Un biomarcador en sang permetrà predecir l’evolució de la esclerosis múltiple

“Els biomarcadors continuen sent l’assignatura pendent de l’esclerosi múltiple. Hi ha un llarg camí que recórrer per a poder abordar la malaltia en estadis inicials que evitin la progressió de l’esclerosi múltiple i les seves conseqüències en els pacients, familiars i en el sistema de salut públic”.

Així ho assegura Jordi Tomás, investigador principal de l’estudi sobre biomarcadors del Institut d´Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) que se centra en l’estudi epigenètic de tipus cel·lulars homogenis (limfòcits B i T) en el moment del diagnòstic de l’esclerosi múltiple i en etapes més progressives d’aquesta. “La nostra recerca aportarà més eines per a predir l’evolució de l’esclerosi múltiple“.

Poder arribar a predir, mitjançant una senzilla extracció de sang, l’evolució del pacient, brots, discapacitat i el cúmul de lesions en ressonància magnètica, són les principals fites d’aquesta recerca que, a més, podria contribuir en el disseny de fàrmacs epigenètics. “Aquesta recerca -explica Jordi Tomás- aportarà en la pràctica clínica més eines per a poder predir l’evolució de la malaltia. El disseny de fàrmacs dirigits a corregir l’epigenètica de les cèl·lules del sistema immune permetrà evitar la reacció autoimmune, la neurodegeneració i, per tant, la progressió d’aquesta malaltia”.

Jordi Tomás, que pertany al grup de recerca en Neurodegeneració i Neuroinflamació de l’IDIBGI i de la Unitat de Neuroinmunología i Esclerosi Múltiple Territorial de Girona, recorda que no existeixen precedents en l’estudi epigenètic de poblacions limfocitàries en el curs clínic d’aquesta malaltia. “La nostra hipòtesi de treball es basa en quins canvis epigenètics en aquests tipus cel·lulars poden facilitar la manifestació clínica i la progressió d’aquesta malaltia”, explica l’investigador de l’IDIBGI, que indica que la recerca té tres objectius principals. D’una banda, “determinar el perfil epigenètic d’aquests tipus cel·lulars procedents de sang perifèrica en pacients recentment diagnosticats amb esclerosi múltiple i en etapes més progressives de la malaltia”. Per un altre, validar els resultats obtinguts en sang a nivell del líquid cefalorraquidi i del sistema nerviós central i, finalment, determinar biomarcadors de la malaltia en el moment del diagnòstic i en les fases progressives de la malaltia “a fi de poder predir l’evolució de la malaltia i potencials dianes terapèutiques”.

Predir l’evolució de la malaltia, en la pràctica, suposaria “saber com evolucionarà el pacient, quants brots tindrà, amb quina freqüència sofrirà aquests brots en el curs de la malaltia i ens permetria avançar en el disseny de tractaments farmacològics personalitzats que reverteixin les alteracions epigenètiques observa- dónes en pacients amb esclerosi múltiple”.

“L’epigenètica és un factor clau per a entendre la relació gen-ambienti i, en conseqüència, l’origen de l’esclerosi múltiple”

Fases

La recerca, que està prevista que finalitzi en 2022, consta de dues fases: “Una pre-clínica, per a determinar biomarcadors epigenètics en sang, que és la que actualment està en curs, i una fase clínica d’explotació dels resultats per a la validació dels biomarcadors i per al desenvolupament de nous fàrmacs epigenètics que contrarestin la neurodegeneració”. Tres són les poblacions el sistema immunitari de les quals és objecte d’estudi en aquesta recerca, “ben definides apariades per edat, sexe i nivell d’estudis”. Jordi Tomás concreta que es tracta d’una cohort de pacients recentment diagnosticats de tipus remitent recurrent, una altra de pacients amb formes secundàries progressives d’esclerosi múltiple i els seus respectius controls (subjectes sense patologies).

Per a l’estudi epigenètic de les poblacions immunitàries s’utilitzaran tècniques d’avantguarda basades tant en la seqüenciació massiva de l’ADN com en la quantificació proteica. Fins al moment, la recerca ha permès constatar que l’epigenètica, com subratlla JordiTomás, “és un factor clau per a entendre la relació gen-ambienti i, en conseqüència, l’origen de l’esclerosi múltiple. Cada població cel·lular presenta un perfil epigenètic diferent que varia en el temps i entre subjectes sans i pacients amb esclerosi múltiple”.

“Els metges podrien determinar com evolucionaran els pacients i quina intervenció terapèutica és la més útil per a cada individu”

Finançament

La Fundació GAEM, entitat que era fundada en 2006 per afectats d’esclerosi múltiple per a impulsar la recerca biomèdica per a curar la malaltia, incorporava recentment a la seva `Acceleradora de projectes´ aquesta recerca de l’IDIBGI. Una circumstància que, segons Jordi Tomás, ha permès que el projecte obtingui “una major visibilitat en els mitjans de comunicació, una oportunitat per a visualitzar la recerca que es duu a terme a Girona a nivell nacional i la possibilitat de trobar sponsors”. En aquest sentit, indica que l’estudi ha estat parcialment finançat pel ministeri de ciències alemany, el Deutsche Forschungsgemeinschaft, i una altra petita part per l’Institut de Salut Carles III. “Així i tot, falten recursos per a executar el projecte íntegrament”, subratlla, posant en valor que, “amb l’ajuda de biomarcadors epigenètics en sang, els metges podrien determinar com evolucionaran els pacients i quina intervenció terapèutica és la més útil per a cada individu”.

L’investigador considera que el principal repte en el tractament de l’esclerosi múltiple és precisament trobar l’o els mecanismes moleculars “que permetin evitar l’atac del sistema immune al nostre sistema nerviós”. I, insisteix: “L’estudi de biomarcadors epigenètics és el punt de partida per al desenvolupament de noves teràpies farmacològiques que evitin la progressió de la malaltia i, per tant, la neurodegeneració. Amb aquest estudi, es pretén cronificar la malaltia“.

Notícia original publicada a IMMÉDICO