Teràpies de rehabilitació en Esclerosi Múltiple

La rehabilitació en esclerosi múltiple està dirigida a preservar i conservar la funcionalitat en la vida diària de la persona amb EM, i contempla tres àmbits d’actuació: físic, cognitiu i emocional.

 

Quan un pacient d’esclerosi múltiple pateix un brot, en alguns casos poden quedar seqüeles en forma de dificultat a l’hora d’executar certes tasques o funcions. Per aquest motiu, és important treballar per pal·liar aquestes seqüeles i millorar la seva qualitat de vida.

La neurorehabilitació es una intervenció terapèutica centrada en l’estimulació del sistema nerviós per a que formi noves connexions neuronals després d’una lesió neurològica, estimulant una capacitat que es coneix com a neuroplasticitat. Aquest potencial adaptatiu del sistema nerviós permet que el cervell i les neurones puguin recuperar-se d’un trastorn o lesió.

Així, el pitjor escenari per a una malaltia neurodegenerativa és la inactivitat, ja que el cervell i els nervis, al no rebre estímuls, no creen noves connexions, ni inicien per tant el procés adaptatiu de revertir els efectes del brot o, com a mínim, la minimització de les seqüeles.

 

REHABILITACIÓ FÍSICA

La teràpia física busca la millora de la capacitat del cos per moure’s i funcionar, amb especial èmfasi en el caminar i la mobilitat general, la força, l’equilibri, la postura, la fatiga i el dolor.

L’objectiu és promoure la seguretat, aconseguir i mantenir un funcionament òptim, i prevenir complicacions innecessàries, com la debilitat muscular per manca de mobilitat i les contractures musculars relacionades amb l’espasticitat.

La teràpia física pot incloure un programa d’exercicis, entrenament en determinades pràctiques de moviments i formació en l’ús d’ajudes a la mobilitat i altres dispositius assistencials. Aquesta rehabilitació física pot incloure activitats presencials en un centre (fisioteràpia, esport terapèutic, hipoteràpia o logopèdia), i també activitats mitjançant programes informàtics i jocs online, coneguda com rehabilitació virtual (RV).

 

En aquest apartat farem una revisió d’aquestes opcions:

 

Fisioteràpia

La fisioteràpia es recomana quan hi ha un problema específic o símptomes en curs que afecten les activitats quotidianes, la mobilitat i la independència. Pot ajudar a qualsevol nivell de discapacitat. Els problemes de la bufeta, el dolor i els espasmes musculars, i la rigidesa també poden ser objecte de fisioteràpia.

Dins de la rehabilitació física hi ha grans projectes en desenvolupament per tal de tractar problemes de mobilitat, els quals afecten a una gran part dels pacients.

Un exemple seria l’Estimulació Elèctrica Funcional (FES), un mètode terapèutic on s’estimulen els nervis amb corrents elèctrics mitjançant elèctrodes de superfície per causar una contracció muscular. L’objectiu és produir un moviment funcional en les extremitats deteriorades.

Amb el FES es permet entrenar els músculs fins i tot quan s’ha perdut parcialment o totalment el seu control voluntari.

L’ús del FES està científicament provat per aconseguir els següents objectius:

  • Relaxació dels espasmes musculars
  • Prevenció o retard de l’atròfia per desús
  • Increment local de la circulació de la sang
  • Mantenir o augmentar el rang de moviment

 

Activitat física terapèutica

La rehabilitació física a l’esclerosi múltiple és com una cursa de llarga distància, el més important és mantenir una pràctica constant.

Avui en dia està demostrat que una activitat física suau i constant és imprescindible per evitar les complicacions que pot comportar alguns dels símptomes de l’esclerosi múltiple, així com per mantenir i millorar aquelles funcions que han quedat afectades.

També és important mantenir una correcta hidratació i refrigeració ja que les persones afectades d’EM poden tenir hipersensibilitat a la calor(*).

És important que cada persona conegui els seus límits de tolerància a l’activitat física. No són recomanables aquelles activitats de resistència que no puguin ser aturades en cas de necessitat.

 

(*) Un increment en la temperatura corporal de 0,5 °C causa un retard i/o bloqueig de l’impuls nerviós en les fibres desmielinitzades que podria resultar en una exacerbació dels símptomes de l’EM.

 

Activitat física i Esclerosi Múltiple: recomanacions des de l’evidència


Hipoteràpia o Equinoteràpia

En les patologies que afecten al sistema nerviós, un mètode de teràpia molt utilitzat és l’ús d’animals, per ajudar a millorar algun dels símptomes, modular conductes i ajudar a conviure amb efectes secundaris de tipus més emocional, com ara l’estrés o la fatiga.

La hipoteràpia es basa en l’ús del cavall com a eina de rehabilitació. En aquest cas, el simple fet d’estar assegut sobre el cavall produeix la transmissió d’un patró de marxa tridimensional equivalent al patró de la marxa humana, i això provoca l’activació de reaccions de coordinació i equilibri, així com l’aparició de reflexos posturals. El patró fisiològic de la marxa que la persona realitza durant la munta es grava al cervell i amb el temps s’automatitza, el que possibilita la seva transferència a la marxa normal.

A més, aquest contacte amb el cavall enforteix la musculatura, ja que ha de compensar els petits desequilibris que es produeixen durant la marxa de l’animal, i regula el to muscular a causa de la temperatura de l’animal (38-38,5 °C). Tot això, alhora, permet mantenir l’arc articular correcte.

Per muntar i desmuntar, habitualment s’utilitza una rampa que ajuda a realitzar la transferència de pas a la muntura del cavall, tant si es tracta d’usuaris en cadira de rodes com pacients amb alteració de la capacitat de marxa.

 

Hipoteràpia: rehabilitació assistida per cavalls en Esclerosi Múltiple


 

Logopèdia

La logopèdia és una eina molt útil en alguns casos d’afectació del llenguatge.  Amb aquesta teràpia s’avalua i tracten problemes amb la parla i / o l’empassar, possiblement causats per danys en el sistema nerviós central que han reduït el control dels músculs utilitzats en aquestes funcions importants.

L’objectiu de la teràpia és millorar la facilitat i la claredat de la comunicació, així com promoure la ingestió segura.

 

Realitat Virtual 

La realitat virtual (RV), sovint coneguda com gamificació, és la simulació d’un entorn real a través de l’ordinador, de manera que hi ha una interacció activa de l’usuari amb un entorn fictici. Aquestes activitats de RV s’adrecen tant a la rehabilitació física com cognitiva, depenent de la tipologia de programa emprat i dels exercicis realitzats.

La RV és molt versàtil i permet simular un entorn real a partir d’uns criteris específics, el que fa possible l’entrenament funcional tenint en compte les característiques i limitacions presents de la persona. És per tant una rehabilitació individualitzada i multifactorial. Es pot treballar amb diferents tipologies d’estímuls com ara visuals, auditius i somatosensorials.

A nivell físic, la RV és un suport que complementa les activitats presencials i que reforça aquelles zones musculars i coordinacions motores que cal treballar més. S’ha vist que la utilització de la RV és capaç d’estimular les àrees requerides per dur a terme una acció, reduint l’activitat de les àrees relacionades amb el dolor.

A nivell cognitiu, la RV reforça la capacitat d’atenció, concentració i memòria a l’haver de forçar al pacient a fer determinats moviments molt específics o seqüències pre-programades.

Hi ha diferents tipologies de realitat virtual, si vols saber més clica aquí.

 

Segueix llegint…

Rehabilitació cognitiva en esclerosi múltiple

 


 

Notícies relacionades: