Las personas con Esclerosis Múltiple pueden estar en mejor forma física de lo que indican las pruebas.

Según una investigación realizada en la Universidad de Illinois, los métodos utilizados normalmente para la valoración de la fuerza muscular y la capacidad cardiorespiratoria en las personas con Esclerosis Múltiple (EM) pueden subestimar su capacidad física.

Las personas que tienen una discapacidad grave en la EM podrían obtener beneficios de un programa de entrenamiento, pero para el diseño y evaluación de este programa es necesario una adecuada evaluación de la aptitud física (es decir, medir la capacidad aeróbica y la fuerza muscular). Sin embargo, esto es difícil en aquellas personas con gran discapacidad, debido a la inaccesibilidad física y falta de sensibilidad de ciertas pruebas de valoración del ejercicio.

Sin embargo, las personas con EM con síntomas más incapacitantes podrían obtener grandes beneficios de la práctica del ejercicio. Una actividad física apropiada puede ayudar gestionar muchos síntomas de la enfermedad, incluyendo la fatiga, la debilidad muscular y los problemas del equilibrio y coordinación.

Este estudio comparó los diferentes métodos de medición de capacidad cardiorrespiratoria (medida con un ergómetro de brazo frente máquina de escalonamiento reclinado o stepper reclinado) y de la fuerza muscular (medida con un dinamómetro manual frente a un dinamómetro digitalizado o medido mediante un ordenador) en 64 personas con Esclerosis Múltiple entre 18 y 64 años de edad, con problemas de movilidad entre leves o graves debido a su enfermedad.

En general, la capacidad física máxima fue mayor cuando se midió con el escalonamiento reclinado y el dinamómetro computerizado.

Si la valoración física de estas personas se realiza con los procedimientos habituales puede ser que se esté infravalorando la capacidad física y con ello, el plan de entrenamiento propuesto estará por debajo de las posibilidades de estos pacientes.

El sedentarismo es una amenaza importante para la salud entre las personas con EM, al igual que ocurre con aquellas personas de la población en general que pasan un promedio de ocho horas al día sentado.

Fuente original: In-pacient.es

According to research conducted at the University of Illinois, the methods normally used for the assessment of muscle strength and cardiorespiratory fitness in people with multiple sclerosis (MS) may underestimate their physical capacity.

People who have a severe disability in MS could benefit from a training program, but for the design and evaluation of this program adequate assessment of physical fitness is required (ie, measuring aerobic capacity and muscle strength) . However, this is difficult in those with severe disability due to physical inaccessibility and insensitivity of some evidence assessment exercise.

However, people with more disabling MS symptoms could greatly benefit from the practice of exercise. Appropriate physical activity can help manage many symptoms of the disease, including fatigue, muscle weakness and problems with balance and coordination.

This study compared the different methods of measuring cardiorespiratory fitness (measured by an arm ergometer front machine reclining staggering or recumbent stepper) and muscle strength (measured with a hand dynamometer against a dynamometer digitized or measured using a computer) in 64 people with MS between 18 and 64 years of age with mild mobility problems or because of serious illness.

In general, the maximum physical capacity was greater when measured with the reclining grading and computerized dynamometer.

If the physical assessment of these people is done with standard procedures may be that you are underestimating the physical capacity and thus the proposed training plan will be below the potential of these patients.

Physical inactivity is a major threat to health among people with MS, as well as with those of the general population who spend an average of eight hours a day sitting.

Original source: In-pacient.es

Segons una investigació realitzada a la Universitat d’Illinois, els mètodes utilitzats normalment per a la valoració de la força muscular i la capacitat cardiorespiratòria a les persones amb Esclerosi Múltiple (EM) poden subestimar la seva capacitat física.

Les persones que tenen una discapacitat greu en l’EM podrien obtenir beneficis d’un programa d’entrenament, però per al disseny i avaluació d’aquest programa cal una adequada avaluació de l’aptitud física (és a dir, mesurar la capacitat aeròbica i la força muscular) . Tanmateix, això és difícil en aquelles persones amb gran discapacitat, a causa de la inaccessibilitat física i manca de sensibilitat de certes proves de valoració de l’exercici.

No obstant això, les persones amb EM amb símptomes més incapacitants podrien obtenir grans beneficis de la pràctica de l’exercici. Una activitat física apropiada pot ajudar gestionar molts símptomes de la malaltia, incloent la fatiga, la debilitat muscular i els problemes de l’equilibri i coordinació.

Aquest estudi va comparar els diferents mètodes de mesura de capacitat cardiorespiratòria (mesura amb un ergòmetre de braç davant màquina d’esglaonament reclinat o stepper reclinat) i de la força muscular (mesura amb un dinamòmetre manual davant d’un dinamòmetre digitalitzat o mesurat mitjançant un ordinador) en 64 persones amb Esclerosi Múltiple entre 18 i 64 anys d’edat, amb problemes de mobilitat entre lleus o greus a causa de la seva malaltia.

En general, la capacitat física màxima va ser més gran quan es va mesurar amb l’escalonament reclinat i el dinamòmetre computeritzat.

Si la valoració física d’aquestes persones es realitza amb els procediments habituals pot ser que s’estigui infravalorant la capacitat física i amb això, el pla d’entrenament proposat estarà per sota de les possibilitats d’aquests pacients.

El sedentarisme és una amenaça important per a la salut entre les persones amb EM, de la mateixa manera que passa amb aquelles persones de la població en general que passen una mitjana de vuit hores al dia assegut.

Font original: In-pacient.es