La teràpia cel·lular es basa en utilitzar cèl·lules, en comptes de fàrmacs o altres mecanismes, per a la prevenció, tractament o atenuació de la malaltia.
Origen cel·lular
Poden ser cèl·lules autòlogues (del propi pacient), alogèniques (d’un donant genèticament similar, però no idèntic) o xenogèniques (d’un donant d’una espècie diferent al receptor).
Les cèl·lules autòlogues presenten un gran avantatge: en ser pròpies del pacient, s’evita el rebuig per part del sistema immunitari i els consegüents efectes adversos no desitjats.
Tipus cel·lular
D’altra banda, les cèl·lules poden ser cèl·lules adultes especialitzades (com les cèl·lules dendrítiques) o cèl·lules mare (cèl·lules camb capacitat de diferenciar-se en diferents tipus cel·lulars).
Sigui quin sigui l’origen o tipologia de les cèl·lules, la idea de la teràpia cel·lular és introduir-les en el cos, prèviament tractades en el laboratori segons es precisi, amb l’objectiu de regenerar les cèl·lules o funcions cel·lulars afectades per la malaltia.
Es tracta d’una estratègia terapèutica idònia per millorar els mecanismes neuroprotectors i induir la neuroregeneració en l’Esclerosi Múltiple.
Teràpia amb cèl·lules adultes especialitzades
El nostre cos està format per dieferentes teixits i milions de cèl·lules que procedeixen d’una única, el zigot, que es desenvoluparà en embrió i aquest, al seu torn, en l’individu adult.
El zigot té capacitat o “potència” de donar lloc a qualsevol tipus cel·lular; és per tant “totipotent“.
Per contra, la majoria de cèl·lules que formen un organisme adult han perdut aquesta capacitat “totipotent”, ja que s’han especialitzat en un tipus cel·lular concret (neurona, cèl·lula de la pell, limfòcit, etc.). S’han convertit en cèl·lules adultes especialitzades.
Un tipus de cèl·lules adultes especialitzades d’interès en la teràpia cel·lular per l’EM són les cèl·lules dendrítiques o “presentadores d’antigen”. Són cèl·lules que formen part del sistema immune i que controlen la seva activitat.
Com ho fan? Les cèl·lules dendrítiques (CD) tenen la capacitat de captar antígens (proteïnes que el nostre sistema immune reconeix com a estranyes) i presentar-los als limfòcits T o B, regulant així la seva resposta immunitària.
D’altra banda, les CD immadures presenten una altra característica òptima que és la “plasticitat funcional”: segons en l’ambient en què madurin, poden crear tant immunitat (fer que el sistema immune ataqui) com tolerància (regular la resposta del sistema immune per a que no ataqui). Es convertirien per tant en CD inmunogénicas o CD reguladores, respectivament, com es mostra en la següent imatge.
El projecte “Teràpia de tolerància immune antigen específica amb cèl·lules dendrítiques“, que s’està duent a terme actualment a l’IDIBAPS / Hospital Clínic de Barcelona, basa la seva recerca en la maduració en un ambient tolerogènic al laboratori de CD immadures (obtingudes a partir de la diferenciació de monòcits extrets de la sang del pacient), per obtenir CD tolerogèniques o reguladores. Després, se les tracta amb proteïnes de la mielina i s’administren per via intravenosa al pacient, per a “reeducar” o induir tolerància cap a la mielina a la resta del sistema immunitari.
Aquest procés de tolerització és la clau per a que el sistema immunitari deixi de reconèixer la mielina com estranya i d’atacar-la.
L’objectiu d’aquesta teràpia és modular les defenses del pacient d’una manera específica i selectiva, per prevenir o frenar la inflamació causada pels limfòcits T antigen específics, sense alterar la resta de defenses, de manera que es disminueixin els efectes secundaris adversos.
Un altre exemple d’estudi que utilitza les cèl·lules dendrítiques com a teràpia cel·lular és el dut a terme a l’Hospital Germans Trias i Pujol, que a diferència de l’anterior, tracta les CD amb vitamina D3.
Segueix llegint…
Teràpia amb cèl·lules mare en Esclerosi Múltiple
Notícia relacionada:
