Identificades imatges de lesions cerebrals d’esclerosi múltiple (EM) que es creu que contribueixen al desenvolupament progressiu de la discapacitat
Les troballes apunten a una possible nova forma de provar de manera eficient el potencial de les teràpies per aturar la degeneració nerviosa, i identifiquen els culpables involucrats en el dany tissular que podrien ser l’objectiu de noves teràpies en el futur (dianes terapèutiques).
Utilitzant uns potents escàners cerebrals de ressonància magnètica, els investigadors han identificat recentment lesions cerebrals, o punts d’activitat i dany de l’EM, que tenen vores circumdants que es mostren als escàners a causa del contingut de ferro. Aquestes vores, que s’han relacionat amb la discapacitat progressiva de l’EM, poden formar-se al voltant de lesions que no es van curar de manera natural i semblen indicar una inflamació contínua i dany al teixit nerviós.
Per definir millor el que succeeix en aquestes lesions, els investigadors de la NIH i la Universitat Johns Hopkins, entre d’altres, van fer servir tècniques avançades per identificar les activitats moleculars a les vores i els tipus de cèl·lules cerebrals i cèl·lules immunitàries que hi són actives.
Fundació GAEM impulsa la innovació biomèdica per trobar una cura per a l’esclerosi múltiple i millorar la vida de més de 55.000 persones a Espanya. Recolza la seva tasca de recerca i sensibilització sobre aquesta malaltia que no té cura.
L’equip va trobar subtipus de cèl·lules cerebrals que semblen impulsar la degeneració nerviosa dins les lesions, algunes de les quals també s’han trobat en altres malalties neurodegeneratives. Van identificar la participació d’un mecanisme immunològic anomenat complement (específicament, C1q) i també van trobar, en models de ratolí i cultius de teixits, que el bloqueig de C1q podria ajudar a resoldre les lesions de la vora i la inflamació crònica.
A més de descobrir possibles dianes terapèutiques com C1q, els investigadors suggereixen que detectar el destí de les lesions de la vora a les ressonàncies magnètiques pot servir com una forma eficaç de provar ràpidament els possibles beneficis dels tractaments experimentals contra la progressió de l’EM sense haver de realitzar grans assaigs clínics preliminars.
“Un eix de limfòcits-microglia-astrocits a l’esclerosi múltiple activa crònica”, de Martina Absinta, Dragan Maric, Peter A. Calabresi, Daniel S. Reich i els seus col·legues, es va publicar a la revista Nature el 8 de setembre de 2021.
Llegir l’article complert a Medicalexpress.com
