La esclerosis múltiple es una de las enfermedades más costosas por la repercusión que tiene la discapacidad en la actividad laboral del paciente, en su calidad de vida o en la de sus familiares, pero solo un 18 por ciento corresponde al gasto en medicamentos, según afirmó el jefe de la Unidad de Gestión Clínica de Neurología, Neurocirugía y Neurofisiología del Hospital Universitario Virgen de la Macarena de Sevilla, el doctor Guillermo Izquierdo.
“Los medicamentos son caros pero lo importante es el coste-beneficio. Las repercusiones que el efecto de los tratamientos tienen sobre el aumento de la discapacidad de los pacientes, e incluso en prevenir muertes prematuras, justifica la utilización de los medicamentos modificadores de la enfermedad. Además, es recomendable su utilización lo antes posible, porque el efecto de la enfermedad durante el tiempo en que no es tratada no se recupera”, explicó el doctor Izquierdo.
Otro de los temas debatidos en la reunión anual fue la comparativa entre los resultados de los ensayos clínicos con la práctica clínica real. “La eficacia de los medicamentos en esclerosis múltiple es siempre mayor en la práctica habitual que en los ensayos clínicos. Esto se debe a que los pacientes que se tratan en la vida diaria no son tan seleccionados y, por otra parte, al no existir un grupo de pacientes tratados con placebo, se añade al efecto terapéutico del fármaco”, afirmó el investigador senior del Instituto de Investigación Biomédica de Málaga del Hospital Regional Carlos Haya de Málaga, el doctor Óscar Fernández.
El responsable de la Unidad de Esclerosis Múltuiple del Hospital La Fe de Valencia, el doctor Bonaventura Casanova, compartió esta opinión y señaló que “existen evidencias publicadas de que cada vez los ensayos clínicos están sesgados hacia grupos de pacientes menos activos”.
Respecto a que los estudios clínicos no siempre reflejan la realidad del tratamiento, los neurólogos insistieron en que los datos de los ensayos clínicos en relación a la seguridad son insuficientes y sólo el tratamiento real a largo plazo ofrece un perfil real de seguridad en este tipo de fármacos. Los efectos secundarios no siempre aparecen en los ensayos, ya que “por desgracia surgen de forma inesperada cuando se llevan muchos pacientes tratados durante mucho tiempo”, especificó el doctor Casanova.
Esta diferencia entre ensayos y pacientes reales la explicó también el doctor Fernández. “En los ensayos clínicos se trata a un número reducido de pacientes (unos cientos como máximo) en periodos de tiempo limitados (2-3 años como máximo). Por ello es preciso esperar a que haya una experiencia amplia de miles de pacientes (20.000 a 40.000) tratados desde durante varios años a una década, para conocer el perfil de seguridad real de los fármacos”.
Los neurólogos especializados en esclerosis múltiple opinaron que, al ser una enfermedad que requiere tratamiento crónico, es fundamental la tolerancia de los pacientes al tratamiento prescrito. “En este momento tenemos fármacos orales que tienen una serie de ventajas, como la comodidad en su administración, pero también tienen unos efectos secundarios que no los tenemos con fármacos de inyección subcutánea con los que ya estamos trabajando desde hace muchos años, como Copaxone que es un fármaco que conocemos muy bien ya que llevamos prescribiéndolo casi 15 años”, ha afirmado el neurólogo del Hospital Clínico de Santiago, el doctor José María Prieto.
“Por eso, cuando estamos utilizando un fármaco que funciona no se debe cambiar. El cambiar a fármacos orales, simplemente por la comodidad de pasar de uno inyectable a uno oral, no es correcto, porque son fármacos diferentes en su mecanismo de acción, en sus efectos secundarios, etc.”, concretó el especialista.
La Esclerosis Múltiple (EM) afecta en España a unas 46.000 personas y cada año se diagnostican en nuestro país 1.800 pacientes nuevos. Además, esta patología crónica afecta a los pacientes durante una media de 40 años.
Fuente original: lainformacion.com
Multiple sclerosis is one of the most costly disease for society but also for the patients. It has an impact on employment and on which activity is possible for them. Overall, from all the spending, only 18 percent are spent on drugs, claimed the head of the Clinical Management Unit of Neurology, Neurosurgery and Neurophysiology, University Hospital Virgen de la Macarena in Seville, Dr. Guillermo Izquierdo.
“The drugs are expensive but the important thing is about cost-effectiveness. The impact of treatments are improving in patient disability and even prevent premature deaths, and that justifies the use of disease-modifying drugs. It is also recommended to start the treatment as soon as possible, because the effect of the disease during the time that is not treated is not recovered, “said Dr. Izquierdo.
Another issue discussed at the annual meeting was the comparison between the results of clinical trials with actual clinical practice. “The effectiveness of drugs in multiple sclerosis is always greater in practice than in clinical trials. This is because patients treated in daily life are not so selected and, moreover, the absence of a group of patients treated with placebo, add to the therapeutic effect of the drug, “said senior researcher at the Institute of Biomedical Research in Malaga Regional Hospital Carlos Haya in Malaga, Dr. Oscar Fernández.
The head of the Multiple Sclerosis Unit of the Hospital La Fe de Valencia, Dr. Bonaventura Casanova, shared this view and said that “there is published evidence that more clinical trials are biased toward less active groups of patients.”
