Un anticòs contra el Retrovirus Associat a l’Esclerosi Múltiple, possible teràpia per a l’EMRR

Un estudi clínic fase II mostra com l’anticòs GNbAC1 delimita l’atròfia cerebral en pacients amb Esclerosi Múltiple Remitent Recurrent

 

És sabut que el 8% del genoma humà està constituït pels retrovirus endògens humans (HERV, per les sigles en anglès). Aquests es troben latents, però poden ser activats per diferents factors, com la presència de virus exògens comuns (virus de l’Herpes Simple tipus 1 o virus d’Epstein Barr).

En mostres de pacients amb Esclerosi Múltiple Remitent Recurrent (EMRR) s’ha observat la presència de HERV-W, denominat retrovirus associat a esclerosi múltiple (MSRV, per les sigles en anglès). Si s’activa, el MSRV sintetitza la proteïna MSRV-Env, que desencadena una resposta immunitària que empitjora la progressió de l’EM.

 

Les empreses GeNeuro i Servier han generat un anticòs monoclonal, GNbAC1, capaç d’unir-se a la proteïna MSRV-Env, impedint l’activació de la consegüent resposta immune i destrucció de la mielina.

Els resultats de l’estudi CHANGE-MS, en fase clínica IIb (NCT02782858), de 12 mesos de durada i realitzat en 12 països europeus amb un total de 270 pacients amb EMRR, indiquen que el tractament amb l’anticòs presenta un paper neuroprotector.

En l’assaig, els pacients es van distribuir a l’atzar en dos grups: un grup va rebre el tractament actiu (amb l’anticòs) des del principi de l’estudi, mentre que l’altre (grup control) va rebre un placebo durant els sis primers mesos, seguit pel tractament actiu durant els sis mesos següents. L’administració del tractament era una vegada al mes per via intravenosa.

Els pacients que van rebre el tractament actiu des del principi de l’estudi van presentar un 29% menys d’atròfia cerebral en comparació al grup control, a més d’un 63% menys de lesions cerebrals hipointensas T1 (que indiquen desmielinització i pèrdua axonal).

També van observar que el tractament amb l’anticòs renovava les àrees deteriorades de mielina. Gràcies a la imatge per ressonància magnètica, van detectar una millora pel que fa a la neuroinflamació en ambdós grups, des dels 6 fins als 12 mesos de tractament. D’altra banda, no van observar que el tractament fos tòxic per a cap òrgan.

 

Segons els investigadors, és la primera vegada que un assaig clínic demostra que el tractament dirigit a les proteïnes del retrovirus és efectiu.

En un comunicat de premsa, el Dr. Hans-Peter Hartung (Hospital Universitari de Dusseldorf) declarava: “És impressionant veure com els efectes observats a un any vista del tractament són consistents entre els diferents marcadors de neurodegeneració, i com aquests efectes semblen ser independents d’una acció antiinflamatòria “.

“L’impacte positiu que GNbAC1 té sobre els marcadors de neuroprotecció obre les portes a una nova perspectiva terapèutica per a l’EM, en línia amb el compromís de Servier de desenvolupar nous tractaments segurs i efectius per als pacients.” Va comentar Christian de Bodinat, director del centre d’Innovació Terapèutica en Neuropsiquiatria de Servier.

“Aquests resultats suposen un èxit significatiu per GeNeuro, ja que demostren el paper que juga la proteïna patogènica dels retrovirus endògens humans en els pacients d’EM. Els resultats mostren com es pot alterar el procés neurodegeneratiu de l’EM en tractar un factor causal de la malaltia, tal com suggeria la investigació preclínica. “, Concloïa Jesús Martín-García, CEO de Geneuro.

 


 

Fuente original: GeNeuro-Servier Antibody Limits RRMS Patients’ Brain Shrinkage, Phase 2b Trial Shows, MS News Today