Algunos factores psicosociales que condicionan el dolor en la Esclerosis Múltiple y pueden intentar modificarse

El dolor es un síntoma común en la Esclerosis múltiple y los tratamientos biomédicos sólo consiguen paliarlo o tratarlo parcialmente, lo que sugiere que esta forma de ver el problema podría ser excesivamente restrictiva. Un grupo de investigadores del departamento de psiquiatría del King’s College de Londres bajo el patrocinio de la Sociedad Británica de EM ha llevado a cabo una revisión sistemática para valorar las evidencias de asociación entre factores psicosociales modificables que afectan a las características e intensidad del dolor en la Esclerosis Múltiple.
Tras una revisión de los estudios publicados en la literatura científica, se seleccionaron 31 en base a su calidad y resultados. Las investigaciones se han centrado fundamentalmente en valorar el impacto sobre la intensidad del dolor y su nivel de interferencia en la vida del enfermo de Esclerosis Múltiple. En general los estudios demostraron relaciones similares a las de otros tipos de dolor crónico.

  • Se observaron relaciones discretas o moderadas entre la existencia de ansiedad y depresión y una mayor tendencia a presentar un abanico mayor de síntomas de la EM, mayor intensidad del dolor y mayor nivel de interferencia del mismo.
  • La catastrofización del dolor mostró de forma consistente relación con el nivel de interferencia del dolor. La catastrofización consiste en la tendencia a centrarse excesivamente en la sensación dolorosa, exagerar el daño y percibirse incapaz de controlar el dolor.
  • La supresión de pensamientos relacionados con el dolor se mostró como moderadamente asociada al nivel de interferencia del dolor.
  • La percepción de capacidad o autoeficacia se relaciona exclusivamente con el nivel de interferencia del dolor.
  • La percepción de capacidad es el grado en que uno mismo se siente capaz de controlar y afrontar el dolor de forma que permita mantener actividades habituales.
  • Algunos estudios demuestran relaciones de menor intensidad entre el dolor y la percepción de apoyo social en sentido positivo y el nivel de percepción de falta de disposición de los demás a ayudar en sentido negativo.
  • Estudios aislados demostraron una relación clara entre nivel de aceptación del dolor y su grado de interferencia. En concreto algún estudio ha demostrado que la aceptación del dolor puede reducir el nivel de interferencia del mismo y la depresión y aumentar la calidad de vida y satisfacción general del rol propio.
  • A diferencia de lo que sucede en otros tipos de dolor crónico, los estudios de dolor en la EM no han demostrado relación entre el grado de elusión (de evitar) del temor y los miedos de la enfermedad con el nivel de dolor. Algunos estudios han detallado la asociación de factores distintos en función del tipo de dolor, así la severidad del dolor neuropático central podría relacionarse más con la depresión y ansiedad, las migrañas se asocian a una mayor intensidad de dolor, catastrofización del mismo e interferencia que las cefaleas tensiones.

Del análisis de la literatura puede concluirse que las intervenciones terapéuticas en el dolor de la EM deberían centrarse más en tratar la catastrofización del dolor, su aceptación y fortalecimiento ante él de forma prioritaria. A diferencia de otros tipos de dolor crónico, las intervenciones sobre el miedo y temores ante la enfermedad podrían ser menos relevantes.

Fuente original:In-pacient.es

The pain is a common symptom in multiple sclerosis and biomedical treatments only get partially alleviate it or treat it, suggesting that this view of the problem could be too restrictive. A group of researchers from the department of psychiatry at King’s College London under the patronage of the British Society of EM has conducted a systematic review to assess the evidence associating modifiable psychosocial factors affecting the characteristics and intensity of pain MS.
Following a review of studies published in the literature, 31 were selected based on their quality and results. The research has focused mainly on assessing the impact on pain intensity and interference level in the patient’s life Multiple Sclerosis. Studies showed generally similar to those of other types of chronic pain relationships.

