”Cuidar-se a través d’una bona alimentació i portar una vida activa és sinònim de qualitat de vida, malgrat la malaltia”
Em dic Sandra, alguns ja em coneixereu com @vist_em_equetengoprisa a Instagram. Tinc 37 anys i esclerosi múltiple remitent recurrent. El diagnòstic oficial va arribar al maig de l’any 2015, als 32 anys d’edat; però els meus primers símptomes es remunten a 6 anys abans.
Podria afirmar que porto convivint amb la malaltia uns 11 anys. El diagnòstic, lluny de caure’m com un gerro d’aigua freda, em va fer sentir alleujament. Per fi podia posar-li nom a totes aquestes sensacions, dolors, marejos i un seguit de símptomes que patia diàriament durant els 6 anys que va trigar a arribar el diagnòstic. No era que somatitzés, ni que tingués ansietat, tot el que em passava no era producte de la meva imaginació, tal com van voler fer-me creure durant tants anys els metges.
La meva família no s’ho va prendre tan bé. Jo els animava a pensar que per fi tenia un diagnòstic, i amb això arribaria un tractament ”i això era genial”. De seguida va arribar el primer tractament, però molt al meu pesar, no va ser tan genial com esperava. Avui dia, i després de només 5 anys de diagnòstic, vaig pel tercer tractament.
En un principi, vaig poder continuar amb el meu treball, amb diverses adaptacions. Aquesta és una altra de les coses per les quals vaig sentir alleujament: després del diagnòstic van poder adaptar el meu lloc de treball a les condicions que havia necessitat durant tant de temps, però que sense un diagnòstic eren inviables d’adoptar. No obstant això, avui dia, una lesió inesperada d’un nervi pèlvic, juntament amb l’EM, no em permeten treballar. El treball és una de les coses que m’ha robat la malaltia. A canvi m’ha permès descobrir una passió oculta: el món de l’alimentació saludable i els bons hàbits.
El meu afany per tenir la major qualitat de vida possible dins del que suposa viure amb esclerosi múltiple em va portar a acudir a un nutricionista que em va ajudar, ja en 2015, a modificar molts dels meus hàbits alimentaris. Només era qüestió de temps que la sinergia entre una bona alimentació i una vida activa com la que portava m’ajudessin a lluitar amb els símptomes de la malaltia. He practicat esport des de nena, és una altra de les meves grans aficions.
Per a mi, portar una vida activa dins de les possibilitats de cada persona, acompanyada d’una bona alimentació és sinònim de qualitat de vida. Per això intento animar des del meu perfil d’Instagram a que la gent porti uns hàbits saludables com a forma de vida.
Considero que l’alimentació juga un paper fonamental en la nostra salut tant a nivell preventiu, abans que aparegui la malaltia, com a nivell complementari del tractament habitual, una vegada desenvolupada la malaltia, amb la finalitat d’alentir la seva progressió o evitar el seu empitjorament. He arribat a aquesta conclusió després de llegir i rellegir sobre nutrició, alimentació, esport i esclerosi múltiple. Tal ha estat la meva passió per aquest camp que he iniciat els estudis de grau superior de dietètica i nutrició.
Durant aquests últims mesos confinats a casa per la COVID-19 he intentat continuar mantenint aquests hàbits. És cert que no ha estat tan fàcil. He trobat molt a faltar poder sortir a caminar. Caminar és l’única activitat física que puc realitzar en aquests moments. Però a poc a poc he aconseguit tornar a reprendre altres exercicis perquè sé que m’ajuden a lluitar amb la fatiga i amb el cap, a vegades un dels nostres grans enemics. Que important és mantenir una actitud resilient i positiva per a no deixar-nos abandonar i caure en els amargs braços de la depressió! Quan es viu envoltada de símptomes, limitacions, d’incertesa, i en el meu cas també, de dolor crònic diari, és necessari cuidar-se en tots els aspectes. Per a això també ens pot ajudar portar una bona alimentació i la pràctica d’algun esport.
Per tot això, no em cansaré d’animar-vos per que porteu uns hàbits de vida saludables, adaptats a les vostres capacitats. Us animo a parar, respirar, reflexionar i decidir prendre acció i consciència sobre els vostres hàbits de vida saludables. Només així podreu sentir a la vostra pell tots els beneficis que comporten. Jo estic segura de que de no ser així em trobaria moltíssim pitjor i que l'”esforç” acaba convertint-se en una manera de viure i conviure amb la EM .
