Un anticòs monoclonal redueix els brots provocats per la neuromielitis òptica

Un assaig clínic de tractament de la neuromielitis òptica amb satralizumab demostra l’eficàcia d’aquest anticòs monoclonal en la reducció dels brots que provoca la malaltia. Els resultats d’aquest estudi acaben de ser publicats en la revista New England Journal of Medicine (NEJM).

Un dels signants de l’article és el Dr. Albert Saiz, cap de la Unitat de Neuroinmunología-EsclerosiMúltiple de l’Hospital Clínic de Barcelona i investigador del grup del IDIBAPS Patogénesis de les malalties neuronals autoimmunes.

La neuromielitis òptica és una malaltia inflamatòria autoimmune del sistema nerviós central (SNC) que afecta de manera preferent al nervi òptic i a la medul·la espinal, encara que també pot afectar el cervell. El 80-90% dels pacients presenten un curs caracteritzat per brots, generalment amb recuperació incompleta, i una discapacitat que augmenta en relació amb els brots que són freqüents i greus. Als cinc anys des de l’inici de la malaltia, més del 50% dels pacients han perdut la visió d’un o tots dos ulls o necessiten ajuda per a caminar. La mortalitat es dóna en fins al 20% dels pacients.

Al 80% dels pacients se’ls detecta anticossos dirigits contra un canal aquós, la aquaporina 4 (IgG-AQP4), responsables de la destrucció inmunomediada de l’astròcit i de la desmielinización que ocorre de manera secundària. La interleuquina 6 és clau en el procés ja que afavoreix la formació dels anticossos, promou les respostes Th17patogèniques i el trencament de la barrera hematoencefálica.

Fins enguany no existien assajos clínics aleatoritzats en els quals s’hagués avaluat l’eficàcia d’un fàrmac en neuromielitis òptica. Així, el tractament que s’administrava als pacients amb la malaltia era medicació inmunosupresora, que és poc específica. En aquest estudi publicat en el NEJM s’estudia l’efecte de satralizumab, un anticòs monoclonal que s’uneix de manera específica als receptors de la interleuquina 6. “Si aquest anticòs bloqueja el receptor, la interleuquina 6 no podrà actuar i, per tant, no podrà desencadenar-se la reacció immune i inflamatòria que provoca danys en les cèl·lules del SNC”, assenyala el Dr. Albert Saiz.


En l’estudi publicat en el NEJM van participar 83 pacients. D’ells, 41 van ser tractats amb satralizumab i teràpia inmunosupresora i, 42, amb placebo i teràpia inmunosupresora. La durada de l’estudi va ser de 2 anys. Els resultats demostren que el tractament amb satralizumabté una gran eficàcia a reduir els brots de la malaltia, especialment en els pacients amb anticossos IgG-AQP4 positius, amb un perfil de seguretat molt alt. Del total de pacients, només un 8% dels quals van rebre satralizumab van tenir recaigudes, mentre que en el grup que va rebre només la medicació inmunosupresora, la taxa es va situar en el 43%.
Aquest fàrmac, juntament amb altres dos tractaments -eculizumab, un fàrmac anti-complement, i el inebilizumab, un fàrmac anti-CD19-, els estudis del qual amb resultats positius s’han publicat enguany, obriran noves portes per al tractament dels pacients amb neuromielitisòptica”, conclou el Dr. Saiz.

Publicat en:
https://www.clinicbarcelona.org/noticias/un-anticuerpo-monoclonal-reduce-los-brotes-provocados-por-la-neuromielitis-optica

Llegir en New England Journal of Medicine