Avances en la esclerosis múltiple

Alrededor de 500.000 personas en Europa, y unos dos millones en todo el mundo, viven con esclerosis múltiple. Solo en España, el número de afectados oscila entre los 45.000 y 50.000. Una cifra que va en aumento -con 1.800 nuevos casos al año- pero que cada vez cuenta con más tratamientos. Es la primera causa de discapacidad en los jóvenes en los países occidentales, aunque el incremento de su incidencia está siendo general en todo el mundo, incluso en países donde antes no había apenas casos.

Según el doctor Xavier Montalban, neurólogo especialista en la enfermedad y director del Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya, hay factores ambientales que influyen en este crecimiento. Uno sería el déficit de vitamina D. «La logramos gracias a la exposición solar y cada vez trabajamos más en el interior de edificios», dice. «Los niveles bajos de vitamina D aumentan la susceptibilidad de la enfermedad y la progresión de la discapacidad». Esto y el tabaquismo pueden explicar, según Montalban, que la proporción de la incidencia en la mujer haya aumentado de dos casos por cada hombre a cuatro.

Otro de los factores son las dietas ricas en sal. «Especulamos que favorecen el proceso autoinmune», comenta. Aunque todavía no hay ningún estudio que lo demuestre, ya se han publicado los resultados preliminares de la investigación en la revista científica Nature. «También está la teoría de la higiene. Cuanta más higiene, padecemos menos infecciones pero sufrimos más alteraciones inmunológicas», explica.

Estos factores actúan sobre una base genética. «Es muy compleja, con más de 200 genes implicados en mayor o menor medida», explica. Pero no es una enfermedad hereditaria. Ser familiar de una persona con esclerosis, incluso en gemelos idénticos, no implica que las posibilidades de padecerla sean mucho más altas.

ENFERMEDAD CAMALEÓNICA

Los síntomas son muy variados. «A la esclerosis múltiple se la llama el camaleón de las enfermedades inmunológicas», dice. La pérdida de visión de un ojo o de sensibilidad y fuerza en las piernas -durante días o semanas- haría sospechar. Con estos síntomas, alrededor del 50% de las personas son diagnosticadas desde el primer día con una resonancia magnética, pudiendo empezar antes el tratamiento que, en general, ayudará a que la evolución posterior sea mejor.

La edad media de los diagnosticados oscila entre los 20 y 40 años. Después hay que ver si se requiere o no tratamiento. En la actualidad hay 10 fármacos registrados y se espera que el año que viene salgan otros tres. «Hemos pasado de la nada en 1993 o 1994 a este avance», dice Montalban. Recientemente ha tenido lugar el último congreso del Comité Europeo para el Tratamiento y la Investigación de la Esclerosis Múltiple (ECTRIMS), donde se presentó un fármaco que, por primera vez, demuestra que se puede modificar de forma positiva la evolución en pacientes con una forma de esclerosis múltiple primaria, al menos durante el ensayo.

Pero hasta ahora, los fármacos que hay en el mercado están indicados para la fase inflamatoria de la enfermedad, que es sobre todo al inicio. «Ahí somos muy buenos. Somos capaces de anular prácticamente la inflamación de la enfermedad», explica. «Pero en la fase degenerativa, que se observa en algunos pacientes, aún podemos hacer muy poco», lamenta.

El avance en la investigación de la enfermedad ha sido colosal, en palabras del doctor. «Creo que no se ha vivido en ninguna área de la medicina en los últimos años, salvo la hepatitis», dice. «Ha pasado de ser una enfermedad incurable e intratable a ser una en la que podemos hacer muchísimas cosas, aunque aún nos queda el componente neurodegenerativo. Ahí es donde tenemos que doblar los esfuerzos investigadores».

Fuente original: elPeriodico.com

About 500,000 people in Europe, and about two millions worldwide are living with multiple sclerosis. Only in Spain, the number of patient varies between 45,000 and 50,000. A figure that is increasing, with 1,800 new cases per year although the number of treatment is also increasing. It is the leading cause of disability in young people in Western countries, although the increase in its incidence is still general throughout the world, even in countries where there was barely cases before.

According to Dr. Xavier Montalban, neurologist, MS specialist and director of the Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya, there are environmental factors that influence this growth. One would be the lack of vitamin D. “We have less sun exposure and work more inside buildings,” he says. “Low levels of vitamin D increase the susceptibility of disease and disability progression.” This and smoking can explain, according Montalban, the proportion of the incidence in women has increased from two cases per man to four.

Other factors are diets rich in salt. “We speculate that favor the autoimmune process,” he says. Although there is still no study to prove it, we have already published the preliminary results of research in the science journal Nature. “There is also the hygiene theory. With more hygiene, we suffer fewer infections and thus our immune system is not trained as well as it should be, causing more immune disorders” he explains.

These factors act also on a genetic basis. “It is very complex, with more than 200 genes involved in varying degrees,” he explains. But it is not an inherited disease. Being a relative of a person with MS, even in identical twins does not mean that the chances of getting it are very much higher.

