Testimoni d’Irene Sánchez

El ioga no és la cura, és l’esperança

Aquesta va ser la frase que em van inspirar els primers 40 dies de quarantena. El meu nom és Irene Sánchez, i tinc 27 anys i Esclerosi Múltiple des de juliol del 2018. Actualment, treballo a temps complet i sóc la professora de ioga i fundadora de la comunitat d’Instagram i, ara també Youtube, Yogiremedies by Irene Sánchez.

L’Esclerosi Múltiple va arribar a la meva vida a Alemanya, com ho va fer el ioga a la meva nova vida a Espanya i el COVID19 al món sencer. De manera imprevista, portant molt temps amb mi, robant-me moltes de les coses que creia que necessitava i també com a solució a molts problemes.

Quatre dies després de començar a quedar-nos a casa, començava la meva segona dosi del segon tractament immunodepressor, que per sort vam recollir abans de declarar-se l’estat d’alarma. Com la resta de persones de risc i individus del planeta, tenia por. Abans de prendre-m’ho, vaig compartir la meva primera meditació guiada en directe desde casa amb els meus guerrers d’Instagram, que m’han acompanyat durant tot aquest temps.

Després, la pràctica física de ioga, passejos i esport, fins llavors la meva solució van deixar de ser possibles i els meus dies es van convertir en ioga suau, llit i meditació. Aquests mesos han estat frustrants, m’he enfadat i he plorat. Ara que em trobo millor, m’adono que era necessari i que el meu cos demanava una pausa. Tant necessària com la recuperació del cel contaminat de Madrid, per a rebifar la verdor del camp i per impulsar la unitat que he vist a les terrasses dels meus veïns i que tant trobava a faltar en la meva vida alemanya.

Aquest virus s’ha emportat i es continua portant moltes coses, moltes vides i energies, però també ha portat temps per a recapacitar, escoltar, conèixer-nos a nosaltres mateixos, valorar el que no vèiem i apreciar el que sempre vam tenir per a començar de nou. Jo ho resumeixo en una paraula, meditar. En la meva última visita a l’hospital aquesta setmana, vaig rebre el somriure dels meus sempre benvolguts sanitaris, i una molt especial, la de l’encarregada de la neteja, que em va preguntar per què portava bastó i en presentar-li la meva EM, es va preocupar. La meva resposta va ser explicar-li la meva història i rematarla amb un – Tranquil·la, ella em va retornar a la vida.

Quina millor manera d’acabar aquest testimoniatge i confinament amb la meva primera meditació guiada i ara escrita? Recomanada per a qualsevol guerrer que em vulgui acompanyar i gaudir d’un lloc especial, la resta dels dies que ens queden amb “llibertat” restringida:

Tria 5 minuts del teu dia, un lloc tranquil, roba còmoda, assegut o tombat, amb l’esquena recta i aparta els aparells electrònics per al teu moment. Pots posar música o encens.

Comença activant el teu cos sense moviment, respira. Concentra’t en ella Ets tranquil·la o agitada? Inhala i exhala lliurement. Si tens pensaments, no et preocupis, deixa de surtin.

Quan et sentis preparat, pensa en un lloc en el qual et trobis a gust, amb una olor, un so, una persona o una temperatura que et porti a la relaxació. Dedica’t un somriure per un instant, aquest és el teu lloc tranquil, el teu cos és la teva casa.

Ara sí, tanca els ulls i gaudeix d’ell tot el temps que vulguis. Respira amb mi i trobem junts el benestar i salut que tots busquem