Teràpia gènica per a l’Esclerosi Múltiple

La predisposició genètica a patir Esclerosi Múltiple es basa en determinats gens. La teràpia gènica els utilitza per tractar o prevenir la malaltia.

L’EM està causada per una combinació de factors genètics i ambientals. Aquests dos factors no actuen de forma independent en un mateix individu, de manera que la interacció i combinació d’ambdós juga un paper fonamental en la susceptibilitat a desenvolupar la malaltia.

La predisposició genètica a patir EM es basa en la presència de determinats gens en un individu que comporten una major probabilitat de desenvolupar-la. S’han associat a l’EM fins a 200 variants genètiques, la majoria de les quals impliquen a gens associats amb la funció del sistema immune.

Els gens són el llenguatge de l’herència, es transmeten de pares a fills i contenen les instruccions per produir proteïnes. Si els gens no produeixen les proteïnes correctes, o no ho fan de forma adequada, és quan es pot produir una malaltia.

 

 

En la teràpia gènica s’utilitzen els gens per tractar o prevenir malalties, mitjançant la reparació d’un gen anormal, la inserció d’un gen normal per substituir un defectuós, o la modulació del grau d’activació o desactivació de l’expressió d’un gen.

Existeixen diferents variacions dins de la teràpia gènica, que venen determinades pel gen que s’utilitzi, la forma en què el gen s’introdueix en les cèl·lules i el tipus de cèl·lules en les que el gen s’expressi o dirigeixi la seva acció.

Els models actuals de teràpia gènica en EM es basen principalement en:

  • Modificacions en Cèl·lules mare mesenquimals (MSCs)
  • Modificacions en limfòcits T reguladors (cèl·lules Treg)
  • Regulació del Complex Major d’Histocompatibilitat (HLA)

 

Modificacions en Cèl·lules mare mesenquimals (MSCs)

Són cèl·lules mare adultes multipotents que posseeixen un gran potencial terapèutic basat en la seva capacitat de diferenciació i transdiferenciació a diferents llinatges cel·lulars, i en el seu ampli espectre d’accions immunoreguladores.

El seu ús estès en teràpia gènica es deu al fet que tenen la capacitat de migrar cap a les zones d’inflamació (el que fa que siguin idònies com a vehicle de transport de fàrmacs), suprimir la resposta immune i protegir de la mort neuronal a través de la alliberament de factors neuroprotectors.

A part d’aportar els seus propis efectes beneficiosos, poden ser modificades genèticament per expressar un compost d’acció terapèutica a la zona d’inflamació, per exemple citocines (anomenades també citoquines, proteïnes que  tenen com a funció principal la regulació del mecanisme d’inflamació), i donar lloc a una resposta immunomoduladora.

També tienen el potencial de convertir-se (transdiferenciació) en cèl·lules que poden promoure la reparació o regeneració del sistema nerviós.

 

Modificacions en limfòcits T reguladors (cèl·lules Treg)

Són cèl·lules immunosupressores responsables de moderar la resposta immunitària. Aquestes cèl·lules es poden modificar genèticament perquè expressin en la seva superfície receptors sintètics (p.ex. receptor d’antigen quimèric CAR, per les sigles en anglès) que els permet reconèixer un antigen concret i dur a terme la seva funció immunosupressora o moduladora, produint-se una resposta tolerogénica.

 

Regulació del Complex Major d’Histocompatibilitat (HLA)

Una altra possible aplicació és la regulació de l’expressió de famílies de gens relacionats amb un major risc de desenvolupar esclerosi múltiple.

Un exemple clar són els gens del Complex Major d’Histocompatibilitat o Complex HLA, que participen en la resposta immunitària, permetent distingir el propi del que és estrany. Les mutacions en el gen HLA-DRB1 són un dels principals factors de risc genètics de l’esclerosi múltiple.

Un altre exemple serien els gens que codifiquen per als receptors de interleuquines (IL), conjunt de citocines (o citocines) sintetitzades majoritàriament pels leucòcits (cèl·lules del sistema immunitari), que tenen una funció clau en la seva regulació i, per tant, en la resposta immune i inflamatòria. Els canvis en el gen que codifica per a la IL7R és un altre dels factors de risc genètic coneguts en l’EM.

 

 


 

Properament: Vacunes per l’Esclerosi Múltiple 

 

Notícies relacionades: