Actualització dels Criteris de McDonald per a un millor diagnòstic de l’esclerosi múltiple

Com tots sabem, l’Esclerosi Múltiple és difícil de diagnosticar. Dit d’una altra manera, és fàcil fer un diagnòstic erroni. No hi ha una única prova per diagnosticar l’esclerosi múltiple. Els neuròlegs utilitzen els seus exàmens clínics, l’historial mèdic del pacient i les proves de laboratori. També es basen en imatges de ressonància magnètica del cervell i, de vegades, de la medul·la espinal. Aquestes proves pretenen descartar altres causes possibles dels símptomes neurològics d’una persona i recopilar dades que apuntarien a un diagnòstic d’EM. Si sembla probable que es tracti d’EM, es pot sol·licitar una punció lumbar com a confirmació addicional. Totes aquestes proves es duen a terme sota un protocol anomenat Criteris de McDonald. Aquest s’aplica principalment quan un pacient experimenta el que els metges anomenen la síndrome clínica aïllada (CIS), que és l’aparició de símptomes neurològics que són típics de l’EM en una persona que no ha estat diagnosticada d’EM. Amb l’esperança d’accelerar el procés de diagnòstic i millorar la seva precisió, els Criteris de McDonald han estat actualitzats recentment. Els canvis bàsics, publicats a la revista The Lancet Neurology, inclouen que es disminueixi el llindar a l’hora d’ordenar una punció lumbar i que es permeti que els metges considerin que les lesions detectades en la ressonància magnètica (RM) estan causades per l’EM, tot i que no hi hagi realment símptomes físics.   Revisió dels Criteris de McDonald La revisió ha estat realitzada per un comitè de 30 experts internacionals en EM, que destaquen que l’EM és millor diagnosticada si és per part d’un metge amb experiència en EM, amb el suport d’imatges i altres proves. Els experts recomanen que s’obtingui una RM cerebral, si és possible, durant el procés de diagnòstic de l’EM. També s’ha d’obtenir una RM espinal quan es necessitin dades addicionals per confirmar el diagnòstic. Per tant, d’acord amb els Criteris de McDonald actualitzats, aquests són els punts principals a considerar en fer un diagnòstic d’esclerosi múltiple: Bandes oligoclonals: són bandes de proteïnes que estan relacionades amb la inflamació en el sistema nerviós central. La detecció de bandes oligoclonals en el líquid cefaloraquidi poden ara substituir, en fer el diagnòstic, la detecció de lesions a la columna vertebral mitjançant múltiples ressonàncies magnètiques. Tipus de lesions: tant les lesions de RM asimptomàtiques, com ara també les simptomàtiques, poden utilitzar-se per determinar si les lesions han aparegut tant en l’espai com en el temps. ( “En l’espai” és una indicació de dany en més d’un punt del sistema nerviós. “En el temps” indica que s’ha produït dany més d’una vegada). Lloc de les lesions: s’han agregat lesions corticals en el cervell a les lesions juxtacorticals (al costat del còrtex cerebral) per al seu ús en el compliment dels criteris de RM per a la disseminació de lesions en l’espai. Una consideració essencial del diagnòstic ha de ser que no hi ha una millor explicació per als símptomes i els resultats de les proves que un diagnòstic d’EM.   El comitè també recomana: Quan s’usa líquid cefaloraquidi com a part del procés de diagnòstic, aquest ha de ser comparat amb una mostra de sang per confirmar que les bandes oligoclonals només apareixen en el líquid cefaloraquidi. En cas que aquestes també apareguin a la sang, no és apropiat un diagnòstic d’EM. Es pot fer un diagnòstic d’EM sense haver d’indicar si el curs de la malaltia està actiu o no, i si és progressiu o no. El tipus i el curs de la malaltia s’han de tornar a avaluar periòdicament. Aquestes recomanacions es detallen en un comunicat de premsa de la National MS Society (NMSS).   Hi ha persones que diuen haver estat diagnosticades als 19 o 20 anys, però “que ja sabien anys abans que tenien EM”. Les investigacions suggereixen que el diagnòstic tardà o el diagnòstic erroni no és infreqüent. Segons el comunicat de premsa de la NMSS, “si un individu no presenta símptomes primerencs similars a l’EM, o és membre d’una població en la qual l’EM és menys comú (com nens, gent gran o poblacions de raça no blanca), les proves addicionals poden ajudar a reunir una evidència addicional, necessària per confirmar si la persona realment té esclerosi múltiple o una altra patologia que pugui requerir un tractament i seguiment diferent”. Realitzar aquestes proves de manera més ràpida i precisa hauria de conduir a un tractament més ràpid i millor. La revisió dels Criteris de McDonald és un intent de facilitar aquest procés.       Font original:  Diagnosing MS Faster and Better, Multiple Sclerosis News Today Notícies relacionades:  El Diagnòstic de l’Esclerosi Múltiple Diagnóstico de esclerosis múltiple: Actualización de los criterios de McDonald 2017, Blog Esclerosis Múltiple @susosantiago    

