso de resultar satisfactorias al igual que ha ocurrido en ratones podría en 2017 comercializar el fármaco “La diferencia de nuestro medicamento es que además actúa sobre la capa de mielina de los nervios, que se vuelve a recuperar” argumenta Zamora. Fuente original: enPositivo Despite the constant medical advances the fact is that the evolution in the treatment of neurodegenerative diseases seemed stagnant. The only solution that was presented to patients to alleviate the symptoms, not the disease, resulting in even innocuous those progressive phase. Moreover “Drugs that are currently used are not one hundred percent effective; at most 50% and also have serious side effects, “notes Albert Zamora, who not only encouraged but also by training with a personal history behind it decided to undertake the adventure to change this scenario. The year was 2009 when then director Zamora exercises in the area of entrepreneurship at the Hospital Clinic in Barcelona. One day he was visited by researcher Pablo Villoslada with the sole company of a number of molecules with neuroprotective activity, in particular the BN101, that according to his experience could open a door of hope in the fight against multiple sclerosis. Zamora, responsible for launching interesting projects in the field of research not only new opportunities glimpsed a deserted field, yet so needy, but irretrievably linked him to the case of her sister Monica, affected by that condition. “This was the main reason I embarked on the project. Instead of creating the company and how they have to say, I decided to join, “Zamora said. Based on this fruitful meeting Bionure decided to found the company they work in the development of drugs against multiple sclerosis. However due to lack of funding wing in Spain it was not until his transfer parts of the project to Silicon Valley this might thrive. Thanks to the collaboration of various investors, mostly US, Bionure has gained international recognition and is currently in negotiations with major multinational pharmaceutical. For now they have been achieved orphan drug label, which increased economic and regulatory support is translated by the authorities and the US patent But still they require 16 million euros to give the definitive boost to research. By 2016 they plan to begin human testing, which should be satisfactory as has occurred in mice could in 2017 to market the drug “The difference in our drug is also acting on the myelin sheath of nerves, is regained “argues Zamora. Original source: enPositivo Malgrat els constants avenços mèdics la veritat és que l’evolució en el tractament de les malalties neurodegeneratives semblava estancada. L’única solució que es presentava als pacients era pal·liar els símptomes, ja no la malaltia, resultant fins i tot innocu en aquelles persones en fase progressiva. És més “Els fàrmacs que s’usen actualment no són efectius al cent per cent; com a molt al 50% i, a més, tenen efectes secundaris molt greus “apunta Albert Zamora, qui no només encoratjat per la seva formació sinó també amb una història personal a l’esquena va decidir emprendre l’aventura de canviar aquest panorama. Corria l’any 2009 quan llavors Zamora exercia de director en l’àrea de creació d’empreses de l’Hospital Clínic de Barcelona. Un dia va rebre la visita de l’investigador Pablo Villoslada amb la sola companyia d’una sèrie de molècules amb activitat de neuroprotecció, en particular la BN101, que d’acord a la seva experiència podien obrir una porta d’esperança en la lluita contra l’esclerosi múltiple. Zamora, encarregat de llançar projectes interessants en el camp de la investigació no només va albirar les noves oportunitats d’un camp desert, i no obstant això tan necessitat, sinó que de forma irremeiable el va vincular amb el cas de la seva germana Mònica, afectada per la malaltia. “Aquest va…

Neurociencia al estilo de Silicon Valley

El investigador español Pablo Villoslada usa técnicas de ‘big data’ para frenar el avance de enfermedades neurodegenerativas Decidió que Los Altos, el mismo lugar en el que vive Steve Wozniak, cofundador de Apple, era el mejor lugar para que su mujer y dos hijos tuvieran una vida tranquila. A cambio, conduce cada mañana al contrario que el resto de los coches, desde el corazón de Silicon Valley hasta Mission Bay, una antigua zona portuaria de San Francisco, donde un complejo de hospitales forma la nueva silueta de la bahía junto a los diques y la autovía. Pablo Villoslada Díaz (Orense, 1966) estudia cómo las nuevas técnicas de uso de datos y nuevos medicamentos que se adaptan a los pacientes pueden frenar las enfermedades neurodegenerativas. Villoslada llegó a UCSF, como se conoce a la Universidad de California en San Francisco, entre 1996 y 1998, para hacer un postdoctorado. Después de ejercer como profesor en la Universidad de Navarra, pasó al Idibaps de Barcelona, centro con el que sigue vinculado. En 2007 fue visitante en Stanford. Ahora ejerce como profesor adjunto en UCSF, en el mismo lugar donde