Els biomarcadors en esclerosi múltiple: una àrea clau en la recerca i els avanços terapèutics

La identificació i desenvolupament de biomarcadors en l’àrea neurològica, cada vegada més imprescindibles en la recerca de nous fàrmacs i tractaments per a l’esclerosi múltiple

Un biomarcador és un indicador biològic que permet mesurar de manera fiable l’estat d’una part de l’organisme. Es pot usar per a detectar una malaltia, l’evolució d’aquesta, un canvi fisiològic o una resposta a un tractament mèdic. Un exemple de biomarcador molt comú, són els nivells de glucosa en la sang, que serveixen per a detectar una malaltia com la diabetis. Un altre exemple, les ressonàncies magnètiques cerebrals, les imatges de les quals poden proporcionar informació sobre existència d’una esclerosi múltiple i la seva evolució.

L’Institut Nacional de la Salut (INSALUD) defineix biomarcador com “una característica que és objectivament mesurada i avaluada com un indicador de processos biològics normals, processos patogènics o resposta farmacològica a una intervenció terapèutica”. Els biomarcadors, per tant, poden ser cèl·lules, citocines o qualsevol molècula, que revelen la situació biològica d’una malaltia i obren la porta a l’aplicació de la medicina personalitzada.

Cada patologia o estat alterat de l’organisme pot venir assenyalada per un o diversos biomarcadors i, entre aquests, no tots són adequats per a avaluar el desenvolupament de fàrmacs. Per això, per a la indústria farmacèutica i per al desenvolupament de tractaments mèdics, la identificació i mesurament dels biomarcadors adequats constitueix una àrea important de gran influència en tot el procés de recerca d’un medicament.

En un article publicat en Diari Mèdic, Alfredo Antigüedad, cap del Servei de Neurologia i responsable de la Unitat de Neuroinmunología-ME del Hospital Universitario de Cruces, a Bilbao, assenyala que “Després dels avanços que s’han produït en el tractament de l’esclerosi múltiple (EM) recidivant en els últims anys, en l’actualitat s’afronten dos nous reptes: avançar en el coneixement i tractament de les formes progressives de la malaltia i descobrir nous biomarcadors que permetin monitorar de manera precisa l’evolució de la EM i la resposta terapèutica”.

“Fins fa a penes uns anys, l’EM era una malaltia sense esperances: no disposàvem de cap fàrmac que pogués frenar la seva evolució cap a la discapacitat dels pacients, característicament joves. Gràcies als avanços en la recerca hem canviat de manera indiscutible aquesta situació, i ja hi ha nou principis actius amb diferents mecanismes d’acció. L’impacte positiu que han tingut aquests avanços terapèutics en el pronòstic dels pacients amb una evolució recidivant-remitent ha estat impressionant”, ressalta el Dr. Antigüedad. Destaca així mateix que “A curt i mitjà termini, és essencial avançar en la recerca translacional i, per a això, es requereix la col·laboració entre els investigadors bàsics i clínics, i que la recerca sigui considerada pels directius i els metges com una activitat laboral més, com l’assistencial i la docent, i es disposi dels temps i espais necessaris per a poder desenvolupar-la”.

 

Font: Wikipedia

Diario Médico

Articles relacionats:

Nous biomarcadors, remielinització i cèl·lules mare, eixos de les novetats presentades en ECTRIMS 2019

Biomarcadors en sang per accelerar el diagnòstic: nou projecte de l’Acceleradora GAEM

Nou biomarcador en l’Acceleradora GAEM