EL DIAGNÒSTIC DE L’ESCLEROSI MÚLTIPLE

El diagnòstic de l’Esclerosi Múltiple, coneguda com la malaltia de les mil cares per la diversitat dels seus símptomes, és molt complex i sol requerir un cert temps. Actualment la “regla” bàsica per efectuar un diagnòstic d’Esclerosi Múltiple requereix que es reuneixin les dues condicions següents: Que hi hagi proves objectives d’almenys dues àrees de pèrdua de mielina, o lesions de desmielinització, que apareguin en dues zones neurològiques diferents i separades en el temps. Això vol dir que les lesions s’han presentat en diferents llocs i diferents ocasions dins el cervell, la medul·la espinal, o el nervi òptic. Que s’hagin descartat objectivament la resta de malalties que poden causar símptomes neurològics similars. Aquestes dues condicions, constitueixen el Criteri de McDonald, que va permetre el 2005 consensuar la pràctica mèdica en el diagnòstic de l’Esclerosi Múltiple i establir més aviat un diagnòstic  de la patologia. No obstant això, es pot trigar mesos a obtenir aquest diagnòstic, ja que en ocasions, les proves s’han de repetir diverses vegades per poder reunir la informació necessària en les diferents zones i en diferents moments. Tot això sense comptar que, si l’afectat / a acudeix a la consulta amb un brot, en remetre aquest sense un diagnòstic establert, de vegades passen anys fins que es presenten altres símptomes o un altre atac que permet confirmar que es pateix la malaltia. Per confirmar el diagnòstic d’Esclerosi Múltiple es necessiten dues tipologies de proves: L’examen físic Proves diagnòstiques   EXAMEN FÍSIC Quan l’afectat es presenta a la consulta mèdica amb símptomes compatibles amb l’Esclerosi Múltiple, que no s’expliquen a priori per altres causes, el procediment habitual és elaborar una història clínica detallada, que inclogui tots els símptomes de la persona, tant passats com presents. Per a això, el metge realitzarà una sèrie d’exàmens físics per comprovar si hi ha signes que puguin explicar els símptomes o assenyalin l’existència d’una malaltia que podria ser desconeguda per a la persona. Els signes no són el mateix que els símptomes. Els signes són senyals de la malaltia que són objectivament determinats per un metge. Alguns signes poden explicar els símptomes d’una persona, però altres no tenen un símptoma associat. Entre els signes més comuns que pot detectar el metge durant un examen físic i que poden assenyalar anomalies neurològiques, estan: Un moviment ocular alterat i una reacció anormal de les pupil·les Canvis subtils en la parla Alteració dels reflexos Problemes de coordinació Alteracions sensorials Mostres d’espasticitat o de debilitat en els braços o cames L’examen físic pot consistir en el següent: Un examen ocular, que podria revelar l’existència de danys en el nervi òptic. Una revisió de la força muscular, tirant i empenyent amb fermesa dels braços i les cames del pacient. Mesurar la coordinació, normalment amb una prova en la qual es demana al pacient que es toqui el nas amb la punta de l’índex ràpidament, primer amb els ulls oberts i després tancats. Un examen de la sensibilitat de la superfície corporal, que es realitza amb una agulla i amb el frec d’una ploma o un toc delicat. Una prova de sensibilitat vibratòria, realitzada amb un diapasó que s’aplica contra una articulació perquè el pacient experimenti una sensació de brunzit o vibració. Una prova dels reflexos, utilitzant un petit martell de goma.   