se especializó en su obsesión, las enfermedades neurodegenerativas, especialmente la esclerosis múltiple. Hasta llegar a este punto tuvo que asumir algunos cambios, poco comunes a los ojos de un europeo. “A los profesores, especialmente en Medicina, no nos paga el salario la Universidad, sino que se gana atendiendo a pacientes, pero, sobre todo, con contratos de investigación”, explica. Villoslada deja claro que aunque durante un tiempo el departamento suele apoyarles hasta que se consiguen financiación, la idea general es que hay que conseguir que cada proyecto tenga su propio flujo de dinero para sacarlo adelante. Estima que la mitad de su tiempo lo dedica a la búsqueda de financiación. Otro punto a favor de este lugar alejado tanto de Europa como de la Costa Este, a priori impedimentos, es la concentración de talento. “A pesar de estar lejos de todo, que complica mucho el contacto laboral y personal, también del cambio horario, la cantidad de expertos de gran nivel sirve de polo de atracción. Contar con varios premios Nobel ayuda, pero también sube el listón. Solo los mejores salen adelante”. La filantropía y la comunicación se convierten en dos aspectos clave para conseguir, tanto avances científicos, como el apoyo de la sociedad para obtener un flujo continuo de financiación. Mark Zuckerberg acaba de apadrinar el hospital general de San Francisco. Mark Benioff, fundador de Salesforce, ha costeado el nuevo hospital infantil que se encuentra a solo dos calles. Y aunque pueda sonar contradictorio, por saber que ellos no superarán la enfermedad, valora la implicación de famosos afectados por las enfermedades neurodegenerativas que padecen: “Es muy importante que Michael J. Fox o Christopher Reeve salgan a dar la cara y pongan toda la maquinaría mediática a funcionar para concienciar sobre una enfermedad. Saben que morirán, muy probablemente, sin beneficiarse de los avances que promueven, pero son un motor para estos estudios”. Aquí no se concibe un científico que viva en su cueva, al margen de los medios. “La divulgación es clave para conseguir apoyos, posibles colaboradores y fondos. Alguien que sepa explicar bien lo que hace, saldrá más en prensa y, en consecuencia, lo tendrá más fácil para atraer fondos”, explica. Durante la charla, cuya única parada fue media hora escasa para comer una ensalada en el comedor junto a los alumnos, pasea y muestra con orgullo las instalaciones del edificio Sandler. “La tercera planta es para el Párkinson, en la primera tenemos una clínica para pacientes que vienen a pasar consulta”, explica mientras invita a visitar lo que parece una sala de espera llena de neones con forma de neuronas conectadas. Las consultas son de lo más peculiar, desde una habitación con capacidad para cambiar de ambiente para estudiar patrones de sueño, a una sala que recuerda a un salón recreativo. Los videojuegos y su combinación con la realidad aumentada tienen cada vez más peso al investigar la memoria y los estímulos del cerebro. Villoslada va un paso más allá: “Tienen un casco para pacientes con lesiones físicas, que permite hacer acciones propias de un Jedi (personaje de la saga de ficción Star Wars). Una vez que se aprende a manejarlo, se pueden mandar impulsos con el cerebro para abrir puertas, mover mecanismos en un hogar adaptado, poner en marcha los electrodomésticos… Se trata de hacer la vida más fácil a personas con impedimentos severos”. Villoslada celebra una de las últimas decisiones del presidente Obama, su apuesta por la medicina de precisión, en Europa conocida como medicina personalizada, un campo que le fascina y considera el futuro de la medicina: “Ni el cáncer ni las enfermedades neurológicas son fáciles. Con el tiempo terminarán convirtiéndose en dolencias controladas, que duren toda la vida con medicación, pero no mortales, pero nos faltan datos. Hace falta combinar la información genética del paciente con las matemáticas para hacer simulaciones, así se podrá tener una previsión de comportamiento más fiable y un tratamiento a medida”. Su iPad Mini es el mejor compañero de trabajo. Muestra con ilusión una aplicación creada en su equipo, que cuenta con desarrolladores de software. El programa estudia patrones para los tratamientos personalizados. Su batalla actual es la consecución de más datos de pacientes. “Quiero traer la evolución de más de 400 que tenemos en España. Manteniendo el anonimato”, matiza, “sería importantísimo contar con una base común para subir la tasa de aciertos. Hasta ahora todo se basaba en la experiencia de cada médico. En lo sucesivo, será con análisis de datos de cada paciente”. Las asociaciones de pacientes son una fórmula con gran recorrido que, con la explosión de las startups se está reinventando. Cada año recaudan más de 200 millones de dólares (178, de euros) que pasan directamente a la investigación. Dentro de estas iniciativas entra la viral el cubo de agua helada para apoyar la ELA, por ejemplo. El apoyo de estas organizaciones ayuda a evitar el “Valle de la Muerte”,…