Although clinical studies do not always reflect the reality of treatment, neurologists stressed that data from clinical studies regarding safety are insufficient and only real long-term treatment offers reauired safety profile in this type of drugs. Side effects do not always appear in trials, because “unfortunately they arise unexpectedly when many patients take them for a long time,” Dr. Casanova specified.
This is a huge difference between clinical trial and clinical practice, explains Dr. Fernandez. “In clinical trials we have a few patients (a few hundred at most) on limited periods (2-3 years maximum) number. Therefore it is necessary to wait until there is a wide experience of thousands of patients (20,000 40,000) treated from several years to a decade, to meet the real-profile drug safety. “
Neurologists specialized in multiple sclerosis believe that, being a chronic disease that requires treatment, it is essential to assass the tolerance of patients to prescribed treatment. “We now have oral medications that have a number of advantages, such as comfort of administration, but also have some side effects that we do not have drug subcutaneous injection with which we are already working for many years, as Copaxone it is a drug we know very well as prescribing it took almost 15 years” said a neurologist at the Clinical Hospital of Santiago, Dr. Jose Maria Prieto.
“So when we are using a drug that works, it should not be changed. The change to oral drugs simply for the convenience of passing from one injectable one oral is not right, because they have different mechanisms of action, side effects, etc.,” specified the specialist.
46,000 people are diagnosed each year with multuple sclerosis in Spain. In addition, this chronic disease affects patients for an average of 30-40 years.
Original source: lainformacion.com
L’esclerosi múltiple és una de les malalties més costoses per la repercussió que té la discapacitat en l’activitat laboral del pacient, en la seva qualitat de vida o en la dels seus familiars, però només un 18 per cent correspon a la despesa en medicaments, segons va afirmar el cap de la Unitat de Gestió Clínica de Neurologia, Neurocirurgia i Neurofisiologia de l’Hospital Universitari Verge de la Macarena de Sevilla, el doctor Guillem Izquierdo.
“Els medicaments són cars però l’important és el cost-benefici. Les repercussions que l’efecte dels tractaments tenen sobre l’augment de la discapacitat dels pacients, i fins i tot en prevenir morts prematures, justifica la utilització dels medicaments modificadors de la malaltia . a més, és recomanable la seva utilització el més aviat possible, perquè l’efecte de la malaltia durant el temps en què no és tractada no es recupera “, va explicar el doctor Izquierdo.
Un altre dels temes debatuts en la reunió anual va ser la comparativa entre els resultats dels assajos clínics amb la pràctica clínica real. “L’eficàcia dels medicaments en esclerosi múltiple és sempre major en la pràctica habitual que en els assaigs clínics. Això es deu al fet que els pacients que es tracten en la vida diària no són tan seleccionats i, d’altra banda, en no existir un grup de pacients tractats amb placebo, s’afegeix l’efecte terapèutic del fàrmac “, va afirmar l’investigador sènior de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Màlaga de l’Hospital Regional Carlos Haya de Màlaga, el doctor Óscar Fernández.
El responsable de la Unitat d’Esclerosi Múltiple de l’Hospital La Fe de València, el doctor Bonaventura Casanova, va compartir aquesta opinió i ha assenyalat que “hi ha Evidències publicades que cada vegada a els assajos clínics estan esbiaixats cap a grups de pacients Menys Actius “.
Respecte al fet que els estudis clínics no sempre reflecteixen la realitat del tractament, els neuròlegs han insistit que les dades dels assaigs clínics en relació a la seguretat són insuficients i només el tractament real a llarg termini ofereix un perfil real de seguretat en aquest tipus de fàrmacs. Els efectes secundaris no sempre apareixen en els assajos, ja que “per desgràcia sorgeixen de forma inesperada quan es porten molts pacients tractats durant molt temps”, va especificar el doctor Casanova.
Aquesta diferència entre assaigs i pacients reals l’explica també el doctor Fernández. “En els assaigs clínics es tracta a un nombre reduït de pacients (uns centenars com a màxim) en períodes de temps limitats (2-3 anys com a màxim). Per això cal esperar que hi hagi una experiència àmplia de milers de pacients (20.000 a 40.000) tractats des durant diversos anys a una dècada, per conèixer el perfil de seguretat real dels fàrmacs “.
Els neuròlegs especialitzats en esclerosi múltiple opinen que, en ser una malaltia que requereix tractament crònic, és fonamental la tolerància dels pacients al tractament prescrit. “En aquest moment tenim fàrmacs orals que tenen una sèrie d’avantatges, com la comoditat en la seva administració, però també tenen uns efectes secundaris que no els tenim amb fàrmacs d’injecció subcutània amb què ja estem treballant des de fa molts anys, com Copaxone que és un fàrmac que coneixem molt bé ja que portem prescribiéndolo gairebé 15 anys “, ha afirmat el neuròleg de l’Hospital Clínic de Santiago, el doctor José María Prieto.
“Per això, quan estem utilitzant un fàrmac que funciona no s’ha de canviar. El canviar a fàrmacs orals, simplement per la comoditat de passar d’un injectable a un oral, no és correcte, perquè són fàrmacs diferents en el seu mecanisme d’acció, en els seus efectes secundaris, etc. “, ha concretat l’especialista.
L’Esclerosi Múltiple (EM) afecta a Espanya a unes 46.000 persones i cada any es diagnostiquen a Espanya 1.800 pacients nous. A més, aquesta patologia crònica afecta els pacients durant una mitjana de 40 anys.
Font original: lainformacion.com
