¿Què és l’esclerosis múltiple remitent recurrent?

L’esclerosi múltiple remitent recurrent és la forma més freqüent d’aquest desordre neurològic, afectant el 80% de malalts L’esclerosi múltiple remitent recurrent (EMRR) afecta més del 80% de persones diagnosticades d’esclerosi múltiple, sent la forma més habitual en què es presenta aquesta malaltia neurològica, ara per ara incurable. La EMRR es caracteritza per que els símptomes (dificultats cognitives, pèrdua de memòria, falta d’equilibri, problemes de visió, fatiga i espasticitat) apareixen en períodes concrets, que es coneixen com brots. Aquests brots poden durar dies, setmanes o fins i tot mesos. Un cop passat el brot, es recuperen la majoria de funcions habituals, tot i que poden quedar certes seqüeles neurològiques. En les fases inicials de la malaltia pot no haver símptomes, però les lesions en el sistema nerviós central ja s’estan produint. Actualment, és difícil predir el nombre i la severitat dels brots que una persona afectada experimentarà al llarg de la seva vida. S’estima que els pacients no tractats solen tenir dos brots a l’any; un nombre elevat de brots és considerat com un indicador negatiu de l’avanç de la malaltia. Eines de diagnòstic com els biomarcadors podrien ajudar a pronosticar l’evolució de la EMRR. Els tractaments per a la EMRR permeten reduir el nombre de brots en el temps, així com disminuir els efectes quan aquests es produeixen. No obstant això, no permeten recuperar les facultats que es perden després d’un brot; pel que no curen la malaltia, i poden tenir alguns efectes secundaris. Una detecció precoç de la malaltia és fonamental per iniciar el tractament ràpidament i disminuir els danys que provoca l’esclerosi múltiple en el sistema nerviós central. L’esclerosi múltiple remitent recurrent és el tipus d’EM que compta amb un major nombre de tractaments disponibles, també anomenats tractaments modificadors de la malaltia (DMT per les sigles en anglès). Abans de decantar-se per qualsevol medicament, s’ha de consultar amb el neuròleg, que podrà indicar quin és el més adequat. Hi ha diversos tractaments per a la EMRR, amb diferents mètodes de dispensació i diferents efectes secundaris Els interferons van ser els primers medicaments descoberts per reduir el nombre de brots, i encara s’utilitzen avui dia. Un altre tractament, injectable com els interferons, és l’acetat de glatiramer, que pot bloquejar els atacs de el sistema immunitari a la mielina. També hi ha medicaments orals, que se solen prendre un cop a el dia. Tant Fingolimod com Teriflunomida redueixen el risc de brots, però aquest últim no s’ha de prendre per dones embarassades ja és nociu per al fetus en desenvolupament. Per la seva banda, Suponimod pot reduir el nombre de brots i retardar l’avanç a esclerosi múltiple secundària progressiva; es tracta un medicament que també serveix per a aquesta forma avançada d’esclerosi múltiple. Finalment, es coneixen quatre tractaments d’infusió, que han de ser dispensats per un professional. Ocrelizumab redueix el nombre de caigudes en la EMRR i frena l’empitjorament en l’esclerosi múltiple primària progressiva. Natalizumab bloqueja les cèl·lules nocives en el torrent nerviós, mentre que Alemtuzumab redueix el nombre de glòbuls blancs. En l’actualitat s’estima que fins a un 80% de persones diagnosticades de EMRR poden evolucionar en el termini de 25 anys a la modalitat d’esclerosi múltiple secundària progressiva, estadi en què es produirien danys neuronals no solament durant els brots, sinó també durant els períodes intermedis.   Fonts: Clínica Mayo, Esclerosis Múltiple España, Observatorio Esclerosis Múltiple y Sociedad Española de Neurología.