CHAMALEAON DISEASE

The symptoms are very heterogeneous. “Multiple sclerosis is called the chameleon of immunological diseases,” he says. The loss of vision in one eye or sensitivity and strength in the legs -during days or weeks would lead to the suspition of MS. With these symptoms, about 50% of people are diagnosed from the first day with an MRI, but treatment can begin before that, to improve the outcomes of the disease.

The average age of those diagnosed is between 20 and 40 years. Then you have to see if the treatment chosen is required or not. At present there are 10 registered drugs and three are expected to come out next year. “We’ve gone from nothing in 1993 or 1994 to this breakthrough” says Montalban. The last congress of the European Committee for Treatment and Research in Multiple Sclerosis (ECTRIMS) has recently taken place, where a drug was presented for the first time. It shows that you can positively change the outcome in patients with a form primary MS, at least during the test.

But so far, the drugs on the market are suitable for the inflammatory phase of the disease, which is especially important at the beginning. “There we are very good. We are able to override almost all the inflammation of the disease” he explains. “But the degenerative phase, which is observed in some patients on the long term, even we can do very little”

Progress in research of the disease has been colossal, in the words of the doctor. “I think you have not lived such an advance in any area of medicine in recent years, except for hepatitis,” he says. “It has gone from an incurable and untreatable to be one in which we can do a lot, although we still have the neurodegenerative component. That’s where we have to bend the research efforts. “

Original source: elPeriodico.com

Al voltant de 500.000 persones a Europa, i uns dos milions a tot el món, viuen amb esclerosi múltiple. Només a Espanya, el nombre d’afectats oscil·la entre els 45.000 i 50.000. Una xifra que va en augment -amb 1.800 nous casos a l’any- però que cada vegada compta amb més tractaments. És la primera causa de discapacitat en els joves en els països occidentals, encara que l’increment de la seva incidència és general a tot el món, fins i tot en països on abans no hi havia a penes casos.

Segons el doctor Xavier Montalban, neuròleg especialista en la malaltia i director del Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya, hi ha factors ambientals que influeixen en aquest creixement. Un seria el dèficit de vitamina D. «La vam aconseguir gràcies a l’exposició solar i cada vegada treballem més a l’interior d’edificis», diu. «Els nivells baixos de vitamina D augmenten la susceptibilitat de la malaltia i la progressió de la discapacitat». Això i el tabaquisme poden explicar, segons Montalban, que la proporció de la incidència en la dona hagi augmentat de dos casos per cada home a quatre.

Un altre dels factors són les dietes riques en sal. «Especulem que afavoreixen el procés autoimmune», comenta. Tot i que encara no hi ha cap estudi que ho demostri, ja s’han publicat els resultats preliminars de la investigació a la revista científica Nature. «També hi ha la teoria de la higiene. Com més higiene, patim menys infeccions però patim més alteracions immunològiques », explica.

Aquests factors actuen sobre una base genètica. «És molt complexa, amb més de 200 gens implicats en major o menor mesura», explica. Però no és una malaltia hereditària. Ser familiar d’una persona amb esclerosi, fins i tot en bessons idèntics, no implica que les possibilitats de patir-siguin molt més altes.

MALALTIA CAMALEÒNICA

Els símptomes són molt variats. «A l’esclerosi múltiple se l’anomena el camaleó de les malalties immunològiques», diu. La pèrdua de visió d’un ull o de sensibilitat i força a les cames -durant dies o setmanes- faria sospitar. Amb aquests símptomes, al voltant del 50% de les persones són diagnosticades des del primer dia amb una ressonància magnètica, podent començar abans el tractament que, en general, ajudarà a que l’evolució posterior sigui millor.

L’edat mitjana dels diagnosticats oscil·la entre els 20 i 40 anys. Després cal veure si es requereix o no tractament. En l’actualitat hi ha 10 fàrmacs registrats i s’espera que l’any que ve surtin tres més. «Hem passat del no-res en 1993 o 1994 a aquest avanç», diu Montalban. Recentment ha tingut lloc l’últim congrés del Comitè Europeu per al Tractament i la Investigació de l’Esclerosi Múltiple (ECTRIMS), on es va presentar un fàrmac que, per primera vegada, demostra que es pot modificar de forma positiva l’evolució en pacients amb una forma d’esclerosi múltiple primària, almenys durant l’assaig.

Però fins ara, els fàrmacs que hi ha al mercat estan indicats per a la fase inflamatòria de la malaltia, que és sobretot a l’inici. «Aquí som molt bons. Som capaços d’anul·lar pràcticament la inflamació de la malaltia », explica. «Però en la fase degenerativa, que s’observa en alguns pacients, encara podem fer molt poc», lamenta.

L’avanç en la investigació de la malaltia ha estat colossal, en paraules del doctor. «Crec que no s’ha viscut en cap àrea de la medicina en els últims anys, excepte l’hepatitis», diu. «Ha passat de ser una malaltia incurable i intractable a ser una en què podem fer moltíssimes coses, tot i que encara ens queda el component neurodegeneratiu. Aquí és on hem de doblar els esforços investigadors».

Font original: elPeriodico.com