PROVES DIAGNÒSTIQUES L’examen físic es complementa amb proves diagnòstiques i de laboratori. La prova més determinant, capaç de detectar plaques o cicatrius que podrien estar causades per l’Esclerosi Múltiple, és la ressonància magnètica (RM). La RM permet obtenir de forma no invasiva imatges molt precises del cervell i ha suposat un avenç clau en el diagnòstic d’aquesta malaltia neurodegenerativa. La ressonància magnètica no empra radiació, sinó magnetisme i ones radioelèctriques. Camps magnètics potents interactuen amb els àtoms d’hidrogen de l’aigua que contenen tots els teixits i fluids de l’organisme. Els senyals de radiofreqüència fan que aquests àtoms d’hidrogen alliberin energia, i els ordinadors tradueixen els canvis en imatges seccionals creuades. És un procediment d’exploració molt sensible i pot produir imatges de lesions o de zones danyades que passarien inadvertides amb un escàner. No obstant això, com tota prova diagnòstica, la RM té limitacions. Així, una RM anormal no implica, necessàriament, que hi hagi Esclerosi Múltiple. Hi ha altres afeccions que causen lesions cerebrals molt similars a les que produeix l’EM. I a l’inrevés, una RM amb resultat normal no descarta completament l’existència d’Esclerosi Múltiple. En un 5% de pacients en els que s’ha confirmat el diagnòstic d’Esclerosi Múltiple en base a altres criteris, la RM no mostra lesions al cervell. Aquestes persones poden presentar lesions a la medul·la espinal o poden fins i tot tenir lesions que no puguin ser detectades mitjançant la RM. Per això, per establir un diagnòstic clar, cal avaluar tres paràmetres: els símptomes i els signes, els resultats d’una RM, i excloure altres patologies neurodegeneratives mitjançant proves diagnòstiques complementàries.   Proves Complementàries Si després de realitzar l’examen físic i la RM subsisteixen els dubtes pel que fa al diagnòstic, es poden dur a terme altres proves complementàries, com les de potencials evocats i l’extracció de líquid cefaloraquidi i de sang. Les proves de potencials evocats (PE o MP en anglès) són estudis elèctrics de diagnòstic que poden mostrar si hi ha hagut una disminució en el flux de missatges a diverses parts del cervell. Sovint delaten la presència de cicatrius al llarg de les vies nervioses que no es poden detectar d’una altra manera. El líquid cefaloraquidi, extret mitjançant una punció lumbar, s’examina per tal de detectar els nivells de certes proteïnes del sistema immunològic i la presència d’anticossos anomenats “bandes oligoclonals“. Aquestes bandes indiquen una resposta immune en el sistema nerviós central i es troben en el fluid cerebroespinal del 90% al 95% de les persones amb Esclerosi Múltiple. No obstant això, també són presents en altres malalties. Per tant, les bandes oligoclonals per si mateixes no poden considerar-se com una prova definitiva de l’existència d’EM, essent només un complement de les proves ja esmentades. No hi ha cap marcador bioquímic específic…

Pruebas de imagen cerebrales ofrecen nuevas pistas sobre el dolor crónico

Un nuevo estudio ofrece la primera evidencia de que la inflamación en regiones clave del cerebro podría desempeñar un papel en el dolor continuo. Los investigadores realizaron escáneres cerebrales a 10 personas con dolor lumbar crónico, de 29-63 años, y nueve personas sin dolor, de 28-65 años, que actuaron como controles. Para ello recurrieron a una nueva técnica integrada de resonancia magnética y tomografía por emisión de positrones, junto con el radioligando 11C-PBR28. Quienes sufrían dolor crónico tenían unos niveles elevados de una proteína translocadora (TSPO) en áreas del cerebro que se sabe que participan en la transmisión del dolor. Hallar unos niveles más altos de la TSPO en regiones como el tálamo, que es la vía de entrada sensorial del cerebro para el dolor y otros estímulos, es importante. Eso se debe a que siempre que se produce un evento perjudicial para el organismo, la proteína es producida en cantidades relativamente altas por unas células llamadas microglías y astrocitos, las células inmunitarias del sistema nervioso central. Aunque se necesita profundizar más en estos conocimientos, los hallazgos sugieren que esas células podrían ser una diana terapéutica contra el dolor. Seguir los niveles de esta actividad también podría ser una forma de medir el dolor de una persona de forma objetiva. Fuente original:Neurologia.com A new study provides the first evidence that inflammation in key regions of the brain may play a role in ongoing pain. The researchers performed brain scans on 10 people with chronic back pain, 29-63 years, nine people without pain, 28-65 years, who acted as controls. For this they resorted to a new integrated magnetic resonance and positron emission tomography, along with the radioligand 11C-PBR28 technique. Who suffered chronic pain had high levels of translocating protein (TSTT) in brain areas known to be involved in pain transmission. Find higher levels of TSTT in regions such as the thalamus, which is the path of sensory input from the brain to pain and other stimuli, is important. That is because if a damaging event occurs to the body, the protein is produced in relatively high amounts by cells called microglia and astrocytes, the immune cells of the central nervous system.Although it requires deeper into this knowledge, the findings suggest that these cells could be a therapeutic target for pain. Follow levels of this activity could also be a way to measure a person’s pain objectively. Original source:Neurologia.com Un nou estudi ofereix la primera evidència que la inflamació en regions clau del cervell podria tenir un paper en el dolor continu. Els investigadors van realitzar escàners cerebrals a 10 persones amb dolor lumbar crònic, de 29-63 anys, i nou persones sense dolor, de 28-65 anys, que van actuar com a controls. Per a això van recórrer a una nova tècnica integrada de ressonància magnètica i tomografia per emissió de positrons, juntament amb el radioligando 11C-PBR28. Els que patien dolor crònic tenien uns nivells elevats d’una proteïna translocadora (TSPO) en àrees del cervell que se sap que participen en la transmissió del dolor. Trobar uns nivells més alts de la TSPO en regions com el tàlem, que és la via d’entrada sensorial del cervell per al dolor i altres estímuls, és important. Això es deu al fet que sempre que es produeix un esdeveniment perjudicial per a l’organisme, la proteïna és produïda en quantitats relativament altes per unes cèl·lules anomenades microglías i astròcits, les cèl·lules immunitàries del sistema nerviós central. Encara que es necessita aprofundir més en aquests coneixements, les troballes suggereixen que aquestes cèl·lules podrien ser una diana terapèutica contra el dolor. Seguir els nivells d’aquesta activitat també podria ser una forma de mesurar el dolor d’una persona de manera objectiva. Font original:Neurologia.com

El diagnóstico de la esclerosis múltiple sufre un retraso de entre uno y dos años

Si se diagnostica pronto cambia el curso de la enfermedad Unas 47.000 personas en España padecen esclerosis múltiple Los síntomas, trastornos visuales y pérdida de sensibilidad en extremidades El retraso medio en el diagnóstico de la esclerosis múltiple en España es de entre uno y dos años, ha denunciado este miércoles la Sociedad Española de Neurología, que ha advertido de que el pronóstico a medio y a largo plazo de los pacientes que han sido tratados en fases iniciales “mejora sustancialmente”. Los fármacos actuales pueden cambiar el curso de la patología y prevenir la discapacidad, ha señalado esta sociedad científica en un comunicado con motivo de la celebración el jueves del Día Nacional de la Esclerosis Múltiple, una enfermedad que afecta a 47.000 personas en España y cuyos casos diagnosticados se han multiplicado por 2,5 en las dos últimas décadas. Cada año se dan 1.800 nuevos casos (el 70% son mujeres) de esta enfermedad crónica y progresiva, que se trata de la patología neurológica más frecuente en personas con edades comprendidas entre los 20 y los 40 años, lo que la convierte, después de los accidentes de tráfico, en la segunda causa de discapacidad en adultos jóvenes. Retos del diagnóstico precoz Gracias a los avances que se han producido en el campo de la resonancia magnética o la introducción de nuevas técnicas de diagnóstico y pronóstico, como la tomografía de coherencia óptica, en al menos un 40% de los pacientes, ya es posible corroborar la existencia de la enfermedad en sus fases iniciales. Según la doctora Ester Moral, coordinadora del Grupo de estudio de enfermedades desmielinizantes de la SEN, la resonancia magnética puede ser, incluso, una prueba predictiva de la evolución de la enfermedad, ya que se ha comprobado que el 90% de las personas que presentan síntomas compatibles y que muestran ciertas anormalidades padecerán la enfermedad en los siguientes 14 años. Por tanto, se sabe cómo detectar la enfermedad, pero el problema es que “el paciente llegue al neurólogo”, y para ello es básico, tanto que la persona reconozca los síntomas como que el médico “sepa relacionarlos correctamente” con esta patología. Síntomas de la esclerosis múltiple Trastornos visuales y pérdida de sensibilidad en las extremidades suelen ser los primeros síntomas de la esclerosis múltiple, junto con alteraciones urinarias, hormigueos, pérdida de fuerza o alteraciones cognitivas. También en la última década se han producido “grandes avances” en el tratamiento, con fármacos más eficaces, más fáciles de administrar y con menos efectos adversos. Fuente original:RTVE.es Noticias If diagnosed early changes the course of the disease Some 47,000 people with multiple sclerosis in Spain The symptoms, visual disturbances and loss of sensation in extremities The average delay in diagnosis of multiple sclerosis in Spain is between one and two years, denounced on Wednesday the Spanish Society of Neurology, has warned that the prognosis medium and long-term patients who have been treated in early stages “substantially improved”. Current drugs can change the course of the disease and prevent disability, said this scientific society in a statement marking the celebration of the National Day on Thursday, Multiple Sclerosis, a disease that affects 47,000 people in Spain and whose diagnosed cases were multiplied by 2.5 in the last two decades. Each year 1,800 new cases occur (70% women) of this chronic and progressive disease that is most common in people aged between 20 neurological disease and 40 years, making it, after traffic accidents, the second leading cause of disability in young adults. Challenges of early diagnosis Thanks to the advances that have occurred in the field of magnetic resonance or the introduction of new diagnostic and prognostic techniques such as optical coherence tomography, in at least 40 % of patients, it is possible to corroborate the existence of the disease in its early stages. According to Dr. Ester Moral, coordinator of the study group of demyelinating diseases SEN, MRI may even be a predictive test of the evolution of the disease, since it was found that 90% of people presenting with symptoms indicative and showing certain abnormalities develop the disease within 14 years. Therefore, we know how to detect the disease, but the problem is that “the patient reaches the neurologist”, and this is basic, while the person recognize the symptoms as they medical “know relate properly” with this disease. Symptoms of MS Visual disturbances and loss of sensation in the extremities are usually the first symptoms of multiple sclerosis, with urinary abnormalities, tingling, weakness or cognitive impairments. Also in the last decade there have been “significant progress” in treatment, more effective drugs, more manageable and less side effects. Original Source: RTVE.es News Si es diagnostica aviat canvia el curs de la malaltia Unes 47.000 persones a Espanya pateixen esclerosi múltiple Els símptomes, trastorns visuals i pèrdua de sensibilitat a les extremitats El retard mitjà en el diagnòstic de l’esclerosi múltiple a Espanya és d’entre un i dos anys, ha denunciat aquest dimecres la Societat Espanyola de Neurologia, que ha advertit que el pronòstic a mitjà i a llarg termini dels pacients que han estat tractats en fases inicials “millora substancialment”. Els fàrmacs actuals poden canviar el curs de la patologia i prevenir la discapacitat, ha assenyalat aquesta societat científica en un comunicat amb motiu de la celebració dijous del Dia Nacional de l’Esclerosi Múltiple, una malaltia que afecta 47.000 persones a Espanya i els casos diagnosticats s’han multiplicat per 2,5 en les dues últimes dècades. Cada any es donen 1.800 nous casos (el 70% són dones) d’aquesta malaltia crònica i progressiva, que es tracta de la patologia neurològica més freqüent en persones amb edats compreses entre els 20 i els 40 anys, el que la converteix, després dels accidents de trànsit, en la segona causa de discapacitat en adults joves. Reptes del diagnòstic precoç Gràcies als avenços que s’han produït en el camp de la ressonància magnètica o la introducció de noves tècniques de diagnòstic i pronòstic, com la tomografia de coherència òptica, en almenys un 40 % dels pacients, ja és possible…