El ioga no és la cura, és l’esperança
Aquesta va ser la frase que em van inspirar els primers 40 dies de quarantena. El meu nom és Irene Sánchez, i tinc 27 anys i Esclerosi Múltiple des de juliol del 2018. Actualment, treballo a temps complet i sóc la professora de ioga i fundadora de la comunitat d’Instagram i, ara també Youtube, Yogiremedies by Irene Sánchez.
L’Esclerosi Múltiple va arribar a la meva vida a Alemanya, com ho va fer el ioga a la meva nova vida a Espanya i el COVID19 al món sencer. De manera imprevista, portant molt temps amb mi, robant-me moltes de les coses que creia que necessitava i també com a solució a molts problemes.
Quatre dies després de començar a quedar-nos a casa, començava la meva segona dosi del segon tractament immunodepressor, que per sort vam recollir abans de declarar-se l’estat d’alarma. Com la resta de persones de risc i individus del planeta, tenia por. Abans de prendre-m’ho, vaig compartir la meva primera meditació guiada en directe desde casa amb els meus guerrers d’Instagram, que m’han acompanyat durant tot aquest temps.
Després, la pràctica física de ioga, passejos i esport, fins llavors la meva solució van deixar de ser possibles i els meus dies es van convertir en ioga suau, llit i meditació. Aquests mesos han estat frustrants, m’he enfadat i he plorat. Ara que em trobo millor, m’adono que era necessari i que el meu cos demanava una pausa. Tant necessària com la recuperació del cel contaminat de Madrid, per a rebifar la verdor del camp i per impulsar la unitat que he vist a les terrasses dels meus veïns i que tant trobava a faltar en la meva vida alemanya.
Aquest virus s’ha emportat i es continua portant moltes coses, moltes vides i energies, però també ha portat temps per a recapacitar, escoltar, conèixer-nos a nosaltres mateixos, valorar el que no vèiem i apreciar el que sempre vam tenir per a començar de nou. Jo ho resumeixo en una paraula, meditar. En la meva última visita a l’hospital aquesta setmana, vaig rebre el somriure dels meus sempre benvolguts sanitaris, i una molt especial, la de l’encarregada de la neteja, que em va preguntar per què portava bastó i en presentar-li la meva EM, es va preocupar. La meva resposta va ser explicar-li la meva història i rematarla amb un – Tranquil·la, ella em va retornar a la vida.
Quina millor manera d’acabar aquest testimoniatge i confinament amb la meva primera meditació guiada i ara escrita? Recomanada per a qualsevol guerrer que em vulgui acompanyar i gaudir d’un lloc especial, la resta dels dies que ens queden amb “llibertat” restringida:
Tria 5 minuts del teu dia, un lloc tranquil, roba còmoda, assegut o tombat, amb l’esquena recta i aparta els aparells electrònics per al teu moment. Pots posar música o encens.
Comença activant el teu cos sense moviment, respira. Concentra’t en ella Ets tranquil·la o agitada? Inhala i exhala lliurement. Si tens pensaments, no et preocupis, deixa de surtin.
Quan et sentis preparat, pensa en un lloc en el qual et trobis a gust, amb una olor, un so, una persona o una temperatura que et porti a la relaxació. Dedica’t un somriure per un instant, aquest és el teu lloc tranquil, el teu cos és la teva casa.
Ara sí, tanca els ulls i gaudeix d’ell tot el temps que vulguis. Respira amb mi i trobem junts el benestar i salut que tots busquem