  • discrete or moderate relationships were observed between the existence of anxiety and depression and more likely to have a wider range of MS symptoms, greater pain intensity and higher level of interference from it.
  • pain catastrophization showed consistently related to the level of pain interference. The catastrophizing is the tendency to focus excessively on the painful sensation, exaggerate the perceived damage and unable to control the pain.
  • The suppression of thoughts related to pain was found to be moderately associated with the level of pain interference.
  • The perceived ability or self-efficacy relates only to the level of pain interference.
  • The perceived ability is the degree to which self feels able to control and cope with the pain so as to maintain normal activities.
  • Some studies show less intense relationships between pain and perceived social support in a positive direction and level of perceived unwillingness of others to help in the negative.
  • isolated studies demonstrated a clear relationship between level of acceptance of pain and degree of interference. In particular a study has shown that acceptance of pain can reduce the interference level thereof and depression and improve quality of life and general satisfaction own role.
  • Unlike what happens in other types of chronic pain, studies of pain in MS have shown no relationship between the extent of avoidance (avoid) the fear and fears of disease with the level of pain. Some studies have detailed the association of different factors depending on the type of pain and the severity of neuropathic pain plant could relate more to depression and anxiety, migraines at a higher intensity of pain catastrophizing thereof and interference associated to the tension headaches.

An analysis of the literature can be concluded that therapeutic interventions on pain of MS should focus more on treating pain catastrophizing, acceptance and strengthening to him as a priority. Unlike other types of chronic pain, interventions fear and fears of the disease may be less relevant.

Original Source:In-pacient.es

El dolor és un símptoma comú en l’Esclerosi múltiple i els tractaments biomèdics només aconsegueixen pal·liar o tractar parcialment, el que suggereix que aquesta forma de veure el problema podria ser excessivament restrictiva. Un grup d’investigadors del departament de psiquiatria de l’King ‘s College de Londres sota el patrocini de la Societat Britànica d’EM ha dut a terme una revisió sistemàtica per valorar les evidències d’associació entre factors psicosocials modificables que afecten les característiques i intensitat del dolor a la esclerosi Múltiple.
Després d’una revisió dels estudis publicats en la literatura científica, es van seleccionar 31 basant-se la seva qualitat i resultats. Les investigacions s’han centrat fonamentalment en valorar l’impacte sobre la intensitat del dolor i el seu nivell d’interferència en la vida del malalt d’Esclerosi Múltiple. En general els estudis van demostrar relacions similars a les d’altres tipus de dolor crònic.

  • Es van observar relacions discretes o moderades entre l’existència d’ansietat i depressió i una major tendència a presentar un ventall més gran de símptomes de l’EM, major intensitat del dolor i major nivell d’interferència del mateix.
  • La catastrofización del dolor va mostrar de forma consistent relació amb el nivell d’interferència del dolor. La catastrofización consisteix en la tendència a centrar-se excessivament en la sensació dolorosa, exagerar el dany i percebre incapaç de controlar el dolor.
  • La supressió de pensaments relacionats amb el dolor es va mostrar com moderadament associada al nivell d’interferència del dolor.
  • La percepció de capacitat o autoeficàcia es relaciona exclusivament amb el nivell d’interferència del dolor.
  • La percepció de capacitat és el grau en què un mateix se sent capaç de controlar i afrontar el dolor de manera que permeti mantenir activitats habituals.
  • Alguns estudis demostren relacions de menor intensitat entre el dolor i la percepció de suport social en sentit positiu i el nivell de percepció de manca de disposició dels altres a ajudar en sentit negatiu.
  • Estudis aïllats van demostrar una relació clara entre nivell d’acceptació del dolor i el seu grau d’interferència. En concret algun estudi ha demostrat que l’acceptació del dolor pot reduir el nivell d’interferència del mateix i la depressió i augmentar la qualitat de vida i satisfacció general del rol propi.
  • A diferència del que succeeix en altres tipus de dolor crònic, els estudis de dolor en l’EM no han demostrat relació entre el grau d’elusió (d’evitar) del temor i les pors de la malaltia amb el nivell de dolor. Alguns estudis han detallat l’associació de factors diferents en funció del tipus de dolor, així la severitat del dolor neuropàtic central podria relacionar-se més amb la depressió i ansietat, les migranyes s’associen a una major intensitat de dolor, catastrofización del mateix i interferència que les cefalees tensions.

De l’anàlisi de la literatura es pot concloure que les intervencions terapèutiques en el dolor de l’EM haurien de centrar més en tractar la catastrofización del dolor, la seva acceptació i enfortiment davant seu de manera prioritària. A diferència d’altres tipus de dolor crònic, les intervencions sobre la por i temors davant la malaltia podrien ser menys rellevants.

Font original:In-pacient.es