2 de cada 3 persones afectades d’esclerosi múltiple pateixen dolor

Segons es posa de manifest en estudis mundials, fins a dos terços de les persones amb esclerosi múltiple afirmen sentir dolor com a símptoma de la malaltia

 

El dolor és doncs un símptoma comú en l’esclerosi múltiple, aquells que l’experimenten poden trobar que afecta a les seves activitats de la vida diària, tant el treball com l’oci, al seu estat d’ànim i, en general, a la capacitat de gaudir de la vida.

 

A què es deu el dolor en l’esclerosi múltiple?

Els dolors aguts i continus en l’esclerosi múltiple poden ser deguts a músculs que es fatiguen i s’estiren quan s’utilitzen per compensar els músculs debilitats per l’EM. Les persones amb esclerosi múltiple també poden experimentar sovint un dolor de tipus punxant, que resulta de senyals nervioses defectuoses que emanen dels nervis a causa de lesions en el cervell i en la medul·la espinal.

Les síndromes de dolor més comuns que pateixen les persones amb esclerosi múltiple inclouen:

  • Mal de cap (més freqüent en l’EM que en la població general)
  • Dolor continu i ardent a les extremitats
  • Mal d’esquena
  • Espasmes tònics dolorosos (rampes, estrebades doloroses)

 

Els experts generalment descriuen el dolor causat per l’esclerosi múltiple com múscul-esquelètic, paroxístic o neurogènic crònic.

El dolor múscul-esquelètic pot ser degut a debilitat muscular, espasticitat i desequilibri. Se sent amb major freqüència en els malucs, les cames i els braços, especialment quan els músculs, tendons i lligaments romanen immòbils durant un temps. El mal d’esquena pot donar-se a causa de seients inadequats o una postura incorrecta en caminar. Les contractures associades amb debilitat i espasticitat poden ser doloroses. Els espasmes o rampes musculars (anomenats flex o espasmes) poden ser severs i desagradables. Els espasmes a les cames, per exemple, sovint ocorren durant el son.

 

Els dolors paroxístics s’observen entre el cinc i el deu per cent de les persones amb EM. El més característic és el dolor facial a causa de la neuràlgia del trigemin, que generalment respon a anticonvulsius com carbamazepina, oxcarbazepina i lamotrigina.

Es produeix una sensació punxant, similar a una descàrrega elèctrica, que corre des de la part posterior del cap cap avall a causa del gir provocat en doblegar el coll cap endavant. La medicació és de poca utilitat en aquest cas perquè aquest dolor és instantani i breu, però es poden fer servir anticonvulsius per prevenir el dolor, o un collaret suau per limitar la flexió del coll.

 

El dolor neurogènic és el símptoma de dolor més comú i angoixant en l’esclerosi múltiple. Aquest dolor es descriu com una cremor o formigueig intens, constant i pesat. Sovint ocorre en les cames.

Els tipus de parestèsia inclouen agulletes, formigueig, calfreds, dolors ardents, sensació de pressió i àrees de la pell amb una major sensibilitat al tacte. Els dolors associats amb aquests poden ser punxades, palpitacions, formigueig, opressió i entumiment.

Els tipus de disestèsia inclouen cremor, punxades o opressió al voltant del cos. Aquestes sensacions són d’origen neurològic i de vegades es tracten amb antidepressius.

La neuritis òptica (NO) és un primer símptoma comú de l’esclerosi múltiple. El dolor generalment ocorre o empitjora amb el moviment dels ulls. El dolor derivat de la NO generalment es resol entre set i deu dies.

 

Tractament del dolor en l’esclerosi múltiple

L’exercici i la teràpia física poden ajudar a disminuir l’espasticitat i el dolor muscular. Els exercicis d’estirament regulars poden ajudar els flexorespasmes. Tècniques com la relaxació progressiva, la meditació i la respiració profunda poden contribuir al tractament del dolor crònic.

Altres tècniques que poden alleujar el dolor són els massatges, ultrasons, tractaments quiropràctics, hidroteràpia, acupuntura, estimulació nerviosa transcutània (TENS), calor humida i gel.

El dolor causat pel dany als nervis en el sistema nerviós central, a causa de l’esclerosi múltiple, normalment no s’alleuja amb els analgèsics habituals (com l’aspirina). Els medicaments que tracten les convulsions (com la carbamazepina) i els antidepressius (com l’amitriptilina) sovint són efectius en aquests casos. El tractament per als espasmes pot incloure baclofè, tizanidina i ibuprofè.

 

Conclusió

El dolor a l’esclerosi múltiple és un símptoma ocult, però pot ser persistent. El dolor pot causar angoixa a llarg termini i impactar severament en la qualitat de vida de les persones. L’autoajuda pot jugar un paper important en el control del dolor; les persones que es mantenen actives i mantenen actituds positives semblen ser més capaces de reduir l’impacte del dolor en la seva qualitat de vida.

 


 

Font original: “MS Pain”, MS International Federation

Documentació complementària: “Dolor y EM”, MS in focus_MS International Federation

Article relacionat: Dolor y trastornos del sueño con frecuencia preceden a la esclerosis múltiple”, Revista